Bestiari badaloní (I): Els dracs

Fa unes setmanes vaig iniciar el meu interés pel bestiari badaloní! Però quina mena de bestiari? Tranqul·lament podeu denotar que el bestiari del qual us parlo no és viu, sinó mort o estàtic. És a dir, un bestiari que, malgrat el pas del temps, no creix, no es transforma ni tampoc mor sinó és amb l'ajuda externa (sol, aigua, vent, i fins i tot la mà humana). És a dir, que per ella mateixa tampoc respira ni es reprodueix.

Segurament molts no haureu entés que vull dir. El que vull dir és que faré un repàs de totes aquelles figures de bestiaris que hi han repartides per tota la ciutat de Badalona, ja sigui en façanes, monuments o be en imatgeria festiva.

Però anem al grà! Avui parlem del drac. Què és un drac? Nil Rider en el seu bloc La cosa està negra!, i en concret el seu post "L'exelència i elegància del Drac" (juliol de 2012) ens diu el següent:

El drac s'identifica amb la serp, com a símbol del mal, encara que físicament tingui parts de molts altres animals. La raó essencial, a més del fet del seu aspecte terrible, és que també ha de compendiar els quatre elements: terra, aigua, foc i aire. Per aquest motiu llença foc, té ales, té escates i té dents de llop o de lleó.  Tenen  les parts més perilloses dels animals i que més han alimentat les pors dels nostres avantpassats.

Sobre la serp trobem diverses representacions, especialment en les Farmàcies, però aquest element ja en parlarem en una altra post.

Seguim el recorregut i ara baixem fins a la Riera Martí Pujol (tradicionalment dita d'en Folch) i allà topem, en el número, un drac que amb la seva boca sostè una "llum" (?). Aquest drac, de caire modernista, en el seu dia va ser un reclan publicitari per una farmàcia, cosa que actualment encara ara conserva aquesta funció. Hem de dir que d'aquest element ornamental se n'han inspirat tres elements de bestiari festiu, els anomenats Dragolins de Badalona que tenen el nom de Xarop, Pomada i Xeringueta.

Si continuem baixant la Riera d'en Folch ens topem amb la Casa d'Enric Pavillard (cantonada amb...) datada de l'any 1906. Aquesta casa, d'estil modernista, ens mostra unes rajoles sota les balconades on s'hi reprodueix un drac que tambè s'ha acabat convertint  (l'any 2006) en drac festiu, l'anomenat Don Fumera de Pavillard. Curiosament s'han trobat rajoles idèntiques a Cassà de la Selva. Un altre drac el trobem al carrer Sant Brú número 191. En aquest cas trobem, d enou, un drac alat i fent de colofó en una politja de l'edifici.

A dalt les rajoles de la Casa Pavillard i a sota unes rajoles 

trobades en una façana de Cassà de la Selva

Més dracs en trobem a l'antiga escola Artur Martorell. En unes baules de les portes topem amb un parell de dracs que, en el seu moment, inspiraren a l'escola Artur Martorell per fer el seu Drac Flaix.

Totes aquestes mostres arquitectòniques ens fan alusió al gran imaginari col·lectiu de les nostres cultures. Si bé en moltes ocasions el drac representa la maldat i les pors humanes, en alguns casos el drac ha passat a ser l'emblema o la mascota d'un col·lectiu. Un cas curiós el trobem a les escoles badalonines. Escoles com Jungfrau, Gitanjali, Progrés, Lola Anglada o Miguel Hernàndez han creat dracs riallers que s'han guanyat a la mainada fins al punt de voler formar part d'ell. Altres entitats han volgut representar-se amb aquesta figura. És el cas de l'antic drac de Nova Lloreda (actualment draga de Llefià) o el desaparegut drac de Llefià (principis dels 80).

Normalment el drac és representat en forma de mascle. Tot i això podem afirmar que "existeix" la forma femenina, que la podem anomenar draga o víbria. A Badalona podem relacionar la imatge femenina en la imatgeria festiva amb les figures de na Trampada i la Espriueta (?) de l'escola Salvador Espriu.