Comença la Fal·lera Aliguera!
ANTECEDENTS
L'Àliga de Reus (entenent-la com a entitat que gestiona la figura) va organitzar, el passat 27 de setembre, una trobada d'Àligues de Catalunya que anava seguida d'una exposició anomenada La Senyora de la Festa. L'ideòleg d'aquest esdeveniment fou el mateix alcalde Carles Pellicer que té força "fal·lera" pel fet aliguer festiu. Es per això que la trobada/exposició fou tan reixida ja que totes les invitacions anaven directes als ajuntaments.
Tot i que s'ha tendit a dir que era la primera trobada d'aligues de Catalunya no és ben bé així. La primera fou a Mataró (2001), la segona a Barcelona (2005) i una tercera i darrera, tot i que poc participativa a Montblanc el 2011.
LA CELEBRACIÓ.
L'esdeveniment comptà amb 30 àligues en total. 3 d'elles eren a l'exposició (de la qual una tansols el cap original, la de Cervera), 2 no eren de protocol i 4 no eren coronades. Totes elles es reuniren pel matí del 27 de setembre a la plaça del Mercadal. Algunes eren daurades (la de Reus, Tarragona i Morella), d'altres podien moure el cap (Morella i Tarragona), unes altres eren bicèfales (Vic i Tremp) i unes altres petites (com la de Lleida, Tortosa i Lavern). La de Sant Joan de les Abadesses anava dreta, a diferència de totes les altres.
 |
| Sant Joan de les Abadesses i Tarragona. Gerard Pouget |
EL BALL DE L'ÀLIGA
La festa seguí amb una passejada per Reus on finalitzà, de nou, a El Mercadal. Allà cada figura realitzà el seu ball pròpi. Per ordre alfabètic començà l'Áliga de Torredembarra. I aíxí seguiren les diverses figures totes elles acompanyades per flabiols, bandes musicals, gralles o tambors (com la del Bonastre). El ball de l'Àliga del Carrer de la Pietat de Berga ens recordava, amb efervescència, la festa més nostrada patrimoni de la humanitat (llàstima que un dels aligots anava amb bambes). Destacaven els puntejos de les àligues de Badalona i Igualada. La de la Bisbal de l'Empordà ens ballava un Amparito Roca, cosa que demostrava que la figura era portada per reusencs i no pas bisbalencs, com tocaria. Amb un aire completament patumaire l'Àliga de Torredembarra dansava, amb els seus acompanyants, tot fent tiravolts. La de Lavern, de nova creació, dansava acompanyada pels seus aligots una dansa ben tradicional: Majorales. Unes altres feien dansa amb entrada: Mataró, Tarragona i Vilafranca del Penedès. La de Terrassa, de nova creació i no institucioanl, ballava amb pantalons curts i bambes. Sorprengué l'actuació de l'Àliga de Morella la qual, tot i sonar música, caminà per saludar a les autoritats i, malauradament, acabà al terra.
 |
| Igualada. Gerard Pouget |
I el final... Ai el final! Un ball de germanor al so de la Marxa de l'Aliga de Reus on totes, excepte la de la de Barcelona, dansaren. L'actuació de la ciutat comtal és del tot legítima, però sobta quan és l'Àliga que més surt de les seves muralles (enguany ja van 5 sortides a Cardona, Manresa, Calella, Girona i Reus). I més quan justament feia un any que se la va poder veure dansar en aquesta mateixa plaça conjuntament amb la de Reus i els gegants de Reus i ciutat de Barcelona.
I seguidament, després del ball conjunt, l'Himne dels Segadors. I és que l'acte estava emmarcat dins els actes del Tricentenari, malgrat que el logo no apareixia per enlloc. Us havia dit que l'alcalde de Reus és de CiU?
Seguit del nostrat himne, es van poder sentir uns quants crits d'independència. I, curiosament, cap Àliga duia estelada! Pràctica que s'havia estat estenent arrel dels fets de l'Aliga de la Patum de Berga. L'havien seguit altres figures com les de Mataró, Vic i Reus. Tampoc l'Àliga de Tarragona duia una faldilla escocesa, tal i com havia dut a la Baixada de les passades Festes de Santa Tecla.
VALORACIÓ
La meva valoració personal (i com aligot) és força bona en quant a qualitat de festa, participació i tracte. Ara bé, m'agradaria pensar que un esdeveniment així no tornès a passar mínim fins d'aquí 10 anys. I per què ho dic això? Una àliga està feta per a que surti al poble, rebre institucions i no pas per fer d'ambaixadora arreu. El Ball de l'Aliga, hauria de ser la màxima distinció que pot oferir una ciutat al seu convidat.
Hom diu que només les ciutats poden disposar d'Aligues. Això està canviant una mica. En els darrers temps s'han creat Àligues per competició: si el poble del costat en té per què no nosaltres?
Auguro que és possible que es vagi creant un teixit aliguer del país, tal i com fa 30 anys es va gestar en el món geganter. Però algunes àligues, les més protocol·kàries es mantindran al marge: Cardon
a, Cervera, Mataró, Barcelona, Igualada i, potser, Badalona.
I seguidament, després del ball conjunt, l'Himne dels Segadors. I és que l'acte estava emmarcat dins els actes del Tricentenari, malgrat que el logo no apareixia per enlloc. Us havia dit que l'alcalde de Reus és de CiU?
Seguit del nostrat himne, es van poder sentir uns quants crits d'independència. I, curiosament, cap Àliga duia estelada! Pràctica que s'havia estat estenent arrel dels fets de l'Aliga de la Patum de Berga. L'havien seguit altres figures com les de Mataró, Vic i Reus. Tampoc l'Àliga de Tarragona duia una faldilla escocesa, tal i com havia dut a la Baixada de les passades Festes de Santa Tecla.
VALORACIÓ
La meva valoració personal (i com aligot) és força bona en quant a qualitat de festa, participació i tracte. Ara bé, m'agradaria pensar que un esdeveniment així no tornès a passar mínim fins d'aquí 10 anys. I per què ho dic això? Una àliga està feta per a que surti al poble, rebre institucions i no pas per fer d'ambaixadora arreu. El Ball de l'Aliga, hauria de ser la màxima distinció que pot oferir una ciutat al seu convidat.
Hom diu que només les ciutats poden disposar d'Aligues. Això està canviant una mica. En els darrers temps s'han creat Àligues per competició: si el poble del costat en té per què no nosaltres?
 |
| Vendrell, Girona, Igualada, la Bisbal, Labern, Lleida i Manresa Gerard Pouget. |
a, Cervera, Mataró, Barcelona, Igualada i, potser, Badalona.
Comentaris