Diari d'un Aligot Betulonià

L'11 de Setembre a Badalona (2a part)

2011-09-09T13:42:00.000-07:00

Veieu aquest monument? Doncs aquest monument ha estat el "culpable" o l'objecte de tan malestar a Badalona. I tot just començar el curs!

Doncs continuant amb l'escrit anterior, "L'11 de Setembre a Badalona", podem denotar que s'han encès una mica molt els ànims "catalanobadalonins". I tot això només 2 dies abans de la Diada! Tot un rècord! El motiu? Es ben curiós. El senyor alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha decidit prescindir de la "ofrena floral i el discurs institucional de l'Onze de Setembre".

Els qui vem veure i viure amb interès, i preocupació, el canvi polític (d'esquerres a dretes, o de catalanisme a espanyolisme) del nostre Ajuntament, vèiem en prespectiva que, a la llarga, no tot estaria tot tan tranquil com ho ha estat entre el maig i l'agost. Sobretot amb l'arribada de l'11 de Setembre es veia a venir que no seria una Diada Nacional com les de cada any. I, efectivament, no erravem amb les intuicions.

Primer de tot va ser el fet de no deixar sola la Senyera a l'ajuntament de Badalona. Un fet, promogut, sobretot, per ERC i que es portava fent d'un temps ençà. Després fou la no celebració d'una conferència conjunta entre Ajuntament i Òmnium. Amdues organitzacions en culpen unes a altres, tot i que jo em crec més amb la paraula d'Òmnium.I, per finalitzar, la paraula "Nacional" deixaria de veure's al cartell oficial de l'esdeveniment, tot quedant-se com a Diada de Catalunya). Tot aquest compendi d'accions van fer que CIU, que va pactar amb el PP, s'abstanguès en la participació de la ofrena institucional. Posteriorment, ho farien PSC i ICV-EU. Aquestes accions han fet reaccionar l'alcalde i, aprofitant el bullici, ha preferit amagar el cap sota l'ala i anular la part institucional. Tot i això "PP participarà, com a partit polític, en l'ofrena floral de la Diada que fan la resta d'entitats de Badalona. Aquest és un fet també novedós, ja que mai fins ara els populars havien participat en aquest acte organitzat per la societat civil". Doncs "García Albiol es justifica i diu que anys enrere l'Ajuntament de Badalona "incomplia la llei" quan despenjava la bandera espanyola de l'Ajuntament. Aquest any, diu l'alcalde, es complirà la Constitució i, per tant, el PP es veu legitimat per participar en aquest acte popular de la Diada." (fragment extret del diari Ara.cat).

REACCIONS DE LES ENTITATS I PARTITS

Qui no s'ha fet esperar les seves reaccions han estat les entitats, i també els partits polítics, davant d'aquesta situació anòmala. La creació de la Comissió Onze de Setembre Badalona, amb la complicitat de diverses entitats i partits, ha estat el colofó per buscar actes alternatiu al, sota el meu punt de vista, acte caduc. Sembla ser que alguns d'aquests actes s'estan veient perjudicats per Vía Pública al posar trabes en la organització d'un d'aquests esdeveniments a la plaça dels Països Catalans.

Un acte més "modoset" (que en dic jo) serà un d'Omnium que, més que la reivindicació, vindrà a promoure la memòria històrica amb la representació del setge de 1714 a Badalona. Per finalitzar, dir que els Partits Polítics (els que no volien saber res de la Diada mentre hi haguès el PP), s'estan movent per no deixar orfe la ofrena institucional.

Per finalitzar dir que... Tot plegat, entre el 10 i l'11 de setembre serà curiós de veure! Jo almenys no m'ho perdrè!

I com no... SOM UNA NACIÓ! VISCA CATALUNYA LLIURE!

L'11 de Setembre a Badalona

2011-09-06T03:54:00.000-07:00

Mireu aquesta imatge, potser enguany el nostre Ajuntament no estarà tan engalanat! I què esperaveu!?

Tots sabem que l'onze de setembre ve a commemorar un fet històric que succeí l'any 1714. La nostra és una història curiosa i "trista". Doncs la nació catalana s'ha anat alimentant de cert odi. Ja que mentre algunes nacionalitats ho feien amb tota lliberta i sense por, la nació catalana ho feia "discretament" i de mal reüll de la nació espanyola.

Després de la mort del Generalissimo a Badalona, com amolts altres llocs, es recupera i es permet la tradició de fer ofrenes davant d'un monument que commemora els fets, i també l'esperit català, de 1714. La tradició aquesta durant aquests 30 anys ha evolucionat de tal manera que ja és un costum caduc. Avui en dia tothom pot portar flors al monument català sense conèixer i compartir els valors catalans.Convertint-se així en un acte de cohesió i integració que d'homenatge. Hi ha qui aprofita, també, per fer-se la foto de torn i quedar bé.

Enguany, per primer cop, algú del Partit Popular, un partit de dretes espanyolistes, serà present en les ofrenes de la diada en representació de la ciutadania (una celebració que ha abandonat el nom de Nacional, gràcies a la famosa sentència). Serà curiós de veure, i més quan els partits com CIU, PSC i ICV (diria que ERC fa temps que no hi participa) deixa a l'estacada els seus companys de gobern en un atac de nous ideals i principis. De mentres es crea la Comissió de l'Onze de Setembre, un col·lectiu que aglutina diverses entitats i partits polítics. Es interessant veure que la comissió és encapçalada per partits com ICV, ERC, CUP. Una manera sutil de fer ciutat des de l'alternativa, i més quan no s'està al govern.

Que consti que trobo interessant aquest desvinculament a l'acte oficial (ja feia uns anys que hi havia cert desvinculament amb actes alternatius), doncs, com he dit, l'actual model de celebració de la Diada Nacional de Catalunya (tot i que alguns es resisteixen a creure que no és un acte Nacional) està ja obsolet amb tanta oficialitat i elitisme (qui vulgui veure elitisme que es passi pel parc de la Ciutadella l'11 de Setembre). Aquesta comissió ha organitzat diversos actes que han sortit de la ciutadania. Entitats com Omnium, per exemple, han organitzat una recreació històrica del que va ser l'esdeveniment de 1714 a Badalona.

Sort que com a aligot que soc, el ball el faré davant de cap autoritat (almenys això espero!)

Sobre el Corpus a Badalona

2011-06-27T14:42:00.000-07:00

Jo sempre recordarè que, des de 1999 i durant un grapat de temps, haver participat del Corpus tot fent les anomenades estores de colors. Són estores fetes de serradures de colors les quals anaven prenent forma depenent de la imaginació dels seus confeccionadors. Al migdia un es quedava a un dinar que es feia a la rectoria de Santa Maria i més tard seria vista la processó.

La tradició del Corpus Christi, Cos de Crist, és una celebració instaurada per l'església catòlica que té ja origens a l'edat mitjana. Per que ho entenguem bé els orígens d'aquesta festa rau en la pedagogia de l'esglèsia vers el poble. I és que les misses, fetes en llatí i de cara l'atri, no acabaven de ser ben enteses per molts. Es per això que a la llarga el Corpus es convertí en una celebració plàstica on es representaven diversos passatges de la Bíblia a través d'una llarga processó.

A Badalona no se ben bé des de quin any se celebra aquesta festivitat. Si que puc dir que sempre ha anat de la ma de la Parròquia de Santa Maria. L'auge de la celebració fou entre els anys 50 i 60 quan, en un ambient tal de Festa Major, els carrers eren guarnits i encatifats tot esperant la gran processó. A la processó hi participaven elements populars com els gegants, capgrossos i els bastoners de Canyet. Però com tot, i per diverses causes la celebració es deixà de fer a finals dels anys 60.

