La Mulassa de Mataró i el seu àlter ego del Vallès al Bages

El passat divendres 27 de març de 2026, coincidint amb el Dia Internacional del Teatre, la companyia Cliffort de Manresa presentava el seu nou entremès. Es trectava de la Bambolina, una mulassa del tot singular. Però aquella Mulassa no era qualsevol i em portava especials records, de quan l'any 2018 vem portar l'entremès de la Mulassa a la capital del Maresme. 

El 28 de gener de 2018 El Punt Avui publicava una entrevista a Eva Ribas, presidenta dels anomenats Mestres del Gai Saber, on s'explicava l'orígen tan de l'entitat com de la mateixa Mulassa de Mataró. En aquesta crònica es dona a conèixer que uns joves de l'entitat ens havíem entussodit amb el projecte:

En Pol Font i en Xavier Navarro, que s’han capficat en aquesta aventura i seran els caps de colla, van buscar-ho i estirant el fil han trobat que el 1848, en un acord de ple de l’Ajuntament, es volia restituir la mulassa, l’àliga i els gegants. Això vol dir que és possible que prèviament n’hi hagués hagut una. El que va passar és que l’acord no va prosperar perquè posteriorment no trobem cap referència.

El que no explica és que Mestres del Gai Saber, era una entitat amb recursos econòmics molt límitats. Però aquesta limitació sempre s'ha vist compensada, molts cops, per la il·lusió, la imaginació i l'empenta dels integrants de l'entitat. Aquesta ideosincràcia va fer que amb menys de mig any l'entitat va aconseguir que la seva ciutat tingués, per primer cop, una Mulassa. Els esforços no van ser pocs i vem haver de comptar amb diversos professionals vinculats a l'artesania del país. El pes inicial de tot aquest projecte va recaure en l'oferta que oferia el vilafranquí Gerard Fernández. Ell, a través del que va anomenar com a Mulassa busca poble, va oferir obertament la possibilitat d'adquirir l'escultura d'una Mulassa que ell mateix va crear el 2015 durant el CPO d'imatgeria festiva del 2015:

La Mulassa de Gerard Fernández. La mulassa és una peça important del bestiari català Històricament han existit diverses mulasses en diferents poblacions de Catalunya, i amb els anys s'han creat nous elements d'imatgeria festiva que rememoren una mula o "una mula gran".

Així, l'escultura mulassera es va mostrar per primer cop en l'exposició "Nova Generació d'Escultors de la Festa", que es va esdevenir a la seu del Centre d'Artesania de Catalunya situat al carrer Banys Nous de Barcelona entre el 13 de gener i el 14 de març de 2016. D'aquell projecte inicial en l'actualitat han sorgit artesans de la festa de gran trajectòria com en Pau Reig, en Carlos Morillo i en Jordi Arnau Espuga. 

Finalment, la Mulassa va trobar poble al 2018. No un, sinó dos! Per un cantó va trobar lloc a Mataró i per l'altre a Llinars del Vallès. En el cas de Mataró, ciutat que té gran passió per la imatgeria festiva, va causar gran expectació sortint per la porta principal de la Basílica de Santa Maria, just un dia després de la Candelera. 

Mesos més tard, Llinars del Vallès va estrenar la seva Mulassa a partir del mateix motlle que la de Mataró. La vallesana tenia llargues orelles, mentre que la maresmenca tenia orelles i llengua més curtes. Pels acabats a Mataró vem comptar amb en Juanma Avilès i Pau Fernández i per la de Llinars amb l'Arnau Guardi. 

Evidentment, d'aquell afer no em vaig estar de publicar-ne una crònica a la revista Gegants, número 121 del mateix 2018 sota el títol Mulasses a Mataró i a Llinars explicant el vincle entre ambdós municipi i figures. També vem explicar-ne l'orígen i simbologia de l'entremès en un vídeo que vem presentar durant la Gala dels mecenes que va coincidir amb la Capvuitada del Ball de Gitanes:

Anys més tard la de Llinars del Vallès va acabar arraconada per donar pas a una Mulassa més gran i menys pesant. Així doncs, l'antiga fou venuda a la Companyia Cliffort i, com hem explicat, fou estrenada el passat divendres. La de Llinars i la de Mataró mai s'han arribat a trobar, però qui sap si algun dia la mataronina coincidirà amb la de Manresa. 

Podríem dir que el meu vincle amb la Mulassa de Mataró va acabar el 2024, poc després de celebrar el 6è aniversari d'aquesta. Aquest any 2026 l'he tornat a veure ballar durant el Ball de Gitanes, amb el ball que vem crear al 2018 amb música de Francesc Cassú de la Principal de la Bisbal. Si bé l'execució va ser harmoniosa i delicada, vaig trobar a faltar energia i força d'aquella primera vegada que va ser ballada a la plaça Santa Anna de Mataró durant el Ball de Gitanes del Carnestoltes: