Entrades

La Mulassa de Badalona, una vella reivindicació

Imatge
 Avui toca parlar de la Mulassa de Badalona, un entremès que abans de la seva estrena, durant la Festa Major del 2020, ja se n'havia parlat entre diverses entitats i persones. Castellers i Catifaires de Badalona, en el seu moment, ja s'havien interessat en aquest projecte en més d'una ocasió fins al punt que s'havien creat alguns projectes i protocols per escrit.  L'actual Mulassa de Badalona es comença a forjar durant la Festa Major de 2019. Curiosament, en aquell moment, aleshores estava de viatge a Arjona (Andalusía) acompanyant la Mulassa de Mataró i va ser al tornar quan m'ho van anar explicant. Entre el setembre i l'octubre es van fer les primeres reunions a l'antic Mercat Maignon, que aleshores era seu dels assajos dels Castellers de Badalona. En Nil Rider va ser el qui va encapçalar el projecte i va ser capaç d'engrescar a diverses persones vinculades a entitats de cultura del municipi. En aquelles primeres reunions hi van assistir membres de...

La Mulassa de Mataró i el seu àlter ego del Vallès al Bages

Imatge
El passat divendres 27 de març de 2026, coincidint amb el Dia Internacional del Teatre, la companyia Cliffort de Manresa presentava el seu nou entremès. Es trectava de la Bambolina, una mulassa del tot singular. Però aquella Mulassa no era qualsevol i em portava especials records, de quan l'any 2018 vem portar l'entremès de la Mulassa a la capital del Maresme.  El 28 de gener de 2018 El Punt Avui publicava una entrevista a Eva Ribas , presidenta dels anomenats Mestres del Gai Saber, on s'explicava l'orígen tan de l'entitat com de la mateixa Mulassa de Mataró. En aquesta crònica es dona a conèixer que uns joves de l'entitat ens havíem entussodit amb el projecte: En Pol Font i en Xavier Navarro, que s’han capficat en aquesta aventura i seran els caps de colla, van buscar-ho i estirant el fil han trobat que el 1848, en un acord de ple de l’Ajuntament, es volia restituir la mulassa, l’àliga i els gegants. Això vol dir que és possible que prèviament n’hi hagués hagu...

Anastasi i Maria, 165 anys. De la vila a la ciutat.

Imatge
Anastasi i Maria, 165 anys. De la vila a la ciutat és el nom que va tenir l'exposició que es va mostrar a la planta baixa del Museu de Badalona entre el 20 d’abril i el 18 de juny del 2023, amb pròrroga inclosa. Aquesta proposta va ser un encàrrec de la Colla de Geganters de Badalona, moment en el qual era membre de la Junta de l'entitat. Aquell comissioniarat el vaig compartir amb l'Oriol Rodríguez, en Nil Rider (membre i ànima màter del Grup d'Estudis de Badalona) i, posteriorment, amb en Gorka Sol.  Per fer aquesta exposició vem tenir la sort de partir de treballs i reculls previs que havien fet entusiastes com en Jan Grau, en Joan Tomàs, en Manel Onate, en Lluís Ardèvol, l'Ezequiel Barrios, entre d'altres. Tots ells han format, d'una manera o altra, part de l'entitat gegantera per excel·lència de la ciutat. També vam partir de les recerques i reculls que havia fet tan l'Amdes, com en Cuyàs. De fet, aquests recopilatoris van ser claus per la recer...

