Diari folkloric i "jogismes" d'un badaloní que va per aquí i per allà
Que cremi Badalona!
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Aquest és el crit de guerra que ahir, 21 de maig (i després d'haver-se traslladat del dia 14 de maig quan va ploure), va donar pas el 29è Correfoc de Badalona (si si, l'any que ve en farà 30 anys de correfoc). Un crit que es convertia en cant amb el "Ona, Ona Ona, que cremi Badalona!", i que anava pel menys sorollós de "No siguis rata que l'aigua va barata!". No hi ha sequera, però hi ha crisi... Per tant... La presència de l'aigua ha sigut més aviat anecdotària malgrat els esforçsos dela Voluntaris Badalona amb els seus "aspersos-motxilla". I això que antanyo recordo que, fins i tot, s'havia fet l'anomenat Correaigua que cloia el Correfoc.
No és sang de la meva devoció posar-me sota el foc del Correfoc, però ahir em vaig estrenar, malgrat que fa uns cinc anys hi va haver un intent frustrat. Valoració de l'experiència? Bueno ha estat be, malgrat tot l'any que ve segurament m'ho mirarè des de fora, tal i com tinc el costum des de que era ben petit :)
Al vídeo... Un interessant resum del correfoc de l'any passat.
Forjadors de la Festa és una iniciativa nascuda el 2009 per part de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Badalona, com a avantsala de la Capital de la Cultura Catalana que es celebraria l'any 2010 (per això en el programa hi apareixia el logo d'aquesta efemèride). La idea era donar una mica d'imatge i ordre al que esdevé com a magatzem de la festa durant les Festes de Maig, la Casa de la Vila. L'any 2000 ja s'havia fet una proposta similar sota el nom de Sant Anastasi, nit de foc i tradició. Aleshores naixia com a Mostra d'entitats badalonines de cultura tradicional i popular catalana. Imatgeria i bestiari festiu de Badalona . Quin nom més llarg, oi? Potser calia simplificar el nom i evitar possibles confusions. Així va ser com el 2011 es rebateja la iniciativa com a Forjadors de la Festa. Imatgeria i bestiari festiu de Badalona i la Casa de la Vila ampliava espai amb El Refugi. El maig de 2017, a causa de l'augment d'entremesos (tant de le...
Avui us parlarè d'una parella interessant del país. No són dels més antics, ni tansols centenaris ja que com a molt ronden la tercera dècada. Són els gegants vells de Matadepera, l'Agnès i en Llorenç. Aquests gegants, estrenats al juny del 82, són un testimoni important del resorgiment del món geganter associatiu. Era una època en la qual es començaven a recuperar i a crear figures. Els portadors de gegants anaven deixant de cobrar (una cosa que als Ajuntaments els hi ha anat molt bé, i també, a les figures en quant la conservació coherent) i mica en mica s'anaven realitzant trobades. Així doncs, Matadepera va fer un pas més enllà: Va organitzar la primera trobada internacional de gegants just en un moment on Catalunya pretenia sortir de les muralles i expandir-se més enllà després de tants anys de repressió. Portugal, Espanya, França, Austria... Van ser alguns dels exemples participants en aquella primera mostra.´ Més reixida fou la trobada internacional que es feu a M...
No em dedicaré a donar la meva opinió subjectiva del Dimoni d'aquest 2026. El nom no sempre fa la cosa i una rodona amb dos cons no sempre es pot considerar un Dimoni. No em mal interpreteu, no vull menystenir la feina que ha fet Àlex Prats, que de ben segur que hi ha posat tot el seu "saber fer". El que aquí critico potser més aviat és el criteri del jurat i les bases. El Dimoni és un símbol de domini públic i, per tant, no pot estar amb absència de crítica. L'any 1999 es va convocar el "primer concurs" (poso entre cometes per què en anys anteriors s'havia fet concursos que van ser una mica desastre) per donar relleu a la tasca que feia en Miquel Xirgu i Ricó, l'últim dimoniaire que tan dissenyava com construia, tot i que en els últims anys només el projectava. Xirgu va heredar la feina del seu pare, Miquel Xirgu Subirà, i va treballar colze a colze amb Domènec Giró, Emili Bultó i Tero Guzmán. Xirgu i Ricó va impregnar l'estil dimoniaire que...
Comentaris