Per aquelles coses d'anyorança la festa fou recuperada l'any 1996. No obstant, i era de preveure, la celebració poc tindria a veure amb els seus precedents dels 50 i 60. I és que no seria ben bé una festa de ciutat sinó de barri (de Dalt la Vila).

Tot i que al principi la missa fins i tot era feta a la plaça Font i Cussó al pas del temps aniria canviant. Als inicis tan sols hi participarien gegants, posteriorment arribarien l'Aliga i retornarien els bastoners de Canyet. I més tard s'hi afegiria el drac com a element festiu. Fins i tot hi ha qui volia recuperar l'element dels capgrossos, tot i que la iniciativa no abaria de reixir del tot. Peró cap a l'any 2003-04 van deixar de participar-hi els bastoners de Canyet. I més tard, poder el 2007, el drac deixà de participar. Així doncs, veiem com la participació de les entitats va mimbant (fins i tot altres anys havia participat la Confraria de Sant Anastasi).

Podriem parlar doncs d'una festa on el desinterès de la parròquia de Santa Maria brilla per la seva absència? No és sant de la meva devoció parlar de comunitats cristianes, però crec que en aquest sentit Santa Maria està deixant escapar una oportunitat per guanyar més simpatitzant. Perque resulta que no hi ha pitjor enemic que el desconegut. No dic que l'església sigui un enemic però crec que en aquest sentit ha de fer un esforç amb la comunitat badalonina. Perque després resulta que es queixen de que els hi manca relleu...

De quan a antanyo utilitzava el Fotolog...

2011-06-08T15:26:00.000-07:00

I resulta que un bon dia... PAM! Fotolog creat! Seguint la premisa de "una imatge val més que mil paraules", algú creà la xarxa social virtual anomenada Fotolog. Aleshores corria una època on la nostra societat no entenia de Facebooks i encara menys de Twitters (per esmentar-ne alguns, els més coneguts vaja). Alguns ja teniem el MSN, però calia quelcom més per fer-nos conèixer dins la gran societat. Així doncs, que millor que crear un sistema per publicar fotos diaries en una societat clarament marcada per la imatge?

En el meu cas vaig crear-me una conta Fotolog l'estiu de 2007. M'ho vaig pensar més d'un, dos o tres cops abans de crearme'l. El que més temia... I si la gent no m'escrivia dins les meves actualitzaxions? Encara m'agafaria una depresió! Peró al final tot arriba. I, efectivament vaig crear-me una conta amb l'usuari anomenat xavi_ge (xavi + gegant. gegant??? Què raro no?).

El mateix dia de creació vaig fer la primera actualització. Era una foto de la meva cara. M'havia de fer conèixer no? Així doncs, qui mires el meu fotolog sabria quina cara faig. Les actualitzacions es van anar fent, i la gent m'escribia! Tota una "sorpresa" per a mi (aquí veieu alguns tics de la meva "antiga" inseguretat). I això em va fer continuar actualitzant. La meva estada al Fotolog no va ser sempre agradable, doncs en més d'una ocasió havia vist fotos de companys que em van fer mal... Més d'un cop m'havia enraviat i m'havia posat a eliminar actualitzacions amb la intenció de tancar-lo. Però la gran feinada per eliminar les diverses fotos em van fer reflexionar una mica. Però bé, tot plegat no deixen de ser fantasmes del passat! Al cap i a la fi no tot és el que sembla...

Així doncs, la llarga estada, amb la respectiva evolució del mateix (passaria d'un flog informal a un de... diguem-ne pseudo-abstracte) dins el mon floguer va finalitzar a les acaballes del 2009. La gent ja no es mirava tan el fotolog, no actualitzava tan i, per tant, no comentava tant, i fins i tot hi ha qui es dedicava a tancar les seves contes! Sembla ser que tanta vida pública noa cabava d'agradar a segons quí... Per això vaig decidir tancar barraca també. La mateixa foto que va obrir el flog, el va acabar de tancar. I posteriorment una foto de color verd, color de fons, acabaven de donar per "mort" el meu flog.

No obstant, la conta encara existeix i encara ara, i de tan en tant, hi passo per fer un cop d'ull amb certa nostàlgia. I és que tenim mitja història escrita a internet, i l'altre mitja pendent de posar-la!

No us extranyi, però, que properament utilitzi el present blog com un fotolog. I és que...
"una imatge val més que mil paraules"

Que cremi Badalona! (IIa part) De les gavines voladores...

2011-05-22T14:48:00.000-07:00

I és que ahir cremava literalment, avui, 22 de maig de 2011, crema fervorosament. Gran part de la societat badalonina ens fem creus d'on està arribant l'estratègia del PP. Si senyor, Garcia Albiol ha guanyat les eleccions badalonines amb 10.000 vots més que l'any passat. Aquell partit minoritari de mitjans dels 1990 ha sabut avansar-se als diversos partits catalanistes com CIU, ERC, PSC... Coses com aquestes fan mal... I és que una gran part de la societat badalonina ha savut betllar pels seus grans interessos. Interessos que, sota el meu punt de vista, són molt individualistes. Us vull dir que... Quan m'he assabentat dels resultats m'he sentit com un... butifler!

Ara bé, es la elecció del poble, i jo l'he de respectar i aguantar. Ara bé, tampoc comparteixo tal manera de fer ja que no hi estic d'acord. Hi ha qui pensa que hi haurà coalició per sumar escons... Segur??? Home són 27000 aprox. que han votat al PP. No se si, en el fons, es poden permetre fer coalicions d'última hora.

En tot cas, si ahir Badalona va començar a cremar, no descarto que, properament, segueixi fent-ho. Tots plegats mirarem d'estar a l'aguait! I una darrera cosa que em pregunto com a aligot... El pregó de l'any que ve... serà en castellà? Dios proveira!

A la foto: Gavina... (segons Viquipèdia).... Au de la família dels làrids pertany a l'ordre dels caradriformes són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes.

Per cert... l'àliga i la gavina mai han estat grans amigues...

Que cremi Badalona!

2011-05-22T04:59:00.000-07:00

Aquest és el crit de guerra que ahir, 21 de maig (i després d'haver-se traslladat del dia 14 de maig quan va ploure), va donar pas el 29è Correfoc de Badalona (si si, l'any que ve en farà 30 anys de correfoc). Un crit que es convertia en cant amb el "Ona, Ona Ona, que cremi Badalona!", i que anava pel menys sorollós de "No siguis rata que l'aigua va barata!". No hi ha sequera, però hi ha crisi... Per tant... La presència de l'aigua ha sigut més aviat anecdotària malgrat els esforçsos dela Voluntaris Badalona amb els seus "aspersos-motxilla". I això que antanyo recordo que, fins i tot, s'havia fet l'anomenat Correaigua que cloia el Correfoc.

No és sang de la meva devoció posar-me sota el foc del Correfoc, però ahir em vaig estrenar, malgrat que fa uns cinc anys hi va haver un intent frustrat. Valoració de l'experiència? Bueno ha estat be, malgrat tot l'any que ve segurament m'ho mirarè des de fora, tal i com tinc el costum des de que era ben petit :)

Al vídeo... Un interessant resum del correfoc de l'any passat.

I per arrodonir avui el dia... A votar! ....

Quan l'aligot esta en la seva salsa

2011-05-14T16:52:00.000-07:00

Nervis, emocions, ganes, il·lusió... Tot un conjunt de sentits es van ajuntar un 10 de maig a les 10 de la nit. Feia temps que el sr aligot anava radera la idea de fer-li tribut al seva apreciada au. Des de ben petit que es coneixien pero ell, el senyor aligot, no li prestava massa atenció. Estava pendent d'altres coses. No obstant el temps passa i canvia algunes coses, per bé i per mal. Fins al punt de que el senyor aligot es convertí en un dels seus seguidors incondicionals.

