Diari d'un Aligot Betulonià

"Dedicat a tots aquells que, a la seva manera, m'han anat demostrant la confiança que tenen en mi" Sant Vicenç de Montalt és una "petita" vila situada al bell mig de la comarca del Maresme. Té la particularitat de disposar de mar com de muntanya, tot i que el nucli històric estigui situat a la falda del Montalt. Els santvicentins gaudeixen de gegants des de l'any 1986, quan es van estrenar els primers que avui en dia encara existeixen. No van ser fets de pressa i corrents, ja que la seva simbologia va molt lligada al poble. Bòbul i Margaridassa són els seus noms, inspirats en una antiga tradició (o costum), avui en dia recuperada, on es podien veure passejar pel carrer personatges esperpèntics. La meva relació amb Sant Vicenç de Montalt ve de lluny en tenir els meus tiets visquent-hi. L'any 2005, per coses de la vida, vaig iniciar el meu vincle amb aquesta colla justament a la vila d'Arenys de Munt. Així doncs, aquest vincle es manti...

Aquestes darreres setmanes l'Àligot betulonià s'ha apropat diversos cops a l'anomenat " Districte de Nou Barris ". Ja coneixem la devoció del senyor Aligot vers Barcelona, però en aquest cas l'empenyien diversos motius. Un d'ells era la proposta de "dissenyar" una coreografia pels "històrics" gegants del districte, amb gairebé 30 anys de vida, tot i que de vida minsa i trista. Aquestes figures s'anomenen " Baró i Trini " i van ser encarregats, per allò que en podríem dir "capritxos polítics (o personals)". Malgrat tot, les figures arribades al districte tenien un pes considerable. I en part és per això que mai han acabat tenint una colla estable, malgrat les millores i molts intents de polítics i persones afines al món de la cultura barcelonina. No obstant, i fa cosa de mig any, un grup de gent esporàdica va iniciar el projecte de la recuperació d'aquestes figures al carrer. En aquest període han fet m...

  Al centre on estudio em van aconsellar veure l'anomenat llarg metratge de "El nombre de la rosa". Desconec si hi ha la versió en català però soc dels pocs que, diria, no fan males cares quan han d'interactuar amb la llengua castellana. El cas és que jo no soc massa de veure pel·lícules darrerament, però de tan en tan va bé veure-les encara que sigui per "imposició". "El nombre de la rosa", és una pel·lícula inspirada en la novel·la "Il nombre de la rosa", de l'italià Umberto Eco publicada l'any 1980. Posteriorment, al 1986, es creà el llarg metratge dirigit per Jean-Jacques Annaud, i protagonitzat pels actors Sean Conery i Christian Slater.  Tot plegat, tan la novel·la com la pel·lícula, ens parla d'una abadia en temps de d'inquisició. Una època on la transparència i la injustícia social estava deixada de la mà de Déu, on el repriment sexual era habitual (o no) i la mort era justificada en base la doctrina de...

Flanquejat per Nicolàs Alonso (Revista El Món Geganter) i Ricard Vinyets (Revista Gegants, ACGC), iniciava la meva primera ponència tot parlant de l'edició trimestral (de 10 pàgines) de Maresme Gegant. Maresme Gegant és un butlletí d'informació de la "Coordinadora de Geganters del Maresme" (una vocalia de la magna ACGC). Aquesta edició es va iniciar a Santa Susanna l'any 2008 per l'aleshores vocal Anna Gambín. Posteriorment, el 2012, en vaig agafar el relleu. Vaig renovar el disseny i vaig ampliar-ne els continguts. Actualment ja he maquetat 3 números, i el 4t està a punt de sortir (octubre). Quan fas coses que realment t'agraden ja de per si no esperes mai cap recompensa. No obstant, tard o d'hora acaba arribant d'alguna manera o altre. És el cas de les publicacions geganteres on vaig ser convidat per part de la mateixa ACGC en motiu de la 6a Fira del Món Geganter celebrada a Sant Feliu de Llobregat aquest passat 20 i 21 d'octubre. La j...

I un dia algú va preguntar... "Que s'ha de fer per demanar aquestes figures?" la resposta va ser insitu i va va ser... "Que feu per la Mercè?". Cosa que vaig respondre "Per què?"  i la ràpida contestació va ser "Per què a canvi nosaltres vindríem".  La sorpresa va ser molta, però com diuen val més no deixar escapar les oportunitats. Així que ràpidament em vaig posar a buscar i rascar per trobar gent de "totes" les edats, alçades, sexes, condicions, etc. per dur unes figures atípiques. Unes figures de l'any 1998 però amb esperit centenari i recuperades fa vora un any. Es tracta dels anomenats gegants de la Pedrera (finament podríen dir de la Casa Milà). Les seves al·legories són ben gaudinianes, i representen diverses xemeneies modernistes que hi han al terrat de la Pedrera. Els seus noms també són força atípics però coherents: Rei Gaudí, Reina Pedrera, Forjat i Badalot.... El dia M (Mercè) o P va arribar i a l'A...

Home!!! Ja el tenim aquí! El sr García Albiol ja ha anunciat públicament que la Festa Major d'Agost (en honor a Santa Maria) serà anulada. O si més no reduida a un castell de focs i les sardanes (que es fan perquè no costen ni un duro). L'any passat aquestes festes costaren 50.000 euros, i enguany ronda pels 8.000. Més enllà de si és ètic o no fer el que ha fet, penso que l'estratègia de l'alcalde li ha sortit rodona (si no aneu a visitar el seu perfil de Facebook). Perquè d'aquests 8.000 euros una part es podrien haber destinat a mantenir la traca de la Gran Xeringa, acte de l'any 2003 (i inspirat en actes de fa dos segles) que estaba prenent un caire amb força personalitat en els darrers anys. Però es veu que el titular mana. Però fem una mica de memòria. Recordem la gran pantalla a la Plaça del Gran Sol, en motiu de la roja, o el castell de focs en motiu del renovat Passeig Marítim. Aquí si que s'han gastat i més si és gràcies a una coneguda construct...

Aquest ha estat el dilema que el terme municipal de Guijo de Galisteo ha tingut, a proposta del seu alcalde. Guijo compren altres municipis com Valrío i El Batán. Així doncs, el terme s'ha sotmès a una votació popular per decidir si es preferien els 15.000 euros en els toros o bé en feina. La resposta ha estat clara: Guijo, un ....