152: una revista de grau

 

Avui toca parlar de la revísta Gegants, número 152, la que es refereix a la de l'hivern de 2026. Durant més de tres mesos l'equip de redacció ha estat treballant per tirar endavant aquesta edició. Aquesta és una edició especial ja que és un especial record al folklorista Jan Grau i Martí, qui ens va deixar el passat novembre de 2025.

Grau era una persona (o, segons com, personatge) que s'havia fet a si mateix. Amant del país coneixia força la realitat del foklore del país. S'havia criat a Terrassa però la seva passió pel folklore el va fer ser un cul inquiet i viatjava, especialment per Catalunya però també per Europa. El seu vincle amb Bèlgica era constant. Dins del país va tenir forts lligams amb Badalona, Cardona, Berga i Vilafraca del Penedès. 

Amb la seva especial picaresca, des de la seva entrada al consell, va anar construint una revista diferent juntament amb ninotaires com Jaume Capdevila "Kap" i Guillem Escriche. Una picaresca que, d'alguna manera, s'ha mirat mantenint fins al dia d'avui. 

La revista 152 és una revista una mica com qualsevol altra, però amb un grau de nostàlgia vers en Jan. Haver pogut entrevistar a l'Àgnès Martí, la Mama Inés, ha fet donar na nova imatge del mateix Joan, tal i com ella anomenava al seu primer fill. Superar en vida un fill segurament no és gens fàcil de portar, però ella va saber mantenir el seu particular humor durant l'entrevista que se li va fer el passat 26 de gener. 

La revista la clou una il·lustació de la premianenca Josephine Marín on reprodueix una imatge que Grau va publicar al seu llibre Gegants (1996) on es veu ell mateix de petit intentant agafar el dit d'en Robesa.