El nombre de la rosa

 Al centre on estudio em van aconsellar veure l'anomenat llarg metratge de "El nombre de la rosa". Desconec si hi ha la versió en català però soc dels pocs que, diria, no fan males cares quan han d'interactuar amb la llengua castellana. El cas és que jo no soc massa de veure pel·lícules darrerament, però de tan en tan va bé veure-les encara que sigui per "imposició".

"El nombre de la rosa", és una pel·lícula inspirada en la novel·la "Il nombre de la rosa", de l'italià Umberto Eco publicada l'any 1980. Posteriorment, al 1986, es creà el llarg metratge dirigit per Jean-Jacques Annaud, i protagonitzat pels actors Sean Conery i Christian Slater. 

Tot plegat, tan la novel·la com la pel·lícula, ens parla d'una abadia en temps de d'inquisició. Una època on la transparència i la injustícia social estava deixada de la mà de Déu, on el repriment sexual era habitual (o no) i la mort era justificada en base la doctrina de Déu (o de l'home). En tot cas l'obra ens relata com els protagonistes Guillem (William) de Baskerville i Adso de Melk són cridats a l'abadia per resoldre les morts sobtades de diversos monjos del temple. Finalment, el misteri és resolt però el final, com el llarg de tota l'obra, és del tot tràgic.

En fi, una obra fictícia, però inspirada en la crua realitat d'aleshores. Crua però que et deixa frases tan interessants com la següent:

"Què pacífica seria vida sin amor... et secura, et tranquila... y que insulsa"

"La risa mata el miedo, sin el miedo no puede haber fe..."

Dues grans frases que si més no fan pensar.