Sobre el Corpus a Badalona
Jo sempre recordarè que, des de 1999 i durant un grapat de temps, haver participat del Corpus tot fent les anomenades estores de colors. Són estores fetes de serradures de colors les quals anaven prenent forma depenent de la imaginació dels seus confeccionadors. Al migdia un es quedava a un dinar que es feia a la rectoria de Santa Maria i més tard seria vista la processó.
La tradició del Corpus Christi, Cos de Crist, és una celebració instaurada per l'església catòlica que té ja origens a l'edat mitjana. Per que ho entenguem bé els orígens d'aquesta festa rau en la pedagogia de l'esglèsia vers el poble. I és que les misses, fetes en llatí i de cara l'atri, no acabaven de ser ben enteses per molts. Es per això que a la llarga el Corpus es convertí en una celebració plàstica on es representaven diversos passatges de la Bíblia a través d'una llarga processó.
A Badalona no se ben bé des de quin any se celebra aquesta festivitat. Si que puc dir que sempre ha anat de la ma de la Parròquia de Santa Maria. L'auge de la celebració fou entre els anys 50 i 60 quan, en un ambient tal de Festa Major, els carrers eren guarnits i encatifats tot esperant la gran processó. A la processó hi participaven elements populars com els gegants, capgrossos i els bastoners de Canyet. Però com tot, i per diverses causes la celebració es deixà de fer a finals dels anys 60.
Per aquelles coses d'anyorança la festa fou recuperada l'any 1996. No obstant, i era de preveure, la celebració poc tindria a veure amb els seus precedents dels 50 i 60. I és que no seria ben bé una festa de ciutat sinó de barri (de Dalt la Vila).
Tot i que al principi la missa fins i tot era feta a la plaça Font i Cussó al pas del temps aniria canviant. Als inicis tan sols hi participarien gegants, posteriorment arribarien l'Aliga i retornarien els bastoners de Canyet. I més tard s'hi afegiria el drac com a element festiu. Fins i tot hi ha qui volia recuperar l'element dels capgrossos, tot i que la iniciativa no abaria de reixir del tot. Peró cap a l'any 2003-04 van deixar de participar-hi els bastoners de Canyet. I més tard, poder el 2007, el drac deixà de participar. Així doncs, veiem com la participació de les entitats va mimbant (fins i tot altres anys havia participat la Confraria de Sant Anastasi).
Podriem parlar doncs d'una festa on el desinterès de la parròquia de Santa Maria brilla per la seva absència? No és sant de la meva devoció parlar de comunitats cristianes, però crec que en aquest sentit Santa Maria està deixant escapar una oportunitat per guanyar més simpatitzant. Perque resulta que no hi ha pitjor enemic que el desconegut. No dic que l'església sigui un enemic però crec que en aquest sentit ha de fer un esforç amb la comunitat badalonina. Perque després resulta que es queixen de que els hi manca relleu...
La tradició del Corpus Christi, Cos de Crist, és una celebració instaurada per l'església catòlica que té ja origens a l'edat mitjana. Per que ho entenguem bé els orígens d'aquesta festa rau en la pedagogia de l'esglèsia vers el poble. I és que les misses, fetes en llatí i de cara l'atri, no acabaven de ser ben enteses per molts. Es per això que a la llarga el Corpus es convertí en una celebració plàstica on es representaven diversos passatges de la Bíblia a través d'una llarga processó.
A Badalona no se ben bé des de quin any se celebra aquesta festivitat. Si que puc dir que sempre ha anat de la ma de la Parròquia de Santa Maria. L'auge de la celebració fou entre els anys 50 i 60 quan, en un ambient tal de Festa Major, els carrers eren guarnits i encatifats tot esperant la gran processó. A la processó hi participaven elements populars com els gegants, capgrossos i els bastoners de Canyet. Però com tot, i per diverses causes la celebració es deixà de fer a finals dels anys 60.
Per aquelles coses d'anyorança la festa fou recuperada l'any 1996. No obstant, i era de preveure, la celebració poc tindria a veure amb els seus precedents dels 50 i 60. I és que no seria ben bé una festa de ciutat sinó de barri (de Dalt la Vila).
Tot i que al principi la missa fins i tot era feta a la plaça Font i Cussó al pas del temps aniria canviant. Als inicis tan sols hi participarien gegants, posteriorment arribarien l'Aliga i retornarien els bastoners de Canyet. I més tard s'hi afegiria el drac com a element festiu. Fins i tot hi ha qui volia recuperar l'element dels capgrossos, tot i que la iniciativa no abaria de reixir del tot. Peró cap a l'any 2003-04 van deixar de participar-hi els bastoners de Canyet. I més tard, poder el 2007, el drac deixà de participar. Així doncs, veiem com la participació de les entitats va mimbant (fins i tot altres anys havia participat la Confraria de Sant Anastasi).
Podriem parlar doncs d'una festa on el desinterès de la parròquia de Santa Maria brilla per la seva absència? No és sant de la meva devoció parlar de comunitats cristianes, però crec que en aquest sentit Santa Maria està deixant escapar una oportunitat per guanyar més simpatitzant. Perque resulta que no hi ha pitjor enemic que el desconegut. No dic que l'església sigui un enemic però crec que en aquest sentit ha de fer un esforç amb la comunitat badalonina. Perque després resulta que es queixen de que els hi manca relleu...
Comentaris