Diari d'un Aligot Betulonià

Avui us parlarè d'una parella interessant del país. No són dels més antics, ni tansols centenaris ja que com a molt ronden la tercera dècada. Són els gegants vells de Matadepera, l'Agnès i en Llorenç. Aquests gegants, estrenats al juny del 82, són un testimoni important del resorgiment del món geganter associatiu. Era una època en la qual es començaven a recuperar i a crear figures. Els portadors de gegants anaven deixant de cobrar (una cosa que als Ajuntaments els hi ha anat molt bé, i també, a les figures en quant la conservació coherent) i mica en mica s'anaven realitzant trobades. Així doncs, Matadepera va fer un pas més enllà: Va organitzar la primera trobada internacional de gegants just en un moment on Catalunya pretenia sortir de les muralles i expandir-se més enllà després de tants anys de repressió. Portugal, Espanya, França, Austria... Van ser alguns dels exemples participants en aquella primera mostra.´ Més reixida fou la trobada internacional que es feu a M...

Els Canyats de cercavila per Castellbisbal avui amb el nou logotip. Els Canyats , de finals de 2012, és una formació tradicional musical formada per dues gralles dolces, una tarota, un tabal de llautó i un tabal fondo. El grup és d'arrels mataronines, tot i que darrerament s'han incorporat membres provinents de Vilassar de Dalt o Sant Cugat del Vallès. Aquest grup ara ja ha acompanyat a figures festives de Mataró, Badalona, Teià, Esplugues o Castellbisbal. També ha fet matinades, i també va guanyar, durant l'agost de 2013, l'anomenat Pique de Gralles de Granollers, un concurs de gralles.  Mig en broma, mig en veritat, alguns membres d'aquest grup em proposà, durant l'estiu de 2013, la realització del seu logotip representatiu del seu grup. Malgrat tot, no fou fins a principis d'aquest any que m'hi vaig posar més enserio. Fer un logotip representatiu d'un col·lectiu no és una tasca de tancar i obrir els ulls. Cal que el resultat final repr...

Escrit publicat al web de la Coordinadora de Geganters del Maresme , el 30 de gener de 2013: Riallera, simpàtica, generosa... I molt prudent! Això és el que ha transmés la Grossa de Cap d'Any! Però... D'on ve? Què ha fet? Quina ha estat la seva trascendència d'aquesta figura durant els tres mesos de presència en els mitjans? En aquestes línies intentarem parlar una mica de tot plegat. El passat 3 d'octubre de 2013 Andreu Mas-Colell, Conseller d'economia de la Generalitat de Catalunya, donava a conèixer la imatge de la nova Loteria de Catalunya, la Grossa de Cap d'Any. La sorpresa va ser molta, especialment per la cultura popular, i en concret el món geganter perquè la imatge escollida fou un capgrós. Un capgrós qualsevol? No! Va ser una capgrossa maresmenca, de la població vinícola d'Alella. Es tractava de la capgrossa Roser, que estava inspirada amb la  Roser Arenas , que disposa d'una figura des de l'any 1986, construïda pel difunt (i esce...

"Els gegants de la Jungfrau" és més que un capítol (pàgines 131-138) del llibre "Jungfrau 50". És el resultat d'un projecte iniciat l'any 2003 de recopilació sobre la història d'aquests personatges que des de ben petit he viscut. En un inici aquest projecte només pretenia cercar informació per a us personal i curiositat, i ala llarga publicar quelcom (en format dossier tipus TR). No obstant això no va acabar mai d'agafar una forma concreta.  En Jofre i na Clementina, i la seva colla, anaven vivint situassions curioses i interessants des del punt de vista històric.  Però fa cosa d'un any em vaig assabentar per l'Ester Xirgu (veïna meva) que s'estava gestant un projecte interessant pel 50è aniversari de l'escola Jungfrau: L'edició d'un llibre, encara que fos en digital. A partir d'un grup de Facebook les diverses informacions s'anaven complementant i afegint a tot el que tenia. Així doncs, la meva aportació, evide...

A vui, 24 d'octubre de 2013, ens ha deixat un dels folkloriks mes importants d'espanya: Manolo Escobar. Com a badaloní no he pogut evitar recordar la popular "Que bonito es Badalona", composta per Joan Manuel Serrat (de l'any 1978), i que amb tan d'orgull es mostra per a molts badalonins. Manolo Esobar tan sols ha estat un simple transmissor d'aquest tema que amb molt d'orgull l'ha cantat tot recordant la seva estreta vinculació amb la ciutat.  Però el que no sap molta gent és que l'entranyable pasdoble "Que bonito es Badalona" està inspirada en la "Que bonita es Barcelona" de Andy Rusell l'any 1962 (la semblança és més que notòria, tan en el títol com en la melodia i en el contingut de la lletra). La cançó de Serrat és una mica "impersonal", doncs de tot el que anomena podria estar parlant de qualsevol altra ciutat o municipi mariner de Catalunya o d'Espanya (si no fos per la "Mantilla y barre...

El passat 28 d'abril de 2013 vaig veure recompensada tota una vida dedicada als gegants, i en especial els catalans. Ballar uns gegants, és tasca fàcil. Ballar-los a Montserrat també, qui més qui menys ho ha fet. Però el passat diumenge va ser una mica diferent a tot això. Diumenge passat es celebraven els 25 anys d'en Treball i na Cultura de Catalunya (àlies de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya). S'havia preparat una gran festa amb una seixantena de colles arribades de tot el principat (País Valencià inclós). Malaraudament la pluja i la neu, ho va capgirar tot i possiblement li va donar un encant encara millor. Cap a les 11 vaig tenir la oportunitat de dansar l'anomenat "Ball de l'Aniversari" a dins de l'atri del Monestir de Montserrat. Amb la música interpretada pels "Ministrers del Sabre", la cosa es posava més interessant quan resulta que les figures que ballava feia molt de temps que no sortien (a causa d...

Fa unes setmanes vaig iniciar el meu interés pel bestiari badaloní! Però quina mena de bestiari? Tranqul·lament podeu denotar que el bestiari del qual us parlo no és viu, sinó mort o estàtic. És a dir, un bestiari que, malgrat el pas del temps, no creix, no es transforma ni tampoc mor sinó és amb l'ajuda externa (sol, aigua, vent, i fins i tot la mà humana). És a dir, que per ella mateixa tampoc respira ni es reprodueix. Segurament molts no haureu entés que vull dir. El que vull dir és que faré un repàs de totes aquelles figures de bestiaris que hi han repartides per tota la ciutat de Badalona, ja sigui en façanes, monuments o be en imatgeria festiva. Però anem al grà! Avui parlem del drac. Què és un drac? Nil Rider en el seu bloc La cosa està negra!, i en concret el seu post " L'exelència i elegància del Drac " (juliol de 2012) ens diu el següent: El drac s'identifica amb la serp,  com a símbol del mal,   encara que físicament tingui parts de molts altres ...