Qualsevol excusa és bona per no anar a classe!

Havia pensat en anomenar-ho "El moviment estudiantil". Però... Hauria estat un començament amb poc “salero”. Avui (22 de febrer) m'he assabentat, per casualitat, que hi hagut cert moviment anòmal per Badalona. Sembla ser que els estudiants del B7 han decidit sortir en protesta per les actuacions de la policia a València (tot fent cas d’una convocatòria a nivell nacional). Ells mateixos s'han fabricat les pancartes, i amb el suport dels mestres, han pres el carrers sense avisar la Guàrdia Urbana (sembla ser que també s'hi han afegit alumnes de La Pineda i La Llauna). Això em recorda quan anava al B7 i vam fer manifestacions similars en contra de la Guerra de 2003, o la Ley de Cualidad. No obstant, aquí nosaltres no la vam "liar" tant.

Però efectivament "Qualsevol excusa és bona per no anar a classe!". Si més no una immensa majoria d'assistents a la manifestació deuria aplicar aquesta filosofia. Ja ho fèiem abans, i ara no serà menys. El dret a manifestar-se (o a queixar-se) és un valor poc (per no dir nul) practicat dins els centres educatius. Són coses que més aviat s'aprenen fora d'ella tot vinculant-se a entitats "progressistes", o bé veient-ho per la televisió. Així doncs, caldria ensenyar a manifestar-se? Diguem-ho d'una altra manera. És útil ensenyar a expressar idees? Es important explicar quins són els nostres drets com a ciutadans del món? Però a la vegada saber tenir empatia? La llista de valors és llarga, però la resposta crec que és ben clara.