El Dimoni de Badalona i el mite d'en Xirgu

 

No em dedicaré a donar la meva opinió subjectiva del Dimoni d'aquest 2026. El nom no sempre fa la cosa i una rodona amb dos cons no sempre es pot considerar un Dimoni. No em mal interpreteu, no vull menystenir la feina que ha fet Àlex Prats, que de ben segur que hi ha posat tot el seu "saber fer". El que aquí critico potser més aviat és el criteri del jurat i les bases. El Dimoni és un símbol de domini públic i, per tant, no pot estar amb absència de crítica. 

L'any 1999 es va convocar el "primer concurs" (poso entre cometes per què en anys anteriors s'havia fet concursos que van ser una mica desastre) per donar relleu a la tasca que feia en Miquel Xirgu i Ricó, l'últim dimoniaire que tan dissenyava com construia, tot i que en els últims anys només el projectava.  Xirgu va heredar la feina del seu pare, Miquel Xirgu Subirà, i va treballar colze a colze amb Domènec Giró, Emili Bultó i Tero Guzmán. Xirgu i Ricó va impregnar l'estil dimoniaire que més ha cuallat en l'imaginari badaloní. De fet, ell s'hi dedicava ja que era pintor i ho feia amb el seu estil expressionista. 

Faig aquesta introducció per què s'entengui una mica d'on ve tot això. Entre 1940 i 1998 (a excepció d'alguns anys), tan la construcció com el disseny era una mena de "lliure albir" i es deixava a la confiança d'alguns pocs. Es a dir, fora d'alguns anys, no hi havia cap concurs per decidir les formes del Dimoni (desconeixem, però, si en algun moment van patir alguna mena de censura). De fet, això dels concursos sempre és quelcom que les administracions s'hi senten còmodes. D'alguna manera les eximeix de possibles responsabilitats en la tria del projecte i/o autors. 

Els qui ja tenim una edat patim del convençiment que el Dimoni hauria de fer ganyotes i que els colors de la faç fossin grocs, vermells i/o verds. També hauria de tenir cua i, a poder ser, una forca! En definitiva, hauria de fer por. En aquest sentit, podríem fer un exercici i veure quins dimonis han fet por en els últims anys. Però potser això ens ho haurien de dir els infants de la ciutat. Com a exemple de por vull destacar el del Dimoni del 1994. Aquest si que era gros, imponent i feia cara de pomes agres. En defintiva, feia por només de veure'l! Reconec que, de nou, faig servir la meva visió subjectiva per afirmar això. 

Xirgu, depenent l'any, feia dimonis critics o sense cap vincle aparent amb l'any de curs com els que van cremar entre 1988 i 1991, 1994 i 1996. Però durant la seva època també va fer cremar un Picasso (1981) i un Miró (1993). 

Des del 1999, i ja amb el concurs instaurat, han aparegut dimonis (i dimònies) de colors i formes de tota mena. Per mi, dels últims dimonis que més representa aquella època xirguniana és el de 2023 fet per Àgata Gil. Clar està que Gil va guanyar l'any 1999 i de ben segur que aleshores ella tenia el referent de Xirgu ben pròxim (no només a ella, sinó el mateix jurat del concurs). A més, cal ressaltar que Àgata Gil, que disposa d'entrada a la Viquipèdia, és il·lustradora professional i disposa de diversos reconeixements. 

Dins d'aquesta època, la del concurs, recordo un dels més controvertits. Es el cas del Dimoni del 2018 que tenia un vincle molt pròxim als presos polítics de Catalunya i tot l'entramat del 155. Aquí també es va generar un intens devat sobre el "sexe dels àngels" vinculat a la funció real del Dimoni. Aleshores en vaig escriure un article al diari Línia Nord exposant el meu paré i el vincle del Dimoni amb els infants. De fet, i per més inri, el dimoni del 155 va ser escollit en una mena de consulta popular entre tres propostes finalistes a partir de l'elecció prèvia d'un jurat vinculat al món de la política, la cultura i el disseny del moment. La consulta es va fer de manera telemàtica a travès de decidim.badalona.cat. Les dues altres propostes eren d'un jutge que demanava silenci i un periodista que deia mentides. Alguna cosa deuria passar que aquest sistema no es va repetir més (Nota: el juny d'aquell 2018 Dolors Sabater, i tot el seu gobern, perd la governabilitat de la ciutat després d'una moció de cènsura en front d'Àlex Pastor). 

Al 2002 va aparèixer el primer Dimoni amb forma de dona i això va ser molt ben rebut pels badalonins i el públic en general. Va ser el primer dels dos que hi hagut ja que el 2016 en va aparèixer un altre amb aparença femenina. El del 2003 ens surt un Dimoni pacífic i això no es va entendre massa gaire pel poble. En un món normal no concorda massa els termes "dimoni" i "pacífic"

De la mateixa manera que el 1981 i el 1993 es crema un Picasso i un Miró; entre 2004 i 2006 es crema un Dalí, un Cervantes i un Mozart. Però el que vull destacar és el Dimoni que va cremar el 2012. No tenia cap sàtira associada, però la posició i l'expressió de la figura ho compensava tot i recordava a aquells dimonis que tan anelem alguns. 

Ja per finalitzar, vull fer èmfasis que el Dimoni, i tot el seu ritual, és costejat íntegrament per l'Ajuntamen de Badalona. Això vol dir que alguna cosa ha tingut a dir, d'una manera o altre, amb les formes de la figura. En la següent llista col·locaré, des de 1983 els alcaldes i les procedències de cada un d'aquests. Potser així s'entendran certs espectes de les formes del Dimoni de cada any: 

• Joan Blanch Rodríguez: 1983-1999 (PSC)
• Maite Arqué Ferrer: 1999-2008 (PSC)
• Jordi Serra Isern: 2008-2011 (PSC)
• Xavier Garcia Albiol: 2011-2015 (PP)
• Dolors Sabater Puig: 2015-2018 (Guanyem Badalona Comú)
• Àlex Pastor López: 2018-2020 (PSC)
• Xavier García Albiol: 2020-2021 (PP)
• Rubén Guijarro Palma: 2021-2023 (PSC)
• Xavier García Albiol: 2023-2027 (PP)