Va pensar que una manera d'homenatjar-la podria ser fent-la ballar tal i com comptades persones ho havien pogut fer. Això encara l'entusiasmava més. Pero havia de ser qualsevol dia? No home... Ja posats a ell li agradaria que fos per la Nit de Sant Anastasi a la Rambla i davant de centenars de persones. Es presumit el noi oi? Tot i això va fer un esforç i va fer-la ballar en un dia menys important que el 10 de maig. Podriem dir que va fer la seva preestrena. Tot i això no tinguè cap incombenient d'esperar-se uns mesos més per poder-s'hi lluir molt mes encara. De fet ja hi duia uns 3 anys amb les anomenades "ansies". Però bé, tot tard o d'hora acaba arribant. Ja ho diuen que lu bo es fa esperar i és que l'endemà tornà a ballar en plè ofici de Sant Anastasi al so d'un flabiol i tamborí.

El senyor aligot estava cofoi i, realment, estava en la seva salsa.

De quan l'aligot dona cops de mà

2011-05-13T18:36:00.000-07:00

Avui us parlaré d'una colleta. Us parlaré d'una colla que és novíssima dins l'àmbit de cultura popular badalonina. Es tracta la colla gegantera de l'escola Progrés. Aquesta escola, situada en el seu barri homònim, té gegants des de l'any 2010. De fet, aquest any nasquè només la Marina, i els seus acompanyants, els Peixolins, anomenats Golafre i Eixerida (dos cavallets en forma d'animals marí). Un any més tard, el 2011, nasquè en Nun, el gegantó que faria parella amb la Marina. De fet, venen a representar una parella de germans bessons. I les seves al·legories a la mar són ben referenciades als seus atributs i vestits.

Aquesta colla em va brindar la oportunitat de treballar el fet geganter i cultural català i badaloní amb ells. Durant tot un curs he estat amb ells mirant d'ensenyar tan a grans com a petits el que pot suposar tenir uns gegants a Badalona (i és que Badalona és molt Badalona...). Ells ho tenien ben clar, volien sortir peti qui peti al Badagegants, festa anual dels gegants de Badalona dins les Festes de Maig. El personal estava disposat, i només calia fer-los-hi un bon "rentat de cervell".

I dit i fet. L'objectiu era ben clar. Tenir un ball prou digne per sortir a la mostra de balls del Badagegants. Fletxa cap aquí, fletxa cap allà, música, indicacions i alguns "nervis" han sigut elements indispensables per crear una coreografia amb cap i peus. Neixeria doncs, el Ball dels Gegants i Peixolins de l'escola Progrés (altrament dit Suite dels Gegants del Progrés). Un ball ajustat als temes musicals de La Marina, un vals compost per Xavier Bayer i arranjat per a gralla seca per Carles Segarra; i Les Corrandes de la Gala de Campdevànol.

Així doncs, la dansa, ja preestrenada (tan sols una part) durant la 12a Festa Medieval de Badalona, fou presentada oficialment, al complet, durant el Badagegants 2011 amb la participació dels dos gegants i els dos peixolins. La peça fou interpretada per l'anomenada Banda d'en Binaixa. Una formació composta per una tarota, un violí, un baix, una guitarra i una bateria (pels entesos disculpeu la meva ignorància entorn el nom concret dels instruments).

De fet, la posta en escena fou espectacular. Al bell mig de la Plana i envoltat per un inmens públic molt atent les emocions i nervis estaben a flor de pell. El resultat... Que us he de dir? Per mi va ser genial. Un resultat que va succeir amb 2 minuts però amb molta il·lusió. Un resultat que a continuació el podreu veure si cliqueu al minit 5.00 del següent vídeo.

PD: Aquest post va dedicat als petits geganters la Lídia, l'Albert, la Cristina, la Maria i la Sara. Als petits peixolins (o peixaters com deia algú) en Lluc i en Mario. I com no, als "grans" la Gisela i el Dani!

Quan una festa o celebració agonitza.

2011-04-03T13:08:00.000-07:00

Parlem d'una festa o celebració quan pensem amb uns actes culturals concrets dirigits a un públic concret. A Badalona li surten per les orelles de festes i celebracions: siguin culturals, esportives, o polítiques. Les dues darreres són forá obvies i són requerides de la primera (les culturals), però la primera, les culturals, no rquereix en cap cas de les dues últimes.

Quan a Badalona es crea una festa anual de seguida s'intenta que tingui una acceptació popular important. D'aquesta manera s'aconseguiria un relleu generacional per perpetuar. La majoria de celebracions badalonines tenen una antigó màxima de 30 anys. Algunes noves, altres recuperades o reformulades. Algunes en tenen menys, 10 anys per exemple.

El cas és que la Processó del Silenci de Badalona està passant per un moment de crisi després que els anys 80 fos recuperada. La Processó, un ritual cultural o un ritual litúrgic pedagogic? Avui en dia es complicat posar-nos d'acord degut a la gran diversitat de pensament. Jo puc dir que el considero més aviat un acte cultural liturgic amb finalitats pedagogiques.

Super 1 no és per tu, Super 2 toca el 2, més que 3 no hi ha res, super club Super 3!

2011-02-14T10:00:00.000-08:00

L'11 de febrer de 2011 s'ha celebrat els 20 anys del Club Super 3. Aquell programa de tardes, o de matins, que feia de fil confuctor dels diferents dibuixos animats, avui en dia s'ha transformat en un canal infantil.

Lluny queden els mítics Petri, Notis, Nets, la malèfica Ruïnosa o el mateix Tomàtic que durant un periode important de la meva vida em van acompanyar des del meu sofà. Aquests dos darrers personatges els considero un dels millors emblemes de l'antic club. La seva personalitat tan agosarada feien riure a més d'un. També quedaran en l'imaginari el Megazero i la Supermà, dos eterns rivals que es desvivien pels seus objectius.

Posteriorment vindrien d'altres personatges com la Biviana, en Jordi, o en Krust (el Petri del segle XXI). Uns personatges que vaig viure amb certa nostàlgia.

El passat divendres durant el programa Divendres va fer un "in memoriam" de l'antic Club Super 3. Un desmillorat Tomàtic (la gomaespuma acaba passant factura) i un Petri ja fet i dret han estat els fils conductors d'aquest petit reportatge nostàlgic de la meva i nostra infància. Uns recors que es barrejen amb el Club i les diverses sèries com Doraemon, Bola de Drac, l'Inspector Gadget, els Caça Fantasmes, etc... Unes sèries que seran recordats, sobretot, per les seves cançons d'obertura i finalització.

Veieu totes les commemoracions que ha fet TVC per internet:

http://www.tv3.cat/galeria/15854/20-anys-de-Club-Super-3

http://www.tv3.cat/ptv3/tv3TotsVideos.jsp?idint=49074

http://www.tv3.cat/videos/3368430/20-anys-del-Club-Super3

Els Reis venen, venen, venen....

2011-01-07T14:10:00.000-08:00

Els reis venen, els reis venen! Sí! Cada 5 de gener venen! A mi ja em porten 21 anys venint! La foto de les figuretes del tortell de reis parla per si sola. No hi son tots, però són una bona representació de tots aquests anys.

Es curiós repassar la evolució que un ha experimentat davant els Reis Mags. Amb 1, 2, 3 o 4 un no s'acaba d'adonar que és el que està passant... Veu llums, colors, sensacions que un no les acaba d'entendre. Es a partir dels 5 o 6 que un comença a "entendre" el que passa ben be! Els homes barbuts tornen a venir per portar-nos regals! Que guai! El meu cas, com molt d'altres, era curiós. Mesos abans de tan en quant els pares et deien allò de... Els Reis et vigilen! Aleshores era el moment d'abaixar els fums i ser previsor. Aleshores a principis de desembre s'ha de fer la carta... Jo ho he de reconeixer... Era honest, massa i tot potser:

Estimats Reis Mags, aquest any m'he portat ni be ni malament...

