Follet Rodasoques i Ninfa Floridalba


La Festa Medieval de Badalona, anomenada "Pirates a Badalona!", porta més de 19 anys en funcionament. Nascuda al cor de Canyadó, la meva participació en aquest esdeveniment s'inicia l'any 2009 quan Núria Fernández, que aleshores treballava per l'Ajuntament de Badalona, hem truca per demanar-me la participació dels Gegants de l'escola Jungfrau per la festa, quan jo n'era el cap de colla.

En aquella primera reunió vem començar adaptar l'acte de dissabte al matí on els geganters de Badalona hi feien una "senzilla" mostra de balls de gegants. Així, aquell primer any la participació de figures festives augmenta amb la presència de diverses escoles. Aleshores la Festa Medieval passava per un procès de transformació en quan a continguts i participació. Proba d'aquells canvis és quan l'any 2011, aprofitant un programa de la Generalitat de Catalunya (anomenats Tallers per la Festa), es comença a cercar un contingut entorn de les incursions pirates i del llegendari Catxidiable.

D'aquell procés de canvi en sorgeix la fusió de les danses medievals amb els gegants, una unió poc vista dins el món escènic i de la dansa. Aquesta va ser una proposta sorgida de Pedro Jesús Fernàndez, el qual fou l'ànima mater de la Festa Medieval. Aquella primera dansa, format per tres balls, va finalitzar de manera esporàdica amb un tiravolt popular. Avui en dia encara es fa en la finalització de l'acte matinal, però l'indret és la Baixadeta i no pas l'Era de la Masia com s'havia fet en un inici.



Nimfa Floridalba i Follet Rodasoques, interpretats per primer cop per Carlota Buhigas i Gorka Sol, són exemple d'aquesta evolució de la festa. Uns personatges que neixen, en gran part, de l'imaginari d'un servidor. A continuació us reproduim els següents versets que els presenten:

Jo soc Floridalba,
la més petita de totes les nimfes,
tan aviat em puc quedar bocabadada,
com ser una més entre vosaltres.

Jo soc Rodasoques,
el més despert els follets,
potser no em coneixes,
però sóc el més divertit de tots!

Jo vinc de Mar,
d’on els dofins guimban
si mai em voleu cercar
les aigües haureu d’aguaitar

Jo soc de Muntanya,
d’on brollen les Murtres
si mai em voleu trobar,
tan sols per allà haureu de guaitar.

Quan estic inspirada,
floreixen les més esplèndides albades,
i quan en soc mancada
les llums son atenuades.

El vent és el meu aliat,
les ones i les fulles són dansades al meu gust,
però has de vigilar
si no vols pas mal acabar.




Comentaris

Entrades populars