Diari d'un Aligot Betulonià

L'any que ve serà el 850 aniversari de la tumba del, no menys conegut, Pere II el Gran . És per això que avui el D epartament de Cultura de la Generalitat , sota la direcció del Museu d'Història de Catalunya , ha anunciat que restaurarà les tumbes reials del Monestir de Santes Creus , que daten del segle XIV. Les tombes, segons historiadors, corresponen als reis Pere II el Gran, Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou i l'almirant de Llúria . Segons sembla la tomba de Pere II és de les poques que queden intactes a tot Europa. Amb aquesta investigació s'en podràn extreure moltes coses. Era alt? Era baix? Era gras? Prim? Morè? Quí sap, però, per exemple, a Barcelona i a Palamós ens el personifiquen en forma gegantina. El de Palamós és barbut, en canvi el de Barcelona (Parròquia de Sant Pere les Puel·les) va ben afaitadet. El de Barcelona és moreno amb el cavell curt i el de Palamós du el cabell llarg i marronós. Però deixem de ser superficials. Què pensava Pere I...

Avui, com qui no vol la cosa, he decidit anar a pendre el cafè postdinar a Barcelona. Concretamen a Cal Manolo (desconec si realment el bar es diu així, però alguna cosa m'ha fet batejar-lo així). Cal Manolo és un bar situat entre la Plaça del Rei i Plaça Sant Jaume . Té un ambient i encant característic dels anys 70-80. En certa manera em recorda a l'estil que, d'alguna manera, encara conserva casa meva. També té un cert aire al bar de la sèrie televisiva de Cuéntame Como Passó , que transcorra al barri de San Genaro , a Madrid. Finalitzat el cafè és hora d'anar per feina i fer el que s'havia de fer. Però per fer-ho havia de passar per la Plaça Sant Jaume. El primer que veig, i que rapidament identifico, és el pessebre anual que l'ajuntament col·loca davant del Palau de la Generalitat. Encara estava a mitg montar. Però ràpidament em crida l'atenció un petit escenari que hi ha a un "racó" de la plaça. A mesura que m'hi vaig apropant vaig en...

Comencem bé! Al 3r post del nou bloc i parlem de política! I tant un bloc que es definia apolític i procultural! Si, si, si... tot una paradoxalitat! Però bé acabarà sent un "tot hi cap"! Bé, aquest text és degut a que una persona me n'ha informat i he trobat interessant fer-ne un post. Avui parlarem del 13D . Sembla que això de posar nom a dies significatius, i més quan parlem de dies històrics (recordem l'11S i l'11M), s'ha posat de moda. Però que passa el 13D ? Si! 13D és un dia com qualsevol altre, un diumenge de desembre on dona gust passejar tot ben abrigadet (aquest any potser anem amb boles!) per la Rambla. Però... si mal no recordo... Ah si! TV3 fa la seva gran Marató de Tv3 (valguim la redundància), enguany dedicada a les malalties minoritàries. I a Sant Andreu del Palomar s'ens casen el Narcís i la Neus! Uns grans protagonistes del Cor de la Ciutat... i potser es desvetllarà quí va ser el que va cremar al Tomàs Llorenç (recordem, antic violad...

Fa poc, una amiga em va deixar a les meves mans un "Creative Zen V Plus" perquè a ella no li funcionava. Així doncs, a casa tranquilament, i amb els meus coneixements informàtics he aconseguir que funciones! Com ho vaig fer? ah! Hi ha coses que no s'expliquen! Secret de professional! ;P La tecnologia i els neologismes ens faciliten la vida. Què fariem sense la TV? Què fariem sense la TDT? I sense ordinadors (pels més abançats, MAC)? I sense el mòvil? I, per alguns, potser encara més frustrant... i sense la WI? I sense la PS3???? I els mp3 (actualment mp4, o Ipods si volem concretar)? Que fariem sense poder escoltar i sentir el 4t art pel carrer? Ostres! Us imagineu? Que d'aburrit seria anar als llocs sols! No ens podriem entretenir sense l'ajuda d'elements aliens als nostres sentits: tacte, vista, la veu, la oida... Fixeu-vos... Un dia qualsevol d'un mes qualsevol agafeu un metro direcció un indret indefinit. Què fem en primer lloc? Primer de tot vis...

Després de quatre anys utilitzan la xarxa social del Fotolog, un decideix fer un canvi en el tarannà d'un mateix. Aquest primer post, és el darrer del Fotolog. Una manera força curiosa d'acomiadar-se d'un Fotolog i alhora de donar pas al Blog. Un Blog que es titula "Diari d'un Betulonià". Aquest nou post reprodueix un fragment del que va ser la primera foto del vell Fotolog. Un fotolog i un blog que reproduiran i compartiran, durant 15 dies, el mateix text i fotografia. Betulonià és el natural de Betulònia. Betulònia és un planeta que està dins meu. Cadascú té el seu propi planeta on hi viu, on es defineix i on es desembolupa. Podriem conciderar, també, que Betulònia és la metamorfosi de "Betúlia". Exacte, pels que sou BTVs (i no necessariament) no us costarà compendre que Betúlia és com anomena, en el seu llibre, Maria Aurelia Capmany els seus protagonistes. Un llibre que no m'he llegit mai però que tinc la intenció de llegir més endevant. Però ...