Quan l'aligot esta en la seva salsa

Nervis, emocions, ganes, il·lusió... Tot un conjunt de sentits es van ajuntar un 10 de maig a les 10 de la nit. Feia temps que el sr aligot anava radera la idea de fer-li tribut al seva apreciada au. Des de ben petit que es coneixien pero ell, el senyor aligot, no li prestava massa atenció. Estava pendent d'altres coses. No obstant el temps passa i canvia algunes coses, per bé i per mal. Fins al punt de que el senyor aligot es convertí en un dels seus seguidors incondicionals.

Va pensar que una manera d'homenatjar-la podria ser fent-la ballar tal i com comptades persones ho havien pogut fer. Això encara l'entusiasmava més. Pero havia de ser qualsevol dia? No home... Ja posats a ell li agradaria que fos per la Nit de Sant Anastasi a la Rambla i davant de centenars de persones. Es presumit el noi oi? Tot i això va fer un esforç i va fer-la ballar en un dia menys important que el 10 de maig. Podriem dir que va fer la seva preestrena. Tot i això no tinguè cap incombenient d'esperar-se uns mesos més per poder-s'hi lluir molt mes encara. De fet ja hi duia uns 3 anys amb les anomenades "ansies". Però bé, tot tard o d'hora acaba arribant. Ja ho diuen que lu bo es fa esperar i és que l'endemà tornà a ballar en plè ofici de Sant Anastasi al so d'un flabiol i tamborí.

El senyor aligot estava cofoi i, realment, estava en la seva salsa.