Potser pensava que així rebria més coses. No obstant, no trigà a arribar el moment en el qual descobriria que els reis eren més casolans del que semblaven. De fet, l'escola n'anava plena, i a casa m'ho van haver de confirmar. Així doncs, arribà la etapa en la qual substituiria la carta per una llista escrita. Tal com qui va al mercat del peix a comprar:

Posim...
- Un reproductor de DVD
- Un CD de música
- Un reproductor de música
- Un reproductor d'MP3
....

Posteriorment, la llista passaria de ser escrita a ser-ho oral! Així ens tornem una mica més ecològics.

Bé, el cas és que actualment el dia de reis el visc com un dia més de l'any. No obstant, a diferència d'anys anteriors, actualment visc més el dia anterior quan surt, en caire popular i festiu, la Cavalcada de Reis de Badalona. Enguany, per peimer cop, hi he participat tot carretejant un coet gegant (en proxims posts parlarem de la meva relació amb figures gegantines). inflable símil del d'en Tintín. Hi ha qui deia que era una al·legoria al futur Museu del Còmic!

Així doncs, la sensació de participar des de dins és indescriptible. Una sensació que m'agradaria continuar repetint durant els propers anys.

Memòries d'una Capital... De la Capital al B_C (Badalona Cultura)

2010-12-19T18:13:00.000-08:00

Feia cosa d'un any, i sota el títol de "El flamenc, present a l'obertura de la capital CATALANA", m'indignava per aquest inici de la capital tan esteril, poc popular i un pel elitista... Sí! També m'indignava per la absènsia d'elements tradicionals catalans. Però què voleu? La poca informació que rebiem de la setena capital era escassa.

Era al 2008 quan la premsa en nava plena! Badalona aspira a Capital de la Cultura! No erem l'única, dons com sabem Escaldes-Engordany també s'hi presentava. Alguns il·lusionats, i altres més ascèptics vem veure com finalment Badalona fou escollida com a Capital pel 2010. Aquí va començar tot el revombori... I què farem? I que és farà? o... preguntes directes... Què és això de la capital? o algunes de més ignorants... Què és Cultura Catalana? L'Ajuntament no donava l'abast amb tantes preguntes i tanta pedagogia! Entre mig del rebombori Jaume Vives ens deixa, i Mateu Chalmeta, i tot el seu sèquit, ha de fer mans i mànigues per manegar la capitalitat en temps de crisi.

Arriba el 6 de gener i els reis mags arriben amb polèmica! Sembla ser que no eren massa badalonins... o no eren massa voluntaris? Això sí! TV3 ens fa molt més lluïda la cavalcada amb ple de focus per tota la ciutat. La obertura al Zorrilla ens preucupà bastant. Molts de nosaltres esperàvem que algú ens convidès a entrar-hi. A partir d'aquí la Capital abansa: La Passada dels Burros, de Sant Antoni Abat, el Carnaval de Badalona, la Festa Medieval de Badalona, la Magna Celebratio o la modesta 31a Fira del Llibre de Sant Jordi. Totes elles ben maquillades per l'ocasió amb grans èmfasis a les premses i amb el logo de la capital per un racó. Per altra banda el Festival de Màgia i Filmets segueixen el seu curs natural. Per Setmana Santa no quedà clar si les processons estaven dins els actes de la capital, tot i que la Moixiganga celebrà la seva 20a representació dins de Santa Maria. I les Caramelles fan les paus amb el balcó de l'Ajuntament. Al maig, amb les seves festes, l'Especulum ens deixa amb la boca oberta! Sobretot pel primer castell volador! El maig segueix abansant. El dimoni de la càmara crema i la Festa del Badiu, les Migues i la Sardinada, i potser la Fira de l'Arrop, continuen endavant tot seguint el tarannà veïnal i associatiu de 30 anys enrere. Entre mig els trabucaires fan de les seves i les puntaires s'estableixen al bell mig de la renovada Rambla per fer les seves puntes. Tot seguit els castells pujen de 9 i les colles de foc cremen, en grans trobades, per Llefià i Pomar (una iniciativa que substitueix el que havia de ser la Fira del Foc). I després cada barri celebra la seva festa, sense oblidar la nit de Sant Joan.

Entre mig se celebren divereses exposicions com Pompeu Fabra o Joan Argentè i s'editen (i reediten) diversos llibres sobre els Badius, Betúlia, Can Casacuberta, les entitats de la festa, La Sardana de Badalona, el Patí de Vela, Mags i Màgia de Catalunya, Jaume Passarell, Margarida Xirgu o Frederic Xifrè. Tot un bon llegat que ha quedat! Per llegat el dels teatres Principal i Blans Infante. També el futur Museu del Còmic i l'ampliació del Museu de Badalona. Val a dir que el conegut Plan E hi ha jugat un paper important! No ho oblidem!

Durant l'estiu la Capital, juntament amb l'alcalde i uns quants membres de la corporació municipal, s'en va de vacances. Potser a les Bahames? No obstant, la Festa Major d'Agost se celebra amb menys actes que mai, tot i que mantenint els actes típics i tòpics. Diuen que és la crisi, i els joves ens indignem i ens hem d'anar a Gràcia.

Al setembre retorna amb gràcia la capital. Mentre l'Escola Pau Gargallo ens sorpren amb les seves creacions gagaistes (amb la Expo Betulònia, Art al Vent o Primeres Pedres), els gegants i les bèsties tornen a sortir pel carrer amb l'acompanyament de les plujes. De mentre la música intenta, durant tot l'any, anar homenatjant. Josep Soler, Raimon i a la Nova Cançó. De mentre també se celebrà la 1a Trobada de Cors Clavè. El teatre també hi fou present. El Teatre Zorrilla acull el Dia Mundial del Teatre (amb homenatge a Margarida Xirgu), El Circol. (sembla ser que ja no ès un cercle catòlic sino laic) amb la recuperació del concurs de teatre (que arriba a la 26a edició) i el Principal la representació de "Badalona la Mar d'Històries".

Com veieu el resum és extens i, malgrat tot, no hi són totes les activitats realitzades. Podríem parlar també de l'agenda quatrimestral, l'auca (que algunes escoles han retornat a l'Ajuntament en protesta de la retallada cultural que han sofert), el dietari-agenda, o el mateix web i facebook... En aquests entit també ha estat necessari per fer-ne una bona promoció.

En definitiva... Una capitalitat que ha funcionat gràcies a tots als que se l'han creguda. I és per això que crec que en podem estar orgullosos. Només ens falta continuar TOTS plegats. Més enllà de la marca B_C (Badalona_Cultura) ens han quedat moltes coses. Unes coses que cal saber gestionar pel futur inmediat. De moment ja ens han informat que la cavalcada de Reis no hi hauran reis badalonins. Dels errors se n'aprén i cal actuar amb consecuència. No obstant... Fins quan durarà això?

Sí, jo també ho soc! I m'agrada! Què passa?

2010-11-15T14:34:00.001-08:00

Feia temps que hi donava voltes a aquest tema i mai arribava a una conclusió del tot segura o concreta. Després de pensar-hi i donar-hi moltes voltes per fi ho puc dir amb veu alta i sense embuts. Encara que després la gent em senyali i m'acusi pel carrer de "donar-li massa importància al tema". Però jo necessito dir-ho d'una vegada perquè sinó exploto i revento! Sóc com sóc i a qui no li agradi que s'hi posi fulles! :@

Doncs això! Jo també soc badaloní! I m'agrada! Algun problema? M'agrada la seva platja, m'agrada la seva muntanya, el seu passeig, els seus monuments, la seva vía del tren, les seves festes (de maig sobretot)... Inclús laltre dia pensava en fer un grup al Facebook que digués: "Jo també em sento orgullós de ser badaloní quan passejo per la Rambla". No m'agrada tant l'Autopista que hi passa per mig, ho he de reconèixer!

