Diari d'un Aligot Betulonià

Parlàvem en el darrer post (el de les Àligues) que a la nostra societat tendim a atribuir-nos ser els pioners en alguna cosa. El món geganter no és una excepció. Ja una notícia l'any 1995, a la revista GEGANTS, els geganters d'Olesa de Bonsesvalls alertaven als de Vilanova i la Geltrú que no eren els primers en dur ventiladors a dins del gegants tal i com van dir en una entrevista a TV3. Aquesta notícia, un pel banal, ens serveix per exemplificar aquesta tendència de ser els primers en algo (i sortir d'alguna manera al mapa). I segurament els antics portadors de gegants també passaven calor a dins del sgegants. A la mateixa pàgina Manuel Azuaga titula el seu escrit: "Primera sortida a la neu amb els gegants". Segurament si que aquesta fou la primera, però no seria rar que algú properament s'ho pensés. Una cosa semblant ha passat en les darreres setmanes on hom deia que a Premià de Mar s'estrenava el primer gegant adaptat per a gent amb di...

ANTECEDENTS L'Àliga de Reus (entenent-la com a entitat que gestiona la figura) va organitzar, el passat 27 de setembre, una trobada d'Àligues de Catalunya que anava seguida d'una exposició anomenada La Senyora de la Festa . L'ideòleg d'aquest esdeveniment fou el mateix alcalde Carles Pellicer que té força "fal·lera" pel fet aliguer festiu. Es per això que la trobada/exposició fou tan reixida ja que totes les invitacions anaven directes als ajuntaments. Tot i que s'ha tendit a dir que era la primera trobada d'aligues de Catalunya no és ben bé així. La primera fou a Mataró (2001), la segona a Barcelona (2005) i una tercera i darrera, tot i que poc participativa a Montblanc el 2011. LA CELEBRACIÓ. L'esdeveniment comptà amb 30 àligues en total. 3 d'elles eren a l'exposició (de la qual una tansols el cap original, la de Cervera), 2 no eren de protocol i 4 no eren coronades. Totes elles es reuniren pel matí del 27 de setembre ...

Qui hom es passegi per la ciutat de Badalona pot tropar-se amb diversos elements de bestiari. Un d'ells és el lleó. El lleó és el rei de de la selva per la seva fertilitat, fortaleza i rapidesa.   El carrer Lleó es troba al barri del Centre paral·lelament entre el carrer de Mar i l'Avinguda Martí Pujol. El primer document que surt el nom d'aquest carrer és de l'any 1846, així en deixa constància el llibre "Tots els carrers de Badalona" (setembre de 2003). Es just en aquest carrer on podem trobar quatre lleons a la façana de l'edifici que fa cantonada amb el de Soledat. Així doncs, podríem pensar... "Que va ser primer l'ou o la gallina?". La lògica ens fa pensar que primer fou el nom del carrer i posteriorment hom volguès donar forma a aquell nom... Però qui sap si hi havien més lleons pel carrer homònim. No és l'únic lleó. En trobem un altre al carrer Sant Felip de Rosés, del barri de Bufalà i un parell més al carrer d...

Després del succés mediàtic sobre l'actuació dels Trabucaires de Cardedeu em ve al cap diverses consideracions sobre la Cultura Popular. Per començar podem dir clarament això:  La Cultura Popular és  senzillament això: la cultura del poble.  I quina és la cultura del poble? Ui! Es molt variada i heterogènia. Es a dir, que no la fa cap estament oficial, sinó que la fa i la mantè el mateix poble depenent dels corrents socials que hi han. Però bàsicament podem trobar dos grans grups dins la cultura popular: Classe solemne: Es aquella classe en la qual les persones mediten molt sobre les accions que es poden desenvolupar al carrer, arribant al punt de romanticisme. Mira al passat i mira de transmetre la història. Els desitjos col·lectius es miren més que pels interessos particulars. Es conscient que representa a un col·lectiu molt més àmpli que no pas el seu. Classe fal·lera: Es aquella en la qual, malgrat hi hagi una planificació, treballa amb els estris i elements...

Cap a l'any 2012 la Generalitat de Catalunya proclama que el 2014 serà l'any del Tricentenari per commemorar els fets del 1714, esdevenimt Miquel Calçada com a comissari . Els Gegants del Tricentenari (o de Sant Jordi) neixen com a resposta aquesta iniciativa. La inciativa esdevè realitat gràcies a l'empenta i entusiasme dels geganters de Nou Barris de Barcelona (colla nascuda també al 2012). Era el 14 de setembre de 2013, dins dels actes de la Diada Nacional de Nou Barris, es presenta el gegant Josep Galceran de Pinós.  Aquesta figura, que a la vegada ha esdevingut emblema de la Coronela de Barcelona, no trigaria a passejar-se per les festes de la Mercè i posteriorment seria exposat al Born. Posteriorment s'estrenà la Geganta, a la moda barroca i personificada amb n'Agustina d'Urríes. Fou presentada al pati del Palau de la Generalitat de Catalunya, esdevenint-ne padrí oficial el Molt Honorable President de la Generalitat, el senyor Artur Mas.   La meva tas...

Els Gegants de Llefià (Badalona) és un article de quatre pàgines publicat a la revista trimestral GEGANTS, una publicació feta des de l' Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya . Aquest és un article que parla d'unes antigues figures que existien a Llefià, una zona que comprèn tres barris badalonins a tocar de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besós: Sant Antoni de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Joan de Llefià.  El breu resum de la seva vida està exposada a partir d'una investigació relativament senzilla que vaig treure força suc a partir de conèixer l' Arxiu Històric de Llefià , d'on vaig treure la majoria d'informació. Aquestes figures, que van durar una dècada (tot i que al carrer tansols mitja dècada), són un exemple més del gran teixit associatiu que hi ha, i que hi havia, en aquesta zona badalonina. La curiositat per aquestes figures ja em va picar a partir d'un Expedient G de Jan Grau identificat com a "G-GB/589/G...

Doncs bé, avui ha sigut el dia en que l'Ajuntament de Badalona ha donat a conèixer el Dimoni que cremarà el proper 10 de maig a la platja de badalonina dissenyat per Àngel Martín.  Fer un Dimoni que representi a un col·lectiu (en aquest cas Badalona) no és tasca fàcil.  Després de la posta pública tothom hi posa cullerada. Hi ha qui diu que el Dimoni del 2014 (del Tricentenari?) ha de representar la sàtira i la maldat, i que dongui ganes de cremar-lo. Altres que sent simpàtic i acolorit ja n'hi ha prou. Del d'enguany se n'ha dit que representa els Estaferms, els Satanasis, un soldat romà, un samurai o un antic soldat mongol. També hi ha qui diu que el disseny de l'escut és de la Falange... Ja ho veieu que tothom hi diu la seva.  Segons la meva modesta opinió una figura així ha de ser sensible a un tema d'actualitat i que dongui gust de cremar-lo. Darrerament, i aquest és tercer, els Dimonis són atemporals, és a dir que es podrien fer tan en l'any ...