Wifredo el velloso i Winidilda i la normalització lingüística de Ripoll

-

 


Avui toca parlar de nou de la revista Gegants, la número 153. Parlar d'aquesta revista és parlar de Ripoll, i no pas a través de la mediàtica i prometedora (en les enquestes) Sílvia Orriols, sinó a través dels seus gegants amb més de 80 anys al seu radere els quals al 1945 foren batejats (per coses de l'època) com a Wifredo el velloso i Winidilda. Sobta una mica que aquests gegants amb corones no fossin anomenats Fernando e Isabel, tal i com s'estilava en aquella època la exaltació de la unió espanyola a través dels Reis Catòlics. Segurament, tot i que d'una altra manera, també es volia exaltar el mateix però a través dels condados españoles. Anys més tard, aquests noms es van catalanitzar i van tornar a l'orígen amb la nomenclatura de Guifré el Pilós i la Comtessa Guinadell. 

Però la revista 153 va una mica mica més enllà de la política i dels comtats catalans. Aquesta revista de la primavera de 2026 és una nova edició amb la presència d'articles d'autors de tot el territori. Per exemple, en aquesta edició es troben reportatges vinculats a:

  • Els nans de l'Ametlla de Merola, d'Albert Rumbo (Berga)
  • El Banyetes, la Rebanyuda i les banyeteres, de Berta Rojas (Santa Coloma de Gramenet)
  • Els capgrossos d'Ivard d'Urgell, d'Eduard i Josep Rubiol (Ivars d'Urgell)
  • Els gegants de Lady Gaga, de Pere-Juventí Balcells (Sant Vicenç dels Horts)
  • Els gegants de Santa Anna de Vic, d'Oriol Serra (de Vic)
  • Pols nova de runes velles, de Ricard Gutiérrez (de Calafell)
  • Els 25 anys de la gegantona Teresina, d'Andreu Nogueira (de l'Arboç)
  • Capgrossos: a l'ombra dels gegants, d'Oriol Rodríguez (de Badalona)
  • La Seu d'Urgell vaviure una concorreguda fira, de David Tristany (de Montmajor)
  • Poble a poble: Santa Susanna, d'Oriol Ibáñez (de Molins de Rei)
A més, l'entrevista, aquest cop, ha recaigut a Robert Carles Quirantes qui és l'actual i nou president de l'Agrupació de Colles Gegnteres de Catalunya. Aquesta entrevista ha estat possible gràcies a Santi Riba de Sant Joan Despí. 

Aquest cop, i a diferència d'ocasions anteriors, s'ha plantejat un nou model de promoció per les xarxes. Es tracta de l'utilització de l'anomenat "carruzel" a les xarxes d'Instagram de la revista. Aquesta, pensem, que és una manera per potenciar la publicació d'una manera més amable i colorista. 





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Parlem dels Forjadors de la Festa

-
Imatge
  Forjadors de la Festa és una iniciativa nascuda el 2009 per part de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Badalona, com a avantsala de la Capital de la Cultura Catalana que es celebraria l'any 2010 (per això en el programa hi apareixia el logo d'aquesta efemèride). La idea era donar una mica d'imatge i ordre al que esdevé com a magatzem de la festa durant les Festes de Maig, la Casa de la Vila. L'any 2000 ja s'havia fet una proposta similar sota el nom de Sant Anastasi, nit de foc i tradició.   Aleshores naixia com a Mostra d'entitats badalonines de cultura tradicional i popular catalana. Imatgeria i bestiari festiu de Badalona . Quin nom més llarg, oi?  Potser calia simplificar el nom i evitar possibles confusions. Així va ser com el 2011 es rebateja la iniciativa com a Forjadors de la Festa. Imatgeria i bestiari festiu de Badalona i la Casa de la Vila ampliava espai amb El Refugi.  El maig de 2017, a causa de l'augment d'entremesos (tant de le...
Més informació

Gegants de Matadepera

-
Imatge
Avui us parlarè d'una parella interessant del país. No són dels més antics, ni tansols centenaris ja que com a molt ronden la tercera dècada. Són els gegants vells de Matadepera, l'Agnès i en Llorenç. Aquests gegants, estrenats al juny del 82, són un testimoni important del resorgiment del món geganter associatiu. Era una època en la qual es començaven a recuperar i a crear figures. Els portadors de gegants anaven deixant de cobrar (una cosa que als Ajuntaments els hi ha anat molt bé, i també, a les figures en quant la conservació coherent) i mica en mica s'anaven realitzant trobades. Així doncs, Matadepera va fer un pas més enllà: Va organitzar la primera trobada internacional de gegants just en un moment on Catalunya pretenia sortir de les muralles i expandir-se més enllà després de tants anys de repressió. Portugal, Espanya, França, Austria... Van ser alguns dels exemples participants en aquella primera mostra.´ Més reixida fou la trobada internacional que es feu a M...
Més informació

El Dimoni de Badalona i el mite d'en Xirgu

-
Imatge
  No em dedicaré a donar la meva opinió subjectiva del Dimoni d'aquest 2026. El nom no sempre fa la cosa i una rodona amb dos cons no sempre es pot considerar un Dimoni. No em mal interpreteu, no vull menystenir la feina que ha fet Àlex Prats, que de ben segur que hi ha posat tot el seu "saber fer". El que aquí critico potser més aviat és el criteri del jurat i les bases. El Dimoni és un símbol de domini públic i, per tant, no pot estar amb absència de crítica.  L'any 1999 es va convocar el "primer concurs" (poso entre cometes per què en anys anteriors s'havia fet concursos que van ser una mica desastre) per donar relleu a la tasca que feia en Miquel Xirgu i Ricó, l'últim dimoniaire que tan dissenyava com construia, tot i que en els últims anys només el projectava.  Xirgu va heredar la feina del seu pare, Miquel Xirgu Subirà, i va treballar colze a colze amb Domènec Giró, Emili Bultó i Tero Guzmán. Xirgu i Ricó va impregnar l'estil dimoniaire que...
Més informació