De quan l'aligot dona cops de mà

Avui us parlaré d'una colleta. Us parlaré d'una colla que és novíssima dins l'àmbit de cultura popular badalonina. Es tracta la colla gegantera de l'escola Progrés. Aquesta escola, situada en el seu barri homònim, té gegants des de l'any 2010. De fet, aquest any nasquè només la Marina, i els seus acompanyants, els Peixolins, anomenats Golafre i Eixerida (dos cavallets en forma d'animals marí). Un any més tard, el 2011, nasquè en Nun, el gegantó que faria parella amb la Marina. De fet, venen a representar una parella de germans bessons. I les seves al·legories a la mar són ben referenciades als seus atributs i vestits.

Aquesta colla em va brindar la oportunitat de treballar el fet geganter i cultural català i badaloní amb ells. Durant tot un curs he estat amb ells mirant d'ensenyar tan a grans com a petits el que pot suposar tenir uns gegants a Badalona (i és que Badalona és molt Badalona...). Ells ho tenien ben clar, volien sortir peti qui peti al Badagegants, festa anual dels gegants de Badalona dins les Festes de Maig. El personal estava disposat, i només calia fer-los-hi un bon "rentat de cervell".

I dit i fet. L'objectiu era ben clar. Tenir un ball prou digne per sortir a la mostra de balls del Badagegants. Fletxa cap aquí, fletxa cap allà, música, indicacions i alguns "nervis" han sigut elements indispensables per crear una coreografia amb cap i peus. Neixeria doncs, el Ball dels Gegants i Peixolins de l'escola Progrés (altrament dit Suite dels Gegants del Progrés). Un ball ajustat als temes musicals de La Marina, un vals compost per Xavier Bayer i arranjat per a gralla seca per Carles Segarra; i Les Corrandes de la Gala de Campdevànol.

Així doncs, la dansa, ja preestrenada (tan sols una part) durant la 12a Festa Medieval de Badalona, fou presentada oficialment, al complet, durant el Badagegants 2011 amb la participació dels dos gegants i els dos peixolins. La peça fou interpretada per l'anomenada Banda d'en Binaixa. Una formació composta per una tarota, un violí, un baix, una guitarra i una bateria (pels entesos disculpeu la meva ignorància entorn el nom concret dels instruments).

De fet, la posta en escena fou espectacular. Al bell mig de la Plana i envoltat per un inmens públic molt atent les emocions i nervis estaben a flor de pell. El resultat... Que us he de dir? Per mi va ser genial. Un resultat que va succeir amb 2 minuts però amb molta il·lusió. Un resultat que a continuació el podreu veure si cliqueu al minit 5.00 del següent vídeo.

PD: Aquest post va dedicat als petits geganters la Lídia, l'Albert, la Cristina, la Maria i la Sara. Als petits peixolins (o peixaters com deia algú) en Lluc i en Mario. I com no, als "grans" la Gisela i el Dani!