El que no puc permetre és que gent aliena (alguns més que d'altres, s'ha de reconeixer) a Badalona (vinguts de Barcelona i de França) vinguin a la meva ciutat a vendre'n una mala imatge d'ella. Una mala imatge, que a més es barreja amb política, i amb tics demagògics i xenofòbics.

Cert! Badalona no és la millor ciutat, i precisament no li han atorgat el premi nacional a l'ajuntament més transparent de l'estat, però realment és una ciutat que val la pena conèixer.

Jo mateix, com tots els badalonins, us convidem a visitar i conèixer la nostra ciutat.

L'aire mariner de la platja
Les grans vistes que es veuen des de Canyet, la Conreria i la Serralada de Marina
La tranquilitat del parc de Ca l'Arnús i el port
La calidesa de Dalt la Vila
Les seves rieres, algunes d'elles soterrades
La imatge verda de la Rambla
La rapidesa del tren en passar-hi per les seves vies més que centenàries
I, com nom la seva gent. Gent amb empenta, amb ganes de tirar endavant la seva ciutat i fer-ne d'ella un gran lloc

Un got: Símbol de record i preludi

2010-02-18T10:56:00.000-08:00

Situat entre el got de la "Festa Major Popular i Alternativa de Badalona 2008" i un dels 15 reis descoberts del famós Tortell de Reis, trobem el got de la Ruca 2008 (també!).

Un got que ens recorda el passat estiu 2008, i a la vegada fa de preludi del que serà un seminari els pròxims 20 i 21 de febrer de 2010.

Patim, Patam, Patum!

2010-02-03T15:16:00.000-08:00

Patim patam patum
Homes i dones del cap dret
Patim patam patum
No trepitgeu en Patufet!

Quí no coneix aquesta cançó? Efectivament! És la d'en Patufet, aquell protagonista d'una història (homònima) que se les havia d'ingenyar per poder fer vida de gran i que cantava aquesta cançó per no ser desaparcebut!

Per què coi us parlo d'en Patufet? Bé... el "Patim, patam, patum" m'ha semblat una analogia força interessant per parlar de l'última paraula. És a dir, PATUM! Els menys cultivats us deureu preguntar preguntar Patum? Què diu aquest ara? Us ho explicaré! Però abans... Us convido a deleitar-vos amb la següent peça musical (després de l'anunci de Red Bull és clar!):

Què? Maca oi? I tant! És ni més ni menys que el ball de l'Àliga de la Patum de Berga. La Patum és una festa que se celebra entorn de Corpus, però sense el Corpus del carrer (tot i que l'origen s'hi remunta). És una festa en la qual hi intervè música, ball, foc, color i SALTS! Sobretot molts de salts. Uns salts que propicien, juntament amb el cantar, la participació popular. Una participació que sembla que li otorgui la eternitat a aquesta festa. Una festa, amb certs tics pagans, que es podria conciderar una de les més belles que es fan i es desfan.

Doncs sembla ser que l'Aligot Betulonià avui ha anat a visitar l'Aligot de Berga. Es van conèixer el passat juny quan per priemr cop pujava per veure la famosa Patum. L'aligot berguedà s'havia treslladat a Barcelona (a l'Ateneu Barcelonès) on es presentava el projecte Sons de Patum. Un projecte que recrea i "escriu" el bullici popular i espontàni de la festa.

Sense més preambuls us deixo amb una altra mostra auditiva de la festa:

El flamenc, present a l'obertura de la capital CATALANA

2010-02-01T04:41:00.000-08:00

Badalona ha sabut donar la nota, i només començar! Ara mateix us ho explico:

Bé, avui si m'ho permeteu faré la contrarèplica d'un post que he trobat per la xarxa. El post, que tracta sobre la innauguració de la CC CATALANA, parteix del bloc La Meva Opinió, que neix de la mà del badaloní Toni Santiago.

Primer de tot aclarir que jo no vaig tenir la oportunitat d’assistir a la inauguració de la Capital. Doncs l’entrada era amb invitació i jo no tinc tants contactes per haver fet acte de presència. Però si que l'he pogut gaudir avui, a partir de les 12, per TVB.

Lídia Herèdia i Jordi García Riera ens feien de fil conductor de l’acte. Primer de tot la presentació dels 7 tresors de Badalona, i seguidament els 4 eixos (literatura i pensament, història i patrimoni, belles arts i creació, i cultura popular i tradicional)de la Capital eren representats a través d'unes projeccions que, sota el meu punt de vista, deixaven molt a desitjar. Hi mancava un fil conductor concret i una veu en off que expliqués que era el que s’estava veient! Però també sembla ser que el temps era limitat.

Les projeccions anaven intercalades amb alguna actuació relacionada amb Badalona i Catalunya, és clar. Si ja m’anaven sobtant algunes projeccions (on semblava que algunes imatges s'hi havien col·lat, més aviat pel descuit dels productors). La darrera projecció, sobre Cultura Tradicional i Popular (i suposament catalana), em va sorprendre més encara! Gegants, castells, cremada del dimoni, les migues.... UPS! Però atenció! En comptes de veure primer les Sardanes que primer ens posen? EL FLAMENC! El Flamenc amb tots els seus ets i uts i amb imatges que ja s’havien projectat a d’altres eixos temàtics!

Per Déu! Què em perdut el cap??? Però que no fèiem la Capital Catalana? Que jo sàpiga el Fòrum de les Cultures ja va passar, i va ser a Barcelona! És més, Badalona ja va ser Capital (al 2003) del flamenc. No no, i tal i com ens transcriu El Punt en un dels seus articles, la sorpresa va venir després! Per sorpresa de tots, després de parlar de l'eix de la Cultura Popular (teòricament CATALANA), entra Maria Cano amb el seu grup, tot intentant fer la seva aportació catanyola a la capitalitat. No obstant, el sr Jordi Serra, probablement empès per l'error s'havia produït (i potser també escoltant comentaris aliens), va excusar la participació flamenca amb un "Que no ens faci por Badalona. Badalona és com és".

Sincerament, com a membre d'una de les entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana m'he sentit menystingut! I més quan en una entrevista a Xavier Tudela (president de la CCC) diu:

Quan Badalona va ser escollida capital es va apuntar la possibilitat que el flamenc fos present a la programació. Com valora que finalment no hi sigui?
«S'ha fet un procés i finalment les persones que han volgut participar en la creació de la programació no ho han proposat. Per tant, ho hem de respectar.»

Com a punt irònic vull repetir les paraules d'Albet Fibla: "No estic a favor del capitalisme, ni tampoc soc culturista"

Bé, per la meva banda vull homenatjar la cultura Catalana amb una de les cançons que es van poder escoltar de la veu de Marc Parrot a la Plana. Un acte que no deixa de ser un reaprofitament del que havia de ser un espectacle de teatre i no pas de carrer. Llàstima tot plegat...

Fes-te Twiittwer!

2010-01-27T15:20:00.000-08:00

Aquest ha estat l'acomiadament que avui m'han llençat (de forma directa!) els sectaristes del Twitter. En comptes de dir-te un "adéu", un "fins la pròxima" o simplement un vagi bé... No! "Fes-te Twitter!" ha estat l'acomiadament que avui he rebut cap a les 12 de la nit al carrer de la Costa, cantonada amb Via Augusta.