Bitulona i Blasonar Badalona, dues marques, dues idees

Imatge
El projecte (o concepte)  Bitulona. Festa, patrimoni i cultura , neix al 2019 un any després de celebrar el 50è aniversari del barri de Canyadó i el 535è aniversari de la seva honomàstica. Aquest logo es crea a partir d'una petició de l'historidaor Abraham Giraldés per tal de representar algun concepte de tipus medieval de Badalona. De fet, ni nosaltres mateixos teníem clar que voliem representar però el que si que teniem clar era que volíem representar alguna cosa amb força i coherència. Amb Bitulona no vem crear res nou, però si que considerem que hem aconseguit recuperar dins l'imaginari el mot medieval de la nostra antiga ciutat, quan aquesta era vila. Al cap i a la fi, va ser una manera de donar força i justificar la nostra tasca medieval que, sota el nostre concepte, calia fer-hi un cert gir a nivell d'imatge en un sentit més institucional. Si els romans tenen Baètulo, els medievals tenen Bitulona. Fixeu-vos que dic "tenen", i no "teníen".  La ...

El Dimoni de Badalona i el mite d'en Xirgu

Imatge
  No em dedicaré a donar la meva opinió subjectiva del Dimoni d'aquest 2026. El nom no sempre fa la cosa i una rodona amb dos cons no sempre es pot considerar un Dimoni. No em mal interpreteu, no vull menystenir la feina que ha fet Àlex Prats, que de ben segur que hi ha posat tot el seu "saber fer". El que aquí critico potser més aviat és el criteri del jurat i les bases. El Dimoni és un símbol de domini públic i, per tant, no pot estar amb absència de crítica.  L'any 1999 es va convocar el "primer concurs" (poso entre cometes per què en anys anteriors s'havia fet concursos que van ser una mica desastre) per donar relleu a la tasca que feia en Miquel Xirgu i Ricó, l'últim dimoniaire que tan dissenyava com construia, tot i que en els últims anys només el projectava.  Xirgu va heredar la feina del seu pare, Miquel Xirgu Subirà, i va treballar colze a colze amb Domènec Giró, Emili Bultó i Tero Guzmán. Xirgu i Ricó va impregnar l'estil dimoniaire que...

El Bou de Badalona, i el vincle amb els Bòbuls i les Momerotes

Imatge
La idea de crear un Bou a la ciutat de Badalona neix de les sinèrgies que es generen, i s'han generat, a l'entorn de la Masia de Can Canyadó, declarada com a Centre Cultura Tradicional des de fa una colla d'anys. Fruit d'aquestes sinèrgies s'han mantingut acivitats com és la Festa Medieval de Badalona, esdeveniment que es celebra a l'entorn del mas des del 1999 i hi participen entitats culturals, especialment les de caire tradicional.  L'arribada de la Mulassa de Badalona durant el pandèmic 2020 va fer veure que la festa podia evolucionar amb noves propostes i anar més enllà dels clàssics dracs i gegants que es troben reproduits per tota la ciutat, amb més o menys gràcia, especialment en els centres educatius.  L'11 de febrer de 2021, a petició del Grup d'Estudis de la Festa de Badalona (àlies Xitxarra), publico una crònica sota el nom de Gitanes, Momo i Mascarons a Badalona per Carnaval . Aquesta entrada relatava l'antic costum carnavalesc a Bad...

152: una revista de grau

Imatge
  Avui toca parlar de la revísta Gegants , número 152, la que es refereix a la de l'hivern de 2026. Durant més de tres mesos l'equip de redacció ha estat treballant per tirar endavant aquesta edició. Aquesta és una edició especial ja que és un especial record al folklorista Jan Grau i Martí, qui ens va deixar el passat novembre de 2025. Grau era una persona (o, segons com, personatge) que s'havia fet a si mateix. Amant del país coneixia força la realitat del foklore del país. S'havia criat a Terrassa però la seva passió pel folklore el va fer ser un cul inquiet i viatjava, especialment per Catalunya però també per Europa. El seu vincle amb Bèlgica era constant. Dins del país va tenir forts lligams amb Badalona, Cardona, Berga i Vilafraca del Penedès.  Amb la seva especial picaresca, des de la seva entrada al consell, va anar construint una revista diferent juntament amb ninotaires com Jaume Capdevila "Kap" i Guillem Escriche. Una picaresca que, d'alguna ma...