Diari d'un Aligot Betulonià

I és que ahir cremava literalment, avui, 22 de maig de 2011, crema fervorosament. Gran part de la societat badalonina ens fem creus d'on està arribant l'estratègia del PP . Si senyor, Garcia Albiol ha guanyat les eleccions badalonines amb 10.000 vots més que l'any passat. Aquell partit minoritari de mitjans dels 1990 ha sabut avansar-se als diversos partits catalanistes com CIU, ERC, PSC ... Coses com aquestes fan mal... I és que una gran part de la societat badalonina ha savut betllar pels seus grans interessos. Interessos que, sota el meu punt de vista, són molt individualistes. Us vull dir que... Quan m'he assabentat dels resultats m'he sentit com un... butifler ! Ara bé, es la elecció del poble, i jo l'he de respectar i aguantar. Ara bé, tampoc comparteixo tal manera de fer ja que no hi estic d'acord. Hi ha qui pensa que hi haurà coalició per sumar escons... Segur??? Home són 27000 aprox. que han votat al PP. No se si, en el fons, es poden permetre fer c...

Aquest és el crit de guerra que ahir, 21 de maig (i després d'haver-se traslladat del dia 14 de maig quan va ploure), va donar pas el 29è Correfoc de Badalona (si si, l'any que ve en farà 30 anys de correfoc). Un crit que es convertia en cant amb el " Ona, Ona Ona, que cremi Badalona! ", i que anava pel menys sorollós de " No siguis rata que l'aigua va barata! ". No hi ha sequera, però hi ha crisi... Per tant... La presència de l'aigua ha sigut més aviat anecdotària malgrat els esforçsos dela Voluntaris Badalona amb els seus "aspersos-motxilla". I això que antanyo recordo que, fins i tot, s'havia fet l'anomenat Correaigua que cloia el Correfoc. No és sang de la meva devoció posar-me sota el foc del Correfoc, però ahir em vaig estrenar, malgrat que fa uns cinc anys hi va haver un intent frustrat. Valoració de l'experiència? Bueno ha estat be, malgrat tot l'any que ve segurament m'ho mirarè des de fora, tal i com tinc e...

Nervis, emocions, ganes, il·lusió... Tot un conjunt de sentits es van ajuntar un 10 de maig a les 10 de la nit . Feia temps que el sr aligot anava radera la idea de fer-li tribut al seva apreciada au. Des de ben petit que es coneixien pero ell, el senyor aligot, no li prestava massa atenció. Estava pendent d'altres coses. No obstant el temps passa i canvia algunes coses, per bé i per mal. Fins al punt de que el senyor aligot es convertí en un dels seus seguidors incondicionals. Va pensar que una manera d'homenatjar-la podria ser fent-la ballar tal i com comptades persones ho havien pogut fer. Això encara l'entusiasmava més. Pero havia de ser qualsevol dia? No home... Ja posats a ell li agradaria que fos per la Nit de Sant Anastasi a la Rambla i davant de centenars de persones. Es presumit el noi oi? Tot i això va fer un esforç i va fer-la ballar en un dia menys important que el 10 de maig. Podriem dir que va fer la seva preestrena. Tot i això no tinguè cap incombenient...

Avui us parlaré d'una colleta. Us parlaré d'una colla que és novíssima dins l'àmbit de cultura popular badalonina. Es tracta la colla gegantera de l'escola Progrés. Aquesta escola, situada en el seu barri homònim, té gegants des de l'any 2010. De fet, aquest any nasquè només la Marina , i els seus acompanyants, els Peixolins, anomenats Golafre i Eixerida (dos cavallets en forma d'animals marí). Un any més tard, el 2011, nasquè en Nun , el gegantó que faria parella amb la Marina. De fet, venen a representar una parella de germans bessons. I les seves al·legories a la mar són ben referenciades als seus atributs i vestits. Aquesta colla em va brindar la oportunitat de treballar el fet geganter i cultural català i badaloní amb ells. Durant tot un curs he estat amb ells mirant d'ensenyar tan a grans com a petits el que pot suposar tenir uns gegants a Badalona (i és que Badalona és molt Badalona...). Ells ho tenien ben clar, volien sortir peti qui peti al Badage...

Parlem d'una festa o celebració quan pensem amb uns actes culturals concrets dirigits a un públic concret. A Badalona li surten per les orelles de festes i celebracions: siguin culturals, esportives, o polítiques. Les dues darreres són forá obvies i són requerides de la primera (les culturals), però la primera, les culturals, no rquereix en cap cas de les dues últimes. Quan a Badalona es crea una festa anual de seguida s'intenta que tingui una acceptació popular important. D'aquesta manera s'aconseguiria un relleu generacional per perpetuar. La majoria de celebracions badalonines tenen una antigó màxima de 30 anys. Algunes noves, altres recuperades o reformulades. Algunes en tenen menys, 10 anys per exemple. El cas és que la Processó del Silenci de Badalona està passant per un moment de crisi després que els anys 80 fos recuperada. La Processó, un ritual cultural o un ritual litúrgic pedagogic? Avui en dia es complicat posar-nos d'acord degut a la gran diversitat de...

L' 11 de febrer de 2011 s'ha celebrat els 20 anys del Club Super 3 . Aquell programa de tardes, o de matins, que feia de fil confuctor dels diferents dibuixos animats, avui en dia s'ha transformat en un canal infantil. Lluny queden els mítics Petri, Notis, Nets , la malèfica Ruïnosa o el mateix Tomàtic que durant un periode important de la meva vida em van acompanyar des del meu sofà. Aquests dos darrers personatges els considero un dels millors emblemes de l'antic club. La seva personalitat tan agosarada feien riure a més d'un. També quedaran en l'imaginari el Megazero i la Supermà , dos eterns rivals que es desvivien pels seus objectius. Posteriorment vindrien d'altres personatges com la Biviana, en Jordi, o en Krust (el Petri del segle XXI). Uns personatges que vaig viure amb certa nostàlgia. El passat divendres durant el programa Divendres va fer un "in memoriam" de l'antic Club Super 3. Un desmillorat Tomàtic (la gomaespuma acaba passan...

Els reis venen, els reis venen! Sí! Cada 5 de gener venen! A mi ja em porten 21 anys venint! La foto de les figuretes del tortell de reis parla per si sola. No hi son tots, però són una bona representació de tots aquests anys. Es curiós repassar la evolució que un ha experimentat davant els Reis Mags. Amb 1, 2, 3 o 4 un no s'acaba d'adonar que és el que està passant... Veu llums, colors, sensacions que un no les acaba d'entendre. Es a partir dels 5 o 6 que un comença a "entendre" el que passa ben be! Els homes barbuts tornen a venir per portar-nos regals! Que guai! El meu cas, com molt d'altres, era curiós. Mesos abans de tan en quant els pares et deien allò de... Els Reis et vigilen! Aleshores era el moment d'abaixar els fums i ser previsor. Aleshores a principis de desembre s'ha de fer la carta... Jo ho he de reconeixer... Era honest, massa i tot potser: Estimats Reis Mags, aquest any m'he portat ni be ni malament... Potser pensava que així rebr...