Avui us parlaré d'una espècie que està en constant evolució. Una espècie que se'ls anomena twittaires o potser la gent del 2.0. Tenen dos ulls, un cap, dues cames, dos braços... en definitiva tenen l’aparença humana completament. No obstant, vas entrant en el seu terreny i vas descobrint un tarannà, una de fer... que et sorprèn! Un dels tics, a primera vista, és la constant necessitat de treure el mòbil sobre la taula (hi ha qui treu, de tan en tant, el seu portàtil i tot!). Un pensa... Mira deuen estar esperant una trucada, escrivint un SMS o simplement mirar l’hora. Però un s’escama quan el mòbil no deixa de ser utilitzat durant quasi tota la estona, i més quan no hi ha cobertura! Però més tard, un s’adona que el mòbil l’estan utilitzant més que per mirar l’hora.

Sembla ser que tots els membres d’aquesta espècie s'han creat individualment i les xarxes socials els han acabat unint. Els twittaires, després d’haver fet la unió virtual, requereixen de unions humanes. És per això que de tan en tan fan trobades que, he de dir, són força interessants. Un exemple seria el sopar d'avui, una trobada que s'ha anomenat "Micacotweets & Badabeers". Un sopar en el qual jo he assistit amb bastant d’interès. Un sopar que ha vingut presidit per un "No tens Twitter??!!!" I jo... "no, tinc un bloc!" I ells et responen... "Te n'has de fer un eh!" i jo pensant.. "Ja vorem!"

Val a dir que en aquesta trobada no s'ha parlat solament de la generació 2.0. També s'ha parlat de coses, que a la gent badalonina de mena, ens pot interessar. Com ara... Que ens pot quedar de la Capital de la Cultura Catalana?, Què en pensem del Museu del Còmic a la CACI?, o quin nom li posaríem a la famosa Illa Central!

En definitiva, una trobada força interessant. Una trobada, que pot tenir un rerefons twiittaire, però en el fons és més humana del que sembla!

Fins la pròxima!

PD: Ja veuré si me’l faig! Mica en mica. Hem de recordar que les iniciatives neixen de les necessitats personals!

L'illa central, la Plaça dels Noms

2010-01-26T04:23:00.000-08:00

Avui, viatjant pels diversos blocs mundials, he trobat un post del senyor Alabaladejo que etiqueta ja la plaça central com la de Alcalde Xifré. Aquest fet m'ha preocupat i és que m'agradaria saber si aquest etiquetatge, potser esporàdic, pot voler dir algo.

Efectivament, no estic massa d'acord que la plaça central es digui Alcalde Xifré. El nom sembla sembla més que partidista, tot i que els que ho proposen (una gran majoria d'ERC) diuen que no hi te massa veure. Es més, Alcalde Xifrè ja té una plaça amb el seu nom, i que curiosament està al costat de la coneguda illa central.

No obstant, hi ha qui proposa que es digui Pompeu Fabra. Pregunto cal realment? Pompeu Fabra ja té dedicat un carrer (a Canyadó), un IES (a Bufalà) i un monument a la Via Augusta promogut per Òmnium Cultural i paradoxalment situat davant mateix de la Peixera. I ara sembla ser que fins i tot tindrà una parada de metro (tot recordant que a Llefià hi havia una proposta similar amb el Chè). Hi ha qui proposava, fins i tot, que l'edifici que presidís l'illa central es digués Pompeu Fabra, i així la plaça en qüestió es podria dir Alcalde Xifré!

Val a dir que els badalonins també s'han fet sentir. Hi ha qui proposa que es digui plaça dels Colors. Altres diuen plaça de la Mediterrània o de les Cultures. Inclús hi ha qui demana que conservi l'actual nom d'Illa Central o Illa Fradera. Una mica fred no? I si li posessim Plaça del Badiu? O del Turnemi. I del Micaco? O no! Millor millor! Que us sembla si... li posem el nom de la Plaça dels Noms?

Deixant de banda la broma, jo prefereixo que es digui plaça de la Mediterrània o del Badiu (paraula present al diccionari de Fabra) que tothom, més o menys, s'hi pot sentir identificat i, a la vegada, són noms que no s'han utilitzat encara (bé si, he de reconèixer que Badalona ja compta amb un parc amb el nom de Mediterrània, i també un carrer amb la paraula Mar davant, però cap plaça xd ).

Catalunya, la Gallina dels Ous d'Or i... bastards!

2010-01-24T10:44:00.000-08:00

Per tots aquells que us pregunteu si va ser primer l'ou o la gallina us dirè que primer fou la gallina. Una mare dels seus seus ous encara que siguin bastards.

La nostra gallina és intel·ligent i amb un sentit més que comú. Té un tarannà, una manera de fer, una veu i ètica molt pròpia, carecterítica i única. Podriem dir també que és la gallina dels ous d'or. D'aquesta manera podem afirmar que és rica i important. No obstant, la nostra amiga és, molts cops, infravalorada i menystinguda. Intenta ser eclipsada, tot i que la seva brillantó parla per si sola.

La Gallina té un nom més que mil·lenari. Es diu Catalunya. Com hem dit, Catalunya té diversos fills bastards, peró que a la vegada no deixen de ser ous d'or. Per què ho dic tot això? Doncs bé, resulta que l'altre dia, tot viatjant pel gran món dels blocs, l'Esquillot.cat ens explica que l'actual bandera Espanyola és resultat de l'apropiament, al segle XVIII, del que era la bandera de la Marina Catalana! Carai quí ho havia de dir? Per tant, i tal i com diu l'Esquillot, qui crema la espanyola està cremant la Marina Catalana. Aquí tindriem un exemples d'ous bastards.

Però ara mateix se m'ecorreixen altres exemples. Un d'ells el podriem trobar a les cadenes de televisó. Així doncs, tindriem diversos programes inpirats (o directament plagiats, amb tots els seus permisos esclar). APM? inspirà a Antena 3 per realitzar el que es diria Fichados. Buenafuente (La Sexta) és l'hereu de Una Altra Cosa (i aquesta parteix de La Cosa Nostra i La Cosa Nostra 2). La recent Escobilla Nacional parteix, a la seva manera, del Polònia. De fet els actors són els mateixos! Seguim amb la llista, i és que és llarga i llarga! Jordi Gonzàlez fa uns anys presenta a Tele 5 un programa sota el nom de TNT. Poca gent sap que aquest programa també és inspirat (amb la majoria de col·laboradors iguals) en un que es deia Vitamina N i que s'emetia a City TV (actual 8). Per no parlar de l'España Directo (i que les autonòmiques en fan les seves versions amb: Andaluzia Directo, Madrid Directo, etc) que ve a ser el mateix que l'En directe, un programa de vespres que anaven de població en població retransmetent quelcom interessant). Curiosament aquest programa a Catalunya ja no es fa. Ah! m'en oblidava! No podiem deixar sense mencionar les rèpliques de Els Matins a les diverses comunitàries. I així ho reflecteixen en un gag del Polònia.

Segurament em deixarè molts altres exemples de com Catalunya és la gallina dels ous d'or. No obstant, crec que amb tot això ens podem fer a la idea de qui va ser primer: L'ou o l'a gallina? Jo crec que va ser la gallina, és a dir Catalunya, la mara dels ous d'or, tot i que alguns siguin bastards!

L'aligot s'acomiada de l'Any Amades a Barcelona i no a Badalona

2010-01-17T05:27:00.000-08:00

Avui l'aligot betulonià ha fet una visita a la Ciutat Comtal! Més ben dit l'ha hagut de fer. L'aligot betulonià avui ha estat xerrant un bon rato amb l'aligot de Barcino. S'han trobat a l'Avinguda Catedral on celebraven un acte prou significatiu. Es tractava de la Cloenda de l'Any Amades en commemoració del 50è aniversari de la mort de l'insignia català del folklore Joan Amades i Gelats.

