Diari d'un Aligot Betulonià

El passat diumenge va tocar anar a visitar el Carnaval de Molins de Rei. Aquest és un dels carnavals que més ha crescut en interès general i li ha sabut donar una (o quinze) voltes a altres Carnavals del territori. Ara mateix podríem considerar que es troba a camí entre el model de Sitges o Tarragona i el de Solsona, Torà o Torelló. Sigui com sigui, tots els Carnavals tenen el seu que i el cas de Molins ha sabut donar-li la respectiva volta que porta un projecte al darrere que s'està executant des de 2019. Aquesta volta ha estat del tot acceptada pel poble i ha despertat l'interès de forasters que s'apropen allà per veure de primera mà que és el que ben bé passa.  El Rei d'enguany, que anava abillat de folklòrica, va ser enredat per aparentar estar en una Feria de Abril . Fins i tot va aparèixer amb el seu cavall Rebugito , figura inanimada però amb el seu característic carisma sembrat en només quatre dies. Fins i tot el Camell va acceptar que li sabia greu cremar-lo.  ...

Badagegants Badamar: Nom compost que s'ha utilitzat per algunes empreses badalonines i una de les Gegantes de la Ciutat. Ball de Bastons, de Canyet Ball del Micaco Caramelles Catxidiable Castellers, Micacos Cercabèstia Correfoc, Correfoc Infantil Corpus Danses de Maig Diable Diada: Dimoni Cremada del Dimoni Dragolins Esgarrapacristos Esbart: Grup que es dedica a executar balls tradicionals d'arreu dels Països Catalans. Actualment existeix el Sant Jordi (de l'Orfeó badaloní) i anteriorment l'Albada (Círcol Catòlic) i el Badalona (Museu de Badalona) Estaferms Fer ballar Sant Anastasi Festa Major Festa Medieval Festa a Baix a Mar. Vegeu Sardinada Festa del Badiu Festa de les Migues: Festa que es fa a l'Escorxador de la Salut on es cuinen i s'ofereixen migues. Festes de Maig Gardela Gran Xeringa Micaco Moixiganga Nen dels Globus:  Nit de Sant Anastasi Ofici de festes Ou com balla Pou del vi Pregó de festes:  Processó del Dijous S...

La Festa Medieval de Badalona, anomenada "Pirates a Badalona!", porta més de 19 anys en funcionament. Nascuda al cor de Canyadó, la meva participació en aquest esdeveniment s'inicia l'any 2009 quan Núria Fernández, que aleshores treballava per l'Ajuntament de Badalona, hem truca per demanar-me la participació dels Gegants de l'escola Jungfrau per la festa, quan jo n'era el cap de colla. En aquella primera reunió vem començar adaptar l'acte de dissabte al matí on els geganters de Badalona hi feien una "senzilla" mostra de balls de gegants. Així, aquell primer any la participació de figures festives augmenta amb la presència de diverses escoles. Aleshores la Festa Medieval passava per un procès de transformació en quan a continguts i participació. Proba d'aquells canvis és quan l'any 2011, aprofitant un programa de la Generalitat de Catalunya (anomenats Tallers per la Festa), es comença a cercar un contingut entorn de les incur...

Vinga va! Feia temps que no escribi en aquest bloc. A partir d'ara aquest bloc serà conegut per la seva besant de "Cultura Popular". Avui us parlarè de les "Corrandes de Mataró". Les "Corrandes de Mataró" és un ball gestat en motiu del Ball de Gitanes de Mataró. La idea era (i és) donar cabuda al jovent per la creació d'una dansa pròpia de Carnestoltes. Inspirats en experiències similars del Vallès l'any 2013 es va iniciar el procés participatiu del "jovent". Fins l'any següent no es va comptar amb una melodia pròpia, composada pel director de la Principal de la Bisbal (la cobla oficial de la Generalitat de Catalunya), Francesc Cassú. Aquest 2016 s'ha estrenat una coreografia nova gestada pels mateixos integrants de la dansa. 

Parlàvem en el darrer post (el de les Àligues) que a la nostra societat tendim a atribuir-nos ser els pioners en alguna cosa. El món geganter no és una excepció. Ja una notícia l'any 1995, a la revista GEGANTS, els geganters d'Olesa de Bonsesvalls alertaven als de Vilanova i la Geltrú que no eren els primers en dur ventiladors a dins del gegants tal i com van dir en una entrevista a TV3. Aquesta notícia, un pel banal, ens serveix per exemplificar aquesta tendència de ser els primers en algo (i sortir d'alguna manera al mapa). I segurament els antics portadors de gegants també passaven calor a dins del sgegants. A la mateixa pàgina Manuel Azuaga titula el seu escrit: "Primera sortida a la neu amb els gegants". Segurament si que aquesta fou la primera, però no seria rar que algú properament s'ho pensés. Una cosa semblant ha passat en les darreres setmanes on hom deia que a Premià de Mar s'estrenava el primer gegant adaptat per a gent amb di...

ANTECEDENTS L'Àliga de Reus (entenent-la com a entitat que gestiona la figura) va organitzar, el passat 27 de setembre, una trobada d'Àligues de Catalunya que anava seguida d'una exposició anomenada La Senyora de la Festa . L'ideòleg d'aquest esdeveniment fou el mateix alcalde Carles Pellicer que té força "fal·lera" pel fet aliguer festiu. Es per això que la trobada/exposició fou tan reixida ja que totes les invitacions anaven directes als ajuntaments. Tot i que s'ha tendit a dir que era la primera trobada d'aligues de Catalunya no és ben bé així. La primera fou a Mataró (2001), la segona a Barcelona (2005) i una tercera i darrera, tot i que poc participativa a Montblanc el 2011. LA CELEBRACIÓ. L'esdeveniment comptà amb 30 àligues en total. 3 d'elles eren a l'exposició (de la qual una tansols el cap original, la de Cervera), 2 no eren de protocol i 4 no eren coronades. Totes elles es reuniren pel matí del 27 de setembre ...

Qui hom es passegi per la ciutat de Badalona pot tropar-se amb diversos elements de bestiari. Un d'ells és el lleó. El lleó és el rei de de la selva per la seva fertilitat, fortaleza i rapidesa.   El carrer Lleó es troba al barri del Centre paral·lelament entre el carrer de Mar i l'Avinguda Martí Pujol. El primer document que surt el nom d'aquest carrer és de l'any 1846, així en deixa constància el llibre "Tots els carrers de Badalona" (setembre de 2003). Es just en aquest carrer on podem trobar quatre lleons a la façana de l'edifici que fa cantonada amb el de Soledat. Així doncs, podríem pensar... "Que va ser primer l'ou o la gallina?". La lògica ens fa pensar que primer fou el nom del carrer i posteriorment hom volguès donar forma a aquell nom... Però qui sap si hi havien més lleons pel carrer homònim. No és l'únic lleó. En trobem un altre al carrer Sant Felip de Rosés, del barri de Bufalà i un parell més al carrer d...