Nou Barris en dansa.

Aquestes darreres setmanes l'Àligot betulonià s'ha apropat diversos cops a l'anomenat "Districte de Nou Barris". Ja coneixem la devoció del senyor Aligot vers Barcelona, però en aquest cas l'empenyien diversos motius. Un d'ells era la proposta de "dissenyar" una coreografia pels "històrics" gegants del districte, amb gairebé 30 anys de vida, tot i que de vida minsa i trista.

Aquestes figures s'anomenen "Baró i Trini" i van ser encarregats, per allò que en podríem dir "capritxos polítics (o personals)". Malgrat tot, les figures arribades al districte tenien un pes considerable. I en part és per això que mai han acabat tenint una colla estable, malgrat les millores i molts intents de polítics i persones afines al món de la cultura barcelonina. No obstant, i fa cosa de mig any, un grup de gent esporàdica va iniciar el projecte de la recuperació d'aquestes figures al carrer. En aquest període han fet molts avanços, fins al punt de tenir un ball propi.

Tenir un ball propi és molt senzill, la dificultat rau en mantenir-lo tan coreogràficament com musicalment. Nou Barris, en aquest cas, ha sabut estrenar-lo i en aquest cas s'augura un bon futur en el sentit del manteniment i dignificació en les dues besants (tan de la música com de la dansa). 

Així doncs, tal i com li agrada a l'Aligot betulonià, aquest, inicià el confeccionament dels diversos passos i evolucions. Inspirant-se en moviments climentons i, com no, badalonins va començar a donar-li forma i alhora un significat a tot plegat:

Na Trini arriba del Sud a la falda de la Serra de Collserola per trobar millor vida. Mentrestant el Baró se la mira, potser des la seva Torre. L'observa i admira cadascún dels seus moviments de sang andalusa. Ella triga en adonar-se de tot plegat, i mentre  fa unes voltes senyores s'apropa finalment al Baró. Amb la salutació de cortesia es donen a coneìxer l'un a l'altre. Ella de seguida accepta la proposta del Baró d'anar a donar una volta per conèixer aquell lloc tan desconegut per la Trini. Amb moviments molt compenetrats, inicien un "curt", però intens passeig en la descoberta de l'entorn de l'actual districte. No triguen a adonar-se que allò va més enllà d'un simple passeig, i les corrandes identifiquen l'alegria d'haver-se conegut. 

Tot plegat s'ha pogut veure en primícia el passat 5 de gener de 2013, a la Plaça Major de nou Barris, en la rebuda de Ses Majestats els Reis de l'Orient. La música ha estat cosa de la noubarrienca Lorena Sopena i amb la interpretació d'una formació de dues gralles, un timbal i una caixa. 

Tot plegat una experiència pel senyor aligot, ja que creu que tot plegat ha valgut la pena!