L'aligot de Betulònia ha hagut de visitar l'acte a Barcelona perquè a la seva població ningú, i absolutament ningú, s'ha preocurat de fer un acte semblant. El fet li pesava més i és que era conscient que Betulònia era Capital de la Cultura Catalana. De quí era culpa? De l'Ajuntament? Tan sols? No! Ell creu que el folcklore badaloní està molt desunit. Tothom va a la seva. Ni tan sols s'han posat d'acord per fer un acte conjunt durant la capitalitat (cosa que ha fet que s'hagi anulat la iniciativa). Al cap i a la fi és culpa dels betulonians en general, i jo m'incloc -pensà l'aligot-.

Tot i això l'aligot va intentar passar-s'ho mmolt bé. Des de l'Avinguda Catedral hi va haver un seguici que el composoben capgrossos, gegants, l'àliga, esbarts i, finalment, trabucaires i diables. L'aligot s'escamà que les dues últimes entitats, que eren de foc, no duguessin foc. I és que, segons li va comentar l'aligot barceloní, aquestes entitats no tenien el permís específic causat per la nova normativa del foc de Europa. Tots dos van coincidir que la normativa Europea podria propiciar la desaparició de moltes tradicions catalanes. Tot i això sembla ser que fins al juny de 2010 hi haurà una petita treva perquè l'estat espanyol ha de formula una llei d'exepció.

Amades Manifest

A la ville de...

2010-01-15T13:07:00.000-08:00

Barcelona és bona si la bossa sona, i sinó sona també ho és.

Jordi Hereu, pensant amb el futur de Barcelona i de Catalunya, fa poc va mostrar el seu interés públicament perquè Barcelona (i també Catalunya) pugui optar per la 24a edició dels Jocs Olímpics (d'Hivern! És clar!). D'aquesta manera, Hereu ens demostra que com a alcalde de la gran ciutat vol seguir amb el tàndem que havien engegat Maragall (amb les olimpíades) i Clos (amb el Fòrum 2004). D'aquesta manera serà reconegut (i potser es pensa que idolatrat) per alguna cosa més extraodinària, i no pas un simple alcalde de municipi.

No us enganyaré! A mi això ni em va ni em ve! A mi l'esport no és que sigui la meva devoció. Però tot plegat fa gràcia. Ara que Madrid se li ha desaparegut la "corazonada 2016" i s'ha de vestir de verd (color esperança), a la Catalunya popular (entenent popular per poble i no per un conegut partit) ha nascut l'esperit de superació i competició vers... diguem-ne castella. A hores d'ara el Facebook ha acollit una candidatura popular a través d'un grup "Barcelona 2020". Aquest grup no ha trigat a donar suport a la del 2022. Serà cosa del facebook que el sr Hereu hagi somiat amb una Barcelona olímpica gràcies a ell?

Per la seva banda Lleida està entusiasmadíssima amb el projecte. La Molina i la Masella seran les principals seus de l'esdeveniment (tot i que la part protocolària serà a Barcelona). Quí no s'ho ha pres bé del tot ha estat Aragó. Jaca i Osca també optaven per la mateixa candidatura. Només ens faltava això! Per unes olimpíades estarem de morros amb els veïns (en tot cas més pròxims)? Què diria Ferran el Catòlic de tot això? Podriem considerar Hereu d'oportunista!

Per la seva banda Madrid amb tot això deu estar que s'esmola les dents! Olimpíades i més olimpíades pel conjunt espanyol! Ens tocarà finalment alguna cosa? Madrid encara podrie tenir possiblitat, però nosaltres, la Corona d'Aragó, potser el canvi climàtic ens juga una mala passada!

Es el que tenen els estats plurals! Que tothom va a la seva! Un exemple... a Madrid, sota el nom de Espanya, feien quelcom d'Europa no?

Per cert, no em negareu que els logos populars de la candidatura són originals?

Capital de El Badalonés!

2010-01-10T12:26:00.000-08:00

Avui estem d'enhorabona! Carles Prats, des de la mirada indiscreta de l'APM?, ens ha "declarat" Capital de la nostra gran comarca El Badalonés. Aquesta capitalitat espontànea se suma Capital de la Cultura Catalana, Capital Europea del Basquet... De que ens serveixen tantes capitalitats si despres l'Ajuntament no les pot dur a terme com caldria?

El món blocaire està rebolucionat amb el tema de la Capital de Cultura Catalana i ERC. El senyor Albaladejo ens fa un bon discurs polític. Ens parla d'una gran celebració en motiu de la Cavalcada de Reis (que no ho dubto) on, sota el meu punt de vista, algns eren moros i altres cristians (es a dir que no tothom tenia les mateixes clausules en el contracte). Ens elògia a una Guàrdia Urbana i una Voluntaris que quan els ciutadans els necessiten no els trobes enlloc. De nou, com estan fent reiteradament, es penjen medalles pel futur Museu del Còmic a la CACI, un projecte que havia d'incorporar, si mal no m'erro, la Universitat de Barcelona en l'estudi marítim (a mi no em smebla malament el Museu del Còmic, però si he de triar entre dues coses triaria la Universitat). També ens intenta fer una descripció del que va ser la festa. Llàstima que de Cultura Popular entengui poc: Gegants no es igual a Castells. Ho dic perquè van ser els gegants qui van rebre Ses Majestats i no pas els castellers. I ben clar ho posava al programa.

Badalona és Capital! Si però ha començat amb mal peu. L'Ajuntament no ha sigut capaç de fer un acte POPULAR per la innauguració de la capitalitat. I és per això que haurà d'aprofitar una festa anual com el Pregó de Festes de Maig per realitzar l'acte. No obstant, tal i com mana el protocol de la empresa Capital de la Cultura Catalana farà l'OFICIAL al teatre Zorrilla amb la presència de Marc Parrot. Només hi serà ell? La premsa tan sols ens especifica la seva presència. Suposo, doncs, que l'acte serà gratuït!

Parlen de participació ciutadana. Una participació que no es veu reflectida al web Badalona2010 quan veus allò de "Comentaris Tancats" (lleig!). Sort en tenim del Facebook. Almenys allà la ciutadania si que hi pot dir la seva.

Al bloc de Jordi Crisol un tal Jofre ens fa un comentari interessant. Diu que a Figueres no tot van ser flors i violes, sinó que tot va començar més o menys com Badalona. Segur? Ens podem creure algú que diu la seva opinió i que no enllaça cap blog?

Bé, la imatge que acompanya el text cal explicar-lo. El poble fent la SEVA festa mentre els de dalt (balcó) s'ho miren i decideixen. Així va tot.

Del Betulonià a l'Aligot

2010-01-07T14:42:00.000-08:00

Deiem el desembre del passat any 2009 que el nou bloc (hereu de l'antic fotolog xavi_ge) s'anomenava "Bloc d'un Betulonià". El nom tenia el seu origen en un món propi i que estava dins del seu autor. Així doncs, segons el meu entendre en el seu moment, Betulonià és natural de Betulònia i aquesta partia d'una metamòrfosi del terme "Betúlia" o "Bètulo". Més tard, descobriria que el terme "Betulònia" ja l'utilitzava Ptolomeu per parlar de Badalona.

D'aquesta manera, conservant el terme "Betulonià" he decidit afegir el terme aligot. Aligot és una au de la família dels accíptrids que és parent pròper a l'àliga (també hi ha qui parla d'una especialitat gastronòmica). A Betulònia quan parlem d'aligots, en la cultura popular, parlem d'aquelles persones que envolten a l'Àliga de Badalona en els seus seguicis populars (bàsicament 11 de setembre, Festes de Maig i Corpus).

Però per què aquesta dèria amb l'Àliga? Des de 2005 soc portador de l'Àliga de Badalona (encara que, de moment, no ballador). Ser portador d'una àliga és una cosa que no tothom pot dir que ho ha fet. És un element de la imatgeria festiva que representa el poder diví o humà. Antigament s'utilitzava per rebre personalitats del món de la política o cultura en un acte solmne. No obstant, actualment són varies les ciutats i viles que en tenen una i també es variada la seva manera de fer. A Sitges, per exemple, tira foc com un drac per la boca.

