Diari d'un Aligot Betulonià

Feia temps que hi donava voltes a aquest tema i mai arribava a una conclusió del tot segura o concreta. Després de pensar-hi i donar-hi moltes voltes per fi ho puc dir amb veu alta i sense embuts. Encara que després la gent em senyali i m'acusi pel carrer de "donar-li massa importància al tema". Però jo necessito dir-ho d'una vegada perquè sinó exploto i revento! Sóc com sóc i a qui no li agradi que s'hi posi fulles! :@ Doncs això! Jo també soc badaloní! I m'agrada! Algun problema? M'agrada la seva platja, m'agrada la seva muntanya, el seu passeig, els seus monuments, la seva vía del tren, les seves festes (de maig sobretot)... Inclús laltre dia pensava en fer un grup al Facebook que digués: " Jo també em sento orgullós de ser badaloní quan passejo per la Rambla ". No m'agrada tant l'Autopista que hi passa per mig, ho he de reconèixer! El que no puc permetre és que gent aliena (alguns més que d'altres, s'ha de reconeixer) a B...

Situat entre el got de la " Festa Major Popular i Alternativa de Badalona 2008 " i un dels 15 reis descoberts del famós Tortell de Reis, trobem el got de la Ruca 2008 (també!). Un got que ens recorda el passat estiu 2008, i a la vegada fa de preludi del que serà un seminari els pròxims 20 i 21 de febrer de 2010.

Patim patam patum Homes i dones del cap dret Patim patam patum No trepitgeu en Patufet! Quí no coneix aquesta cançó? Efectivament! És la d'en Patufet , aquell protagonista d'una història (homònima) que se les havia d'ingenyar per poder fer vida de gran i que cantava aquesta cançó per no ser desaparcebut! Per què coi us parlo d'en Patufet? Bé... el "Patim, patam, patum" m'ha semblat una analogia força interessant per parlar de l'última paraula. És a dir, PATUM ! Els menys cultivats us deureu preguntar preguntar Patum? Què diu aquest ara? Us ho explicaré! Però abans... Us convido a deleitar-vos amb la següent peça musical (després de l'anunci de Red Bull és clar!): Què? Maca oi? I tant! És ni més ni menys que el ball de l' Àliga de la Patum de Berga . La Patum és una festa que se celebra entorn de Corpus, però sense el Corpus del carrer (tot i que l'origen s'hi remunta). És una festa en la qual hi intervè música, ball, foc, color i SALTS...

Badalona ha sabut donar la nota , i només començar! Ara mateix us ho explico: Bé, avui si m'ho permeteu faré la contrarèplica d'un post que he trobat per la xarxa. El post, que tracta sobre la innauguració de la CC CATALANA , parteix del bloc La Meva Opinió , que neix de la mà del badaloní Toni Santiago. Primer de tot aclarir que jo no vaig tenir la oportunitat d’assistir a la inauguració de la Capital. Doncs l’entrada era amb invitació i jo no tinc tants contactes per haver fet acte de presència. Però si que l'he pogut gaudir avui, a partir de les 12, per TVB. Lídia Herèdia i Jordi García Riera ens feien de fil conductor de l’acte. Primer de tot la presentació dels 7 tresors de Badalona, i seguidament els 4 eixos (literatura i pensament, història i patrimoni, belles arts i creació, i cultura popular i tradicional)de la Capital eren representats a través d'unes projeccions que, sota el meu punt de vista, deixaven molt a desitjar. Hi mancava un fil conductor concret ...

Aquest ha estat l'acomiadament que avui m'han llençat (de forma directa!) els sectaristes del Twitter. En comptes de dir-te un "adéu", un "fins la pròxima" o simplement un vagi bé ... No! " Fes-te Twitter! " ha estat l'acomiadament que avui he rebut cap a les 12 de la nit al carrer de la Costa , cantonada amb Via Augusta. Avui us parlaré d'una espècie que està en constant evolució. Una espècie que se'ls anomena twittaires o potser la gent del 2.0 . Tenen dos ulls, un cap, dues cames, dos braços... en definitiva tenen l’aparença humana completament. No obstant, vas entrant en el seu terreny i vas descobrint un tarannà, una de fer... que et sorprèn! Un dels tics, a primera vista, és la constant necessitat de treure el mòbil sobre la taula (hi ha qui treu, de tan en tant, el seu portàtil i tot!). Un pensa... Mira deuen estar esperant una trucada, escrivint un SMS o simplement mirar l’hora. Però un s’escama quan el mòbil no deixa de ser ut...

Avui, viatjant pels diversos blocs mundials, he trobat un post del senyor Alabaladejo que etiqueta ja la plaça central com la de Alcalde Xifré. Aquest fet m'ha preocupat i és que m'agradaria saber si aquest etiquetatge, potser esporàdic, pot voler dir algo. Efectivament, no estic massa d'acord que la plaça central es digui Alcalde Xifré. El nom sembla sembla més que partidista, tot i que els que ho proposen (una gran majoria d' ERC) diuen que no hi te massa veure. Es més, Alcalde Xifrè ja té una plaça amb el seu nom, i que curiosament està al costat de la coneguda illa central. No obstant, hi ha qui proposa que es digui Pompeu Fabra. Pregunto cal realment? Pompeu Fabra ja té dedicat un carrer (a Canyadó), un IES (a Bufalà) i un monument a la Via Augusta promogut per Òmnium Cultural i paradoxalment situat davant mateix de la Peixera. I ara sembla ser que fins i tot tindrà una parada de metro (tot recordant que a Llefià hi havia una proposta similar amb el Chè). H...

Per tots aquells que us pregunteu si va ser primer l'ou o la gallina us dirè que primer fou la gallina. Una mare dels seus seus ous encara que siguin bastards . La nostra gallina és intel·ligent i amb un sentit més que comú. Té un tarannà, una manera de fer, una veu i ètica molt pròpia, carecterítica i única. Podriem dir també que és la gallina dels ous d'or. D'aquesta manera podem afirmar que és rica i important. No obstant, la nostra amiga és, molts cops, infravalorada i menystinguda. Intenta ser eclipsada, tot i que la seva brillantó parla per si sola. La Gallina té un nom més que mil·lenari. Es diu Catalunya . Com hem dit, Catalunya té diversos fills bastards, peró que a la vegada no deixen de ser ous d'or. Per què ho dic tot això? Doncs bé, resulta que l'altre dia, tot viatjant pel gran món dels blocs, l' Esquillot.cat ens explica que l'actual bandera Espanyola és resultat de l'apropiament, al segle XVIII, del que era la bandera de la Marina Catal...