La caiguda dels gegants: de l'Esteve i la Plàcida.

I no parlem de l'insígnia novel·la (Fall of giants) de Ken Follet. La caiguda dels gegants grossos de Granollers, Esteve i Plàcida, va ser tot un trasbals per tots els presents a la plaça de la Porxada, no només els geganters sinó per moltes persones vinculades al món del folklore i de la mateixa ciutat de Granollers. Allò que ja ha acabat formant part d'un "divertit" mem de xarxes va suposar gran un ensurt pels que hi érem. Resulta que des de l'any 2013 que estic portant i ballant els gegants de la ciutat de Granollers i en tres (o quatre, no ho recordo del tot) ocasions he pogut fer el Ball de Giravoltes. Aquest ball va més enllà d'una simple coreografia (cal dir que bastant senzilla), si no que és tot un ritual, d'imposició dels mocadors de la festa als gegants de la ciutat. De fet, és tant el simbolisme que se li ha volgut donar que l'any 2021 els geganters van decidir no fer-lo perquè a causa de la pandèmia i les mesures sanitàries d'aquesta es va fer la recreació de la festa en un espai fora de la Porxada. Aquest any era el Ball de Diables de Granollers els quals imposaven els mocadors als gegants grossos, privilegi heretat de l'any anterior que a causa de la pluja aquest ball no es va poder fer. 

No us sabria dir quant pesen els gegants grossos, però no pas poc. Sigui com sigui, tot el ritual del Pregó de Festa Major de l'últim dijous d'agost de la capital del Vallès Oriental és molt esperat i concorregut per part de la comarca i el territori. Segurament és per aquest el motiu pel qual ha tingut tanta transcendència aquesta caiguda, enfront d'altres. Què es podria haver evitat? Sí, però les circumstàncies, l'espai, les característiques del ritual i el moment no ho van fer possible. Malgrat tot, cal fer prevaldre la gran quantitat d'assajos i d'anys d'experiència entorn d'aquest ball. Experiència que, per cert, cada any ha anat millorant el ball i la seva simbologia dins la festa al pas dels anys.  Però arribats en aquest punt, i a manera d'autocrítica, la confiança entre geganters ha esdevingut cega. Segurament aquest punt ha estat clau en l'accident del passat dijous. Així doncs, fets com aquests serveixen per fer una reflexió col·lectiva dels diversos aspectes que envolten tant els gegants en si com a la mateixa festa en conjunt. 

Sigui com sigui, i gràcies a la ràpida actuació de protecció civil, emergències sanitàries i la mateixa Junta, tot va quedar en un ensurt i la festa va poder seguir el seu camí. Pel que fa a les figures es van traslladar a l'interior de l'Ajuntament i posteriorment a la Sala Francesc Tarafa (antic Hospital Sant Domènec) on van ser reparats d'urgència. La Junta de l'entitat va estar treballant fins tard perquè els gegants grossos sortissin l'endemà, el divendres festiu de Festa Major. I així va ser, divendres van tornar a sortir amb l'acollida i aplaudiments excepcionals de tots els presents a la festa. Va ser una manera que les figures es reconciliessin amb la seva plaça. En Marc Estrecha (el restaurador in extremis de les figures) i en Pau Guiu (un dels balladors del Giravoltes de la nit anterior) van ser encarregats d'interpretar el ball de reconciliació.