Amb tot plegat calia doncs un nom amb més personalitat que m'identifiques. Diguem doncs, que soc un aligot de Betulònia (Badalona) que va rondant per aquí i per allà i observant des de les altures i dien la seva.

Reis Mags + TV3, la unió fa la força!

2010-01-05T15:01:00.000-08:00

Avui és el dia. I tant! Siguem sincers i clars! Avui és el dia/es perquè els antimonarquics és tornin, no monàrquics, sinó trimonàrquics! Encara que sigui per unes hores. Avui han arribat, a Badalona, Ses Majestats els reis de l'Orient.

Enguany, en comptes de per mar, han arribat per aire. Així doncs, Badalona trenca amb la seva tradició marinera i portuaria per tal que tot sigui MES i MES lluït. Enguany no interessava promocionar el Port de Badalona (finalment s'ha vist que aquell lloc era molt allunyat de la civilització), i per això s'ha optat per fer la preestrena de la Plaça dels Colors! O era Alcalde Xifrè? Pompeu Fabre? Una preestrena que ha comptat amb un acte simbòlic i, com no, amb la presència del Alcalde Jordi Serra, entre d'altres polítics que rarament es deixen veure en actes públics, com ara el senyor Xavier Garcia Alviol. Benvingut!

Ses Majestats hana rribat i el primer que han fet ha estat saludar a ses majestats de Badalona. Després, geganters de Badalona han ofert una ballada davant de les dues corporacions (la municipal i la oriental), i així doncs, fent més lluïment gratuït.

Seguidament, s'ha format un seguici des de l'illa Fradera fins a la Plaça de la Vila. Ses Majestats han pujat al balcó! Però no hi havia una normativa que prohibia la utilització de l'Ajuntament a exepció del Pregó de Festes i la Penya? De fet, les Caramelles es van veure afectades per aquesta normativa. Però els Reis de l'Orient, per sort i curiosament, no pas.

Així doncs, Ses Majestats han rebut, de les mans de l'alcalde, el pa, la sal, i la clau de Badalona! Un acte prou maco! Recordo el comentari del Rei Gaspar des del balcó: "Si algun dia veieu que algun familiar o amic està trist, li heu de fer el millor regal del món. L'heu d'abraçar i fer-los petons" . Una mostra d'uns Reis educatius. Tot i que hi ha qui es queixa que només parlés el rei ros durant el pregó.

No obstant, el color que prenia l'Ajuntament de Badalona, gràcies als grans focus instalats, era realment maquíssim! Mai havia vist que l'ajuntament prengués aquell color. Em recordava a l'Ajuntament de Barcelona quan fa aquelles projeccions per la Mercè.

El capisme, l'art de negar la llibertat

2009-12-10T16:51:00.000-08:00

De nou Beyonce ens sorpren! Si si! La gran cantautora, i polifacetica, nord-americana de r&B continua fent de les seves. Però aquest cop ella no ha mogut ni un dit! Sinó que és el poble que l'ha fa encara més reconeguda, tot i que sorprenentment.

La última ha estat com unes dones fan una imitació del clip Single Ladies disfrassades de clowns (pallasses). La imatge no té desperdici!

http://www.youtube.com/watch?v=ePNWCniwgfo

Es més, qui no recordo aquella adaptació del clip musical Ladies sobre el tema Paco, Paco, Paco original de Encarnita Polo. Si voleu un recordatori de la adaptació visiteu el següent link:

http://www.abc.es/20090315/gente-rock-tops-rocks/paco-paco-rafael-leon-200903150135.html

Us preguntareu... perquè us enllaço una web d'un diari com l'ABC. La resposta és que al Youtube no hi és. No hi és? Però si no pot ser! Hi ha de ser! Al Youtube hi ha de TOT.

Doncs us dirè que Youtube i, dedueixo, que Beyoncé l'han capat. No sabem el perquè pero el Youtube ens diu que: "Este vídeo no está disponible en su país debido a restricciones de copyright." Ja hi som! Un vídeo per riure que teniem, i que tampoc feria a ningú, ens l'han tret.

Darrerament el Youtube s'ha pres la llicència de capar també la veu. Si trobeu videos sense veus i amb un missatge així: "Este video contiene una pista de audio que no ha sido autorizada por WMG. El audio ha sido desactivado." No us extranyeu! És normal! La còpia de dret (Copy Right, popularment) ja ho té això. I això ho dic perquè passes en un dels vídeos de la Cremada del Dimoni 2009. Un muntatge que escenificada amb qualitat el que va ser la passada cremada del dimoni. Ara no té veu i els que fem les coses per amor a l'art ens hem d'aguantar sense el so corresponent. El vídeo és el següent:

http://www.youtube.com/watch?v=PO5dMKh2f0o

Ja ho diuen. La llibertat d'un acaba on comença la de l'altre.

Jugar a ser Déu

2009-12-09T15:48:00.000-08:00

Ahir vaig retroba un dels jocs que, en el seu moment, em va impresionar, i molt. Es tracta de "The Sims" un joc que sortí a la llum el 2000. The Sims és un joc d'estratègia i de simulació social en el qual no hi ha un objectiu concret per assol·lir. Simplement es tracta d'anar fent-los viure la vida fins a la seva mort.

Realment si ens hi parem a pensar aquest joc també, i durant la vida del sim, et permet jugar a ser Déu. En aquest punt, podem entrar en una mena de dimensió trascendent. Una dimensió de la vida i la mort, el cel i la terra, present i futur...

Està bé jugar a ser Déu? Bé, dit així segur que sona malament, però aquest joc, d'alguna manera, et dona la idea de les tasques que fa Déu. Jo crec en un Déu que mira pels demés, que quan et caus ell també i t'ajuda a aixecar-te, que quan t'enyores ell et consola, que quan et perds ell t'obre noves portes. En definitiva, un Déu que et vigila, et cobreix, et protegeix, et guia... I a la vegada també un Déu que et sapigui catigar quan calgui, i després saver perdonar-te.

The Sims és un joc que et permet vetllar per una sèrie de "persones". No creieu que en el fons aquest joc és una manera d'entendre, una mica més, el món de Déu?

Cavalcada de Reis, amor a l'art?

2009-12-06T17:39:00.000-08:00

Carrers que de cop es van omplint de gent en un vespre. Carrers que cada cop hi veus més i més gent. De cop, deixa de passar el transit pel carrer. La gent està entusiasmada i sembla que esperi quelcom. Els nens cada cop estan més nerviosos i els hi diu al seu referent que li ensengui el fanalet. Però el referent li diu "Espere't una mica que encara falta i l'espelma se't pot acabar abans del que toca".

De cop, al fons del carrer, veus unes llums, de color blau i blanc, que fan pampallugues . Aquestes llums cada cop es van acostant més i més. Cada cop més. De cop te n'adones que són uns cotxes de la Guardia Urbana. I al darrere hi va una comitiva de colors, música, llum i faràndula.

Exactament! Estem parlant de la Cavalcada de Reis Mags. Tothom sap que els Reis Mags són uns èssers màgics, que venen en una nit màgica per repartir regals a tothom a qui, desgraciadament però realment, es pugui. Recordem, que l'origen d'aquesta festa ve en la història bíblica de l'adoració del nen Jesús, fill de Déu per part d'uns senyors molt sabis.

A Badalona recreem l'arribada dels Reis Mags des d'antanyo. Aquí, per fortuna, sempre hi han hagut persones disposades a organitzar, desinteressadament, l'arribada de Ses Majestats. Allò que la gent en diu "amor a l'art". Fer les coses per amor a l'art no té preu. I aquí és realment quan es demostra que t'estimes quelcom en especial i, aