Anastasi i Maria, 165 anys. De la vila a la ciutat.
Anastasi i Maria, 165 anys. De la vila a la ciutat és el nom que va tenir l'exposició que es va mostrar a la planta baixa del Museu de Badalona entre el 20 d’abril i el 18 de juny del 2023, amb pròrroga inclosa. Aquesta proposta va ser un encàrrec de la Colla de Geganters de Badalona, moment en el qual era membre de la Junta de l'entitat. Aquell comissioniarat el vaig compartir amb l'Oriol Rodríguez, en Nil Rider (membre i ànima màter del Grup d'Estudis de Badalona) i, posteriorment, amb en Gorka Sol.
Per fer aquesta exposició vem tenir la sort de partir de treballs i reculls previs que havien fet entusiastes com en Jan Grau, en Joan Tomàs, en Manel Onate, en Lluís Ardèvol, l'Ezequiel Barrios, entre d'altres. Tots ells han format, d'una manera o altra, part de l'entitat gegantera per excel·lència de la ciutat. També vam partir de les recerques i reculls que havia fet tan l'Amdes, com en Cuyàs. De fet, aquests recopilatoris van ser claus per la recerca dels anomenats Consells de Cultura Catalana per tal de trobar l'orígen d'aquestes figures. Els gegants sempre han tingut, i tenen, un "noseque", que els ha fet ser estudiats i gratats per uns i pels altres. Aquest "noseque" vers els gegants és el que jo i l'Oriol hem tingut i ho hem demostrat esrivint, recercant i publicant en més d'una ocasió sobre els gegants de la ciutat.
Fer una exposició en una institució com el Museu de Badalona sempre és una responsabilitat. Tot i que ens hi sentien com a casa, per primer cop els gegants de Badalona entraven en aquesta institució per primer cop, tan metafòricament com físicament, i això, com he dit, era una gran responsabilitat. Però la implicació de professionals de la història com la Margarida Abras (aleshores directora) i la Dolors Nieto va facilitar i treure pressió d'aquest encàrrec. La digitalització i l'accés de documents històrics (com ara El Eco de Badalona) també ho va acabar d'arrodonir. Fruit d'aquell treball compartit l'exposició va disposar de la primera imatge gràfica que tenim del cap de la geganta. Es tracta d'un original de 1897 d'Eduard Flo que va arribar des de Madrid uns dies més tard de la innauguració de l'exposició.
També vem aprofitar per entrevistar a persones vinculades estretament amb els gegants. Sabíem moltes coses, però a la vegada teníem molts dubtes. Durant el 2022 vem entrevistar a activistes de la cultura com en Joan Rosàs, en Jan Grau, en Jordi Grau, l'Albert Abellán, la Lourdes Cartró i la Montserrat Pinyol. Cal dir que uns anys abans (durant el pandèmic 2020) ja havíem fet la tasca d'enregistrar el testimoni de persones com la Judit Gispert i la Dolors Ballester. Ens va quedar pendent entrevistar a altres persones, però el temps era el que era! Una altra tasca, no menys important, va anar a càrrec del folklorista Nil Rider, el qual es va dedicar a transcriure els diversos documents manuscrits del segle XIX.
Ja per acabar us deixo amb el text que vaig llegir durant la innauguració de l'exposició:
Bona tarda, autoritats, geganters, amics i badalonins en general,
El que avui veureu aquí és una exposició que està feta més amb el cor que amb el cap. D'aquesta manera podem afirmar que els gegants han entrat, per primer cop i per la porta gran, al Museu de Badalona, tan co nceptualment com, i en els propers dies, físicament.
Quan vem començar a concebre l'exposició, al setembre de 2022, teníem clar que no erem els primers en fer res d enou. Hi ha moltes persones i entitats qu eens han precidit i que han sumat en aquesta mostra. Des d'en Cuyàs i l'Amades, passant pels Consells Populars de Cultura Catalana, l'actual Xitxarra i,com no, la mateixa Colla de Geganters de Badalona que, des del 1987 ha treballat incansablement per conservar i promocionar aquest patrimoni immaterial. Patrimoni que, per cert, el Museu l'ha de protegir per què el 1986 se n'aprova una norma al Ple municipal.
Aquesta exposició comença al 1858 quan explica que dos badalonins, sota el mantell de l'antiga germandat de Sant Anastasi, lluita per dotar l'aleshores vila de Badalona d'uns gegants. I sabem que és el 1858 per què tenim un document manuscrit que ho certifica i que podreu veure en aquesta mateixa exposició. Però és en anys posteriors quan els vells gegants, Anastasi i Maria, són adoptats pel comú de la ciutat per integrar-se en l'imaginari de la ciutat fins a dia d'avui.
No m'allargo més i volem agrair el suport i l'entusiasme tan del Museu de Badalona com de l'Ajuntament de Badalona, especialment de l'Àrea de Cultura i, com no, tots els que heu participat d'una manera o altra en aquesta exposició.
Moltes gràcies i gaudiu de la història dels autèntics protagonistes d'avui.
Badalona, 20 d'abril de 2023.
D'aquella exposició només en queda el record i un vídeo que va crear Montserrat Silvestre per tenir ben present com va ser aquella mostra. La música que acompanya aquest vídeo és una proposta de Pau Fernández (el mateix qui va dissenyar els nous vestits dels gegants al 2023). Hi havia la idea de crear un catàleg de l'exposició, però finalment no va ser possible.


Comentaris