La discordia de la Cultura Popular: entre la fal·lera i la solemnitat

Després del succés mediàtic sobre l'actuació dels Trabucaires de Cardedeu em ve al cap diverses consideracions sobre la Cultura Popular. Per començar podem dir clarament això:

 La Cultura Popular és  senzillament això: la cultura del poble. 

I quina és la cultura del poble? Ui! Es molt variada i heterogènia. Es a dir, que no la fa cap estament oficial, sinó que la fa i la mantè el mateix poble depenent dels corrents socials que hi han. Però bàsicament podem trobar dos grans grups dins la cultura popular:

• Classe solemne: Es aquella classe en la qual les persones mediten molt sobre les accions que es poden desenvolupar al carrer, arribant al punt de romanticisme. Mira al passat i mira de transmetre la història. Els desitjos col·lectius es miren més que pels interessos particulars. Es conscient que representa a un col·lectiu molt més àmpli que no pas el seu.
• Classe fal·lera: Es aquella en la qual, malgrat hi hagi una planificació, treballa amb els estris i elements que hi han al moment. No rebusca en el passat sinó que mira l'actualitat i improvitza bastant. No busca transmetre història, sinó valors (com l'amistat, el companyerisme, etc). No es conscient que representa un col·lectiu molt més ampli que el seu. 

Relacionan't-ho amb la notícia d'aquests dies dels trabucaires podem dir que hi ha qui és molt conscient del que està representant, i hi ah qui no ho té tant clar. Alhora d'actuar al carrer no hi ha cap norma escrita, més enllà de normatives posades pels mateixos Ajuntaments. Ara bé, quan ho fas atravès d'una manifestació folklòrica aqui canvia la cosa.

Sembla ser que les dues classes de cultura popular volen actuar sota el mateix aixopluc, tot i que entre elles no s'entenen del tot. Es aquí on hi han conflictes. Una busca el lluïment, mentre que l'altre busca la diversió en el seu estat pur. Si que és cert qeu hi han molts intermitjos, i que res és blanc i/o negre, però la classificació és prou entenedora.