Memòries d'una Capital... De la Capital al B_C (Badalona Cultura)

Feia cosa d'un any, i sota el títol de "El flamenc, present a l'obertura de la capital CATALANA", m'indignava per aquest inici de la capital tan esteril, poc popular i un pel elitista... Sí! També m'indignava per la absènsia d'elements tradicionals catalans. Però què voleu? La poca informació que rebiem de la setena capital era escassa.

Era al 2008 quan la premsa en nava plena! Badalona aspira a Capital de la Cultura! No erem l'única, dons com sabem Escaldes-Engordany també s'hi presentava. Alguns il·lusionats, i altres més ascèptics vem veure com finalment Badalona fou escollida com a Capital pel 2010. Aquí va començar tot el revombori... I què farem? I que és farà? o... preguntes directes... Què és això de la capital? o algunes de més ignorants... Què és Cultura Catalana? L'Ajuntament no donava l'abast amb tantes preguntes i tanta pedagogia! Entre mig del rebombori Jaume Vives ens deixa, i Mateu Chalmeta, i tot el seu sèquit, ha de fer mans i mànigues per manegar la capitalitat en temps de crisi.

Arriba el 6 de gener i els reis mags arriben amb polèmica! Sembla ser que no eren massa badalonins... o no eren massa voluntaris? Això sí! TV3 ens fa molt més lluïda la cavalcada amb ple de focus per tota la ciutat. La obertura al Zorrilla ens preucupà bastant. Molts de nosaltres esperàvem que algú ens convidès a entrar-hi. A partir d'aquí la Capital abansa: La Passada dels Burros, de Sant Antoni Abat, el Carnaval de Badalona, la Festa Medieval de Badalona, la Magna Celebratio o la modesta 31a Fira del Llibre de Sant Jordi. Totes elles ben maquillades per l'ocasió amb grans èmfasis a les premses i amb el logo de la capital per un racó. Per altra banda el Festival de Màgia i Filmets segueixen el seu curs natural. Per Setmana Santa no quedà clar si les processons estaven dins els actes de la capital, tot i que la Moixiganga celebrà la seva 20a representació dins de Santa Maria. I les Caramelles fan les paus amb el balcó de l'Ajuntament. Al maig, amb les seves festes, l'Especulum ens deixa amb la boca oberta! Sobretot pel primer castell volador! El maig segueix abansant. El dimoni de la càmara crema i la Festa del Badiu, les Migues i la Sardinada, i potser la Fira de l'Arrop, continuen endavant tot seguint el tarannà veïnal i associatiu de 30 anys enrere. Entre mig els trabucaires fan de les seves i les puntaires s'estableixen al bell mig de la renovada Rambla per fer les seves puntes. Tot seguit els castells pujen de 9 i les colles de foc cremen, en grans trobades, per Llefià i Pomar (una iniciativa que substitueix el que havia de ser la Fira del Foc). I després cada barri celebra la seva festa, sense oblidar la nit de Sant Joan.

Entre mig se celebren divereses exposicions com Pompeu Fabra o Joan Argentè i s'editen (i reediten) diversos llibres sobre els Badius, Betúlia, Can Casacuberta, les entitats de la festa, La Sardana de Badalona, el Patí de Vela, Mags i Màgia de Catalunya, Jaume Passarell, Margarida Xirgu o Frederic Xifrè. Tot un bon llegat que ha quedat! Per llegat el dels teatres Principal i Blans Infante. També el futur Museu del Còmic i l'ampliació del Museu de Badalona. Val a dir que el conegut Plan E hi ha jugat un paper important! No ho oblidem!

Durant l'estiu la Capital, juntament amb l'alcalde i uns quants membres de la corporació municipal, s'en va de vacances. Potser a les Bahames? No obstant, la Festa Major d'Agost se celebra amb menys actes que mai, tot i que mantenint els actes típics i tòpics. Diuen que és la crisi, i els joves ens indignem i ens hem d'anar a Gràcia.

Al setembre retorna amb gràcia la capital. Mentre l'Escola Pau Gargallo ens sorpren amb les seves creacions gagaistes (amb la Expo Betulònia, Art al Vent o Primeres Pedres), els gegants i les bèsties tornen a sortir pel carrer amb l'acompanyament de les plujes. De mentre la música intenta, durant tot l'any, anar homenatjant. Josep Soler, Raimon i a la Nova Cançó. De mentre també se celebrà la 1a Trobada de Cors Clavè. El teatre també hi fou present. El Teatre Zorrilla acull el Dia Mundial del Teatre (amb homenatge a Margarida Xirgu), El Circol. (sembla ser que ja no ès un cercle catòlic sino laic) amb la recuperació del concurs de teatre (que arriba a la 26a edició) i el Principal la representació de "Badalona la Mar d'Històries".

Com veieu el resum és extens i, malgrat tot, no hi són totes les activitats realitzades. Podríem parlar també de l'agenda quatrimestral, l'auca (que algunes escoles han retornat a l'Ajuntament en protesta de la retallada cultural que han sofert), el dietari-agenda, o el mateix web i facebook... En aquests entit també ha estat necessari per fer-ne una bona promoció.

En definitiva... Una capitalitat que ha funcionat gràcies a tots als que se l'han creguda. I és per això que crec que en podem estar orgullosos. Només ens falta continuar TOTS plegats. Més enllà de la marca B_C (Badalona_Cultura) ens han quedat moltes coses. Unes coses que cal saber gestionar pel futur inmediat. De moment ja ens han informat que la cavalcada de Reis no hi hauran reis badalonins. Dels errors se n'aprén i cal actuar amb consecuència. No obstant... Fins quan durarà això?