Diari d'un Aligot Betulonià

Jo sempre recordarè que, des de 1999 i durant un grapat de temps, haver participat del Corpus tot fent les anomenades estores de colors. Són estores fetes de serradures de colors les quals anaven prenent forma depenent de la imaginació dels seus confeccionadors. Al migdia un es quedava a un dinar que es feia a la rectoria de Santa Maria i més tard seria vista la processó. La tradició del Corpus Christi, Cos de Crist, és una celebració instaurada per l'església catòlica que té ja origens a l'edat mitjana. Per que ho entenguem bé els orígens d'aquesta festa rau en la pedagogia de l'esglèsia vers el poble. I és que les misses, fetes en llatí i de cara l'atri, no acabaven de ser ben enteses per molts. Es per això que a la llarga el Corpus es convertí en una celebració plàstica on es representaven diversos passatges de la Bíblia a través d'una llarga processó. A Badalona no se ben bé des de quin any se celebra aquesta festivitat. Si que puc dir que sempre ha anat de ...

I resulta que un bon dia... PAM ! Fotolog creat! Seguint la premisa de "una imatge val més que mil paraules", algú creà la xarxa social virtual anomenada Fotolog. Aleshores corria una època on la nostra societat no entenia de Facebooks i encara menys de Twitters (per esmentar-ne alguns, els més coneguts vaja) . Alguns ja teniem el MSN , però calia quelcom més per fer-nos conèixer dins la gran societat. Així doncs, que millor que crear un sistema per publicar fotos diaries en una societat clarament marcada per la imatge? En el meu cas vaig crear-me una conta Fotolog l'estiu de 2007. M'ho vaig pensar més d'un, dos o tres cops abans de crearme'l. El que més temia... I si la gent no m'escrivia dins les meves actualitzaxions? Encara m'agafaria una depresió! Peró al final tot arriba. I, efectivament vaig crear-me una conta amb l'usuari anomenat xavi_ge (xavi + gegant. gegant??? Què raro no?). El mateix dia de creació vaig fer la primera actualització....

I és que ahir cremava literalment, avui, 22 de maig de 2011, crema fervorosament. Gran part de la societat badalonina ens fem creus d'on està arribant l'estratègia del PP . Si senyor, Garcia Albiol ha guanyat les eleccions badalonines amb 10.000 vots més que l'any passat. Aquell partit minoritari de mitjans dels 1990 ha sabut avansar-se als diversos partits catalanistes com CIU, ERC, PSC ... Coses com aquestes fan mal... I és que una gran part de la societat badalonina ha savut betllar pels seus grans interessos. Interessos que, sota el meu punt de vista, són molt individualistes. Us vull dir que... Quan m'he assabentat dels resultats m'he sentit com un... butifler ! Ara bé, es la elecció del poble, i jo l'he de respectar i aguantar. Ara bé, tampoc comparteixo tal manera de fer ja que no hi estic d'acord. Hi ha qui pensa que hi haurà coalició per sumar escons... Segur??? Home són 27000 aprox. que han votat al PP. No se si, en el fons, es poden permetre fer c...

Aquest és el crit de guerra que ahir, 21 de maig (i després d'haver-se traslladat del dia 14 de maig quan va ploure), va donar pas el 29è Correfoc de Badalona (si si, l'any que ve en farà 30 anys de correfoc). Un crit que es convertia en cant amb el " Ona, Ona Ona, que cremi Badalona! ", i que anava pel menys sorollós de " No siguis rata que l'aigua va barata! ". No hi ha sequera, però hi ha crisi... Per tant... La presència de l'aigua ha sigut més aviat anecdotària malgrat els esforçsos dela Voluntaris Badalona amb els seus "aspersos-motxilla". I això que antanyo recordo que, fins i tot, s'havia fet l'anomenat Correaigua que cloia el Correfoc. No és sang de la meva devoció posar-me sota el foc del Correfoc, però ahir em vaig estrenar, malgrat que fa uns cinc anys hi va haver un intent frustrat. Valoració de l'experiència? Bueno ha estat be, malgrat tot l'any que ve segurament m'ho mirarè des de fora, tal i com tinc e...

Nervis, emocions, ganes, il·lusió... Tot un conjunt de sentits es van ajuntar un 10 de maig a les 10 de la nit . Feia temps que el sr aligot anava radera la idea de fer-li tribut al seva apreciada au. Des de ben petit que es coneixien pero ell, el senyor aligot, no li prestava massa atenció. Estava pendent d'altres coses. No obstant el temps passa i canvia algunes coses, per bé i per mal. Fins al punt de que el senyor aligot es convertí en un dels seus seguidors incondicionals. Va pensar que una manera d'homenatjar-la podria ser fent-la ballar tal i com comptades persones ho havien pogut fer. Això encara l'entusiasmava més. Pero havia de ser qualsevol dia? No home... Ja posats a ell li agradaria que fos per la Nit de Sant Anastasi a la Rambla i davant de centenars de persones. Es presumit el noi oi? Tot i això va fer un esforç i va fer-la ballar en un dia menys important que el 10 de maig. Podriem dir que va fer la seva preestrena. Tot i això no tinguè cap incombenient...

Avui us parlaré d'una colleta. Us parlaré d'una colla que és novíssima dins l'àmbit de cultura popular badalonina. Es tracta la colla gegantera de l'escola Progrés. Aquesta escola, situada en el seu barri homònim, té gegants des de l'any 2010. De fet, aquest any nasquè només la Marina , i els seus acompanyants, els Peixolins, anomenats Golafre i Eixerida (dos cavallets en forma d'animals marí). Un any més tard, el 2011, nasquè en Nun , el gegantó que faria parella amb la Marina. De fet, venen a representar una parella de germans bessons. I les seves al·legories a la mar són ben referenciades als seus atributs i vestits. Aquesta colla em va brindar la oportunitat de treballar el fet geganter i cultural català i badaloní amb ells. Durant tot un curs he estat amb ells mirant d'ensenyar tan a grans com a petits el que pot suposar tenir uns gegants a Badalona (i és que Badalona és molt Badalona...). Ells ho tenien ben clar, volien sortir peti qui peti al Badage...

Parlem d'una festa o celebració quan pensem amb uns actes culturals concrets dirigits a un públic concret. A Badalona li surten per les orelles de festes i celebracions: siguin culturals, esportives, o polítiques. Les dues darreres són forá obvies i són requerides de la primera (les culturals), però la primera, les culturals, no rquereix en cap cas de les dues últimes. Quan a Badalona es crea una festa anual de seguida s'intenta que tingui una acceptació popular important. D'aquesta manera s'aconseguiria un relleu generacional per perpetuar. La majoria de celebracions badalonines tenen una antigó màxima de 30 anys. Algunes noves, altres recuperades o reformulades. Algunes en tenen menys, 10 anys per exemple. El cas és que la Processó del Silenci de Badalona està passant per un moment de crisi després que els anys 80 fos recuperada. La Processó, un ritual cultural o un ritual litúrgic pedagogic? Avui en dia es complicat posar-nos d'acord degut a la gran diversitat de...