Diari d'un Aligot Betulonià

Després del succés mediàtic sobre l'actuació dels Trabucaires de Cardedeu em ve al cap diverses consideracions sobre la Cultura Popular. Per començar podem dir clarament això:  La Cultura Popular és  senzillament això: la cultura del poble.  I quina és la cultura del poble? Ui! Es molt variada i heterogènia. Es a dir, que no la fa cap estament oficial, sinó que la fa i la mantè el mateix poble depenent dels corrents socials que hi han. Però bàsicament podem trobar dos grans grups dins la cultura popular: Classe solemne: Es aquella classe en la qual les persones mediten molt sobre les accions que es poden desenvolupar al carrer, arribant al punt de romanticisme. Mira al passat i mira de transmetre la història. Els desitjos col·lectius es miren més que pels interessos particulars. Es conscient que representa a un col·lectiu molt més àmpli que no pas el seu. Classe fal·lera: Es aquella en la qual, malgrat hi hagi una planificació, treballa amb els estris i elements...

Cap a l'any 2012 la Generalitat de Catalunya proclama que el 2014 serà l'any del Tricentenari per commemorar els fets del 1714, esdevenimt Miquel Calçada com a comissari . Els Gegants del Tricentenari (o de Sant Jordi) neixen com a resposta aquesta iniciativa. La inciativa esdevè realitat gràcies a l'empenta i entusiasme dels geganters de Nou Barris de Barcelona (colla nascuda també al 2012). Era el 14 de setembre de 2013, dins dels actes de la Diada Nacional de Nou Barris, es presenta el gegant Josep Galceran de Pinós.  Aquesta figura, que a la vegada ha esdevingut emblema de la Coronela de Barcelona, no trigaria a passejar-se per les festes de la Mercè i posteriorment seria exposat al Born. Posteriorment s'estrenà la Geganta, a la moda barroca i personificada amb n'Agustina d'Urríes. Fou presentada al pati del Palau de la Generalitat de Catalunya, esdevenint-ne padrí oficial el Molt Honorable President de la Generalitat, el senyor Artur Mas.   La meva tas...

Els Gegants de Llefià (Badalona) és un article de quatre pàgines publicat a la revista trimestral GEGANTS, una publicació feta des de l' Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya . Aquest és un article que parla d'unes antigues figures que existien a Llefià, una zona que comprèn tres barris badalonins a tocar de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besós: Sant Antoni de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Joan de Llefià.  El breu resum de la seva vida està exposada a partir d'una investigació relativament senzilla que vaig treure força suc a partir de conèixer l' Arxiu Històric de Llefià , d'on vaig treure la majoria d'informació. Aquestes figures, que van durar una dècada (tot i que al carrer tansols mitja dècada), són un exemple més del gran teixit associatiu que hi ha, i que hi havia, en aquesta zona badalonina. La curiositat per aquestes figures ja em va picar a partir d'un Expedient G de Jan Grau identificat com a "G-GB/589/G...

Doncs bé, avui ha sigut el dia en que l'Ajuntament de Badalona ha donat a conèixer el Dimoni que cremarà el proper 10 de maig a la platja de badalonina dissenyat per Àngel Martín.  Fer un Dimoni que representi a un col·lectiu (en aquest cas Badalona) no és tasca fàcil.  Després de la posta pública tothom hi posa cullerada. Hi ha qui diu que el Dimoni del 2014 (del Tricentenari?) ha de representar la sàtira i la maldat, i que dongui ganes de cremar-lo. Altres que sent simpàtic i acolorit ja n'hi ha prou. Del d'enguany se n'ha dit que representa els Estaferms, els Satanasis, un soldat romà, un samurai o un antic soldat mongol. També hi ha qui diu que el disseny de l'escut és de la Falange... Ja ho veieu que tothom hi diu la seva.  Segons la meva modesta opinió una figura així ha de ser sensible a un tema d'actualitat i que dongui gust de cremar-lo. Darrerament, i aquest és tercer, els Dimonis són atemporals, és a dir que es podrien fer tan en l'any ...

Avui us parlarè d'una parella interessant del país. No són dels més antics, ni tansols centenaris ja que com a molt ronden la tercera dècada. Són els gegants vells de Matadepera, l'Agnès i en Llorenç. Aquests gegants, estrenats al juny del 82, són un testimoni important del resorgiment del món geganter associatiu. Era una època en la qual es començaven a recuperar i a crear figures. Els portadors de gegants anaven deixant de cobrar (una cosa que als Ajuntaments els hi ha anat molt bé, i també, a les figures en quant la conservació coherent) i mica en mica s'anaven realitzant trobades. Així doncs, Matadepera va fer un pas més enllà: Va organitzar la primera trobada internacional de gegants just en un moment on Catalunya pretenia sortir de les muralles i expandir-se més enllà després de tants anys de repressió. Portugal, Espanya, França, Austria... Van ser alguns dels exemples participants en aquella primera mostra.´ Més reixida fou la trobada internacional que es feu a M...

Els Canyats de cercavila per Castellbisbal avui amb el nou logotip. Els Canyats , de finals de 2012, és una formació tradicional musical formada per dues gralles dolces, una tarota, un tabal de llautó i un tabal fondo. El grup és d'arrels mataronines, tot i que darrerament s'han incorporat membres provinents de Vilassar de Dalt o Sant Cugat del Vallès. Aquest grup ara ja ha acompanyat a figures festives de Mataró, Badalona, Teià, Esplugues o Castellbisbal. També ha fet matinades, i també va guanyar, durant l'agost de 2013, l'anomenat Pique de Gralles de Granollers, un concurs de gralles.  Mig en broma, mig en veritat, alguns membres d'aquest grup em proposà, durant l'estiu de 2013, la realització del seu logotip representatiu del seu grup. Malgrat tot, no fou fins a principis d'aquest any que m'hi vaig posar més enserio. Fer un logotip representatiu d'un col·lectiu no és una tasca de tancar i obrir els ulls. Cal que el resultat final repr...

Escrit publicat al web de la Coordinadora de Geganters del Maresme , el 30 de gener de 2013: Riallera, simpàtica, generosa... I molt prudent! Això és el que ha transmés la Grossa de Cap d'Any! Però... D'on ve? Què ha fet? Quina ha estat la seva trascendència d'aquesta figura durant els tres mesos de presència en els mitjans? En aquestes línies intentarem parlar una mica de tot plegat. El passat 3 d'octubre de 2013 Andreu Mas-Colell, Conseller d'economia de la Generalitat de Catalunya, donava a conèixer la imatge de la nova Loteria de Catalunya, la Grossa de Cap d'Any. La sorpresa va ser molta, especialment per la cultura popular, i en concret el món geganter perquè la imatge escollida fou un capgrós. Un capgrós qualsevol? No! Va ser una capgrossa maresmenca, de la població vinícola d'Alella. Es tractava de la capgrossa Roser, que estava inspirada amb la  Roser Arenas , que disposa d'una figura des de l'any 1986, construïda pel difunt (i esce...