Diari d'un Aligot Betulonià

El passat 28 d'abril de 2013 vaig veure recompensada tota una vida dedicada als gegants, i en especial els catalans. Ballar uns gegants, és tasca fàcil. Ballar-los a Montserrat també, qui més qui menys ho ha fet. Però el passat diumenge va ser una mica diferent a tot això. Diumenge passat es celebraven els 25 anys d'en Treball i na Cultura de Catalunya (àlies de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya). S'havia preparat una gran festa amb una seixantena de colles arribades de tot el principat (País Valencià inclós). Malaraudament la pluja i la neu, ho va capgirar tot i possiblement li va donar un encant encara millor. Cap a les 11 vaig tenir la oportunitat de dansar l'anomenat "Ball de l'Aniversari" a dins de l'atri del Monestir de Montserrat. Amb la música interpretada pels "Ministrers del Sabre", la cosa es posava més interessant quan resulta que les figures que ballava feia molt de temps que no sortien (a causa d...

Fa unes setmanes vaig iniciar el meu interés pel bestiari badaloní! Però quina mena de bestiari? Tranqul·lament podeu denotar que el bestiari del qual us parlo no és viu, sinó mort o estàtic. És a dir, un bestiari que, malgrat el pas del temps, no creix, no es transforma ni tampoc mor sinó és amb l'ajuda externa (sol, aigua, vent, i fins i tot la mà humana). És a dir, que per ella mateixa tampoc respira ni es reprodueix. Segurament molts no haureu entés que vull dir. El que vull dir és que faré un repàs de totes aquelles figures de bestiaris que hi han repartides per tota la ciutat de Badalona, ja sigui en façanes, monuments o be en imatgeria festiva. Però anem al grà! Avui parlem del drac. Què és un drac? Nil Rider en el seu bloc La cosa està negra!, i en concret el seu post " L'exelència i elegància del Drac " (juliol de 2012) ens diu el següent: El drac s'identifica amb la serp,  com a símbol del mal,   encara que físicament tingui parts de molts altres ...

Vagi per endavant que no és la meva intenció ofendre ningú amb el que explicarè ara mateix. Però simplement vull opinar d'un tema que ha generat controversia en una societat en la qual ens agrada predicar molt amb valors humans, i en el fons no sabem aplicar-los tots en exactitud. Un d'ells és l'humor. L'humor és un valor que quan interessa l'acceptem, i quan no no ho fem. Per què? Doncs potser per por que aquella mofa ens afecti, negativament, ja sigui personalment o col·lectivament. Enguany als municipis catalans de Caldes d'Estrac (Maresme) i Reus (Baix Camp) han publicat els cartells on es veuen pits de dona. L'escandol ha sigut màxim, fins i tot la carismàtica Pilar Rahola n'ha fet un escrit d'opinió titulat " Pechos de Mujer " a La Vanguardia. Però pregunto jo... Que són uns pits? La Vikipèdia ens diu el següent: El  pit ,  mama ,  teta  o  mamella  és la regió ventral superior del  tronc  d'un animal, especialment en  mamífe...

"Dedicat a tots aquells que, a la seva manera, m'han anat demostrant la confiança que tenen en mi" Sant Vicenç de Montalt és una "petita" vila situada al bell mig de la comarca del Maresme. Té la particularitat de disposar de mar com de muntanya, tot i que el nucli històric estigui situat a la falda del Montalt. Els santvicentins gaudeixen de gegants des de l'any 1986, quan es van estrenar els primers que avui en dia encara existeixen. No van ser fets de pressa i corrents, ja que la seva simbologia va molt lligada al poble. Bòbul i Margaridassa són els seus noms, inspirats en una antiga tradició (o costum), avui en dia recuperada, on es podien veure passejar pel carrer personatges esperpèntics. La meva relació amb Sant Vicenç de Montalt ve de lluny en tenir els meus tiets visquent-hi. L'any 2005, per coses de la vida, vaig iniciar el meu vincle amb aquesta colla justament a la vila d'Arenys de Munt. Així doncs, aquest vincle es manti...

Aquestes darreres setmanes l'Àligot betulonià s'ha apropat diversos cops a l'anomenat " Districte de Nou Barris ". Ja coneixem la devoció del senyor Aligot vers Barcelona, però en aquest cas l'empenyien diversos motius. Un d'ells era la proposta de "dissenyar" una coreografia pels "històrics" gegants del districte, amb gairebé 30 anys de vida, tot i que de vida minsa i trista. Aquestes figures s'anomenen " Baró i Trini " i van ser encarregats, per allò que en podríem dir "capritxos polítics (o personals)". Malgrat tot, les figures arribades al districte tenien un pes considerable. I en part és per això que mai han acabat tenint una colla estable, malgrat les millores i molts intents de polítics i persones afines al món de la cultura barcelonina. No obstant, i fa cosa de mig any, un grup de gent esporàdica va iniciar el projecte de la recuperació d'aquestes figures al carrer. En aquest període han fet m...

  Al centre on estudio em van aconsellar veure l'anomenat llarg metratge de "El nombre de la rosa". Desconec si hi ha la versió en català però soc dels pocs que, diria, no fan males cares quan han d'interactuar amb la llengua castellana. El cas és que jo no soc massa de veure pel·lícules darrerament, però de tan en tan va bé veure-les encara que sigui per "imposició". "El nombre de la rosa", és una pel·lícula inspirada en la novel·la "Il nombre de la rosa", de l'italià Umberto Eco publicada l'any 1980. Posteriorment, al 1986, es creà el llarg metratge dirigit per Jean-Jacques Annaud, i protagonitzat pels actors Sean Conery i Christian Slater.  Tot plegat, tan la novel·la com la pel·lícula, ens parla d'una abadia en temps de d'inquisició. Una època on la transparència i la injustícia social estava deixada de la mà de Déu, on el repriment sexual era habitual (o no) i la mort era justificada en base la doctrina de...

Flanquejat per Nicolàs Alonso (Revista El Món Geganter) i Ricard Vinyets (Revista Gegants, ACGC), iniciava la meva primera ponència tot parlant de l'edició trimestral (de 10 pàgines) de Maresme Gegant. Maresme Gegant és un butlletí d'informació de la "Coordinadora de Geganters del Maresme" (una vocalia de la magna ACGC). Aquesta edició es va iniciar a Santa Susanna l'any 2008 per l'aleshores vocal Anna Gambín. Posteriorment, el 2012, en vaig agafar el relleu. Vaig renovar el disseny i vaig ampliar-ne els continguts. Actualment ja he maquetat 3 números, i el 4t està a punt de sortir (octubre). Quan fas coses que realment t'agraden ja de per si no esperes mai cap recompensa. No obstant, tard o d'hora acaba arribant d'alguna manera o altre. És el cas de les publicacions geganteres on vaig ser convidat per part de la mateixa ACGC en motiu de la 6a Fira del Món Geganter celebrada a Sant Feliu de Llobregat aquest passat 20 i 21 d'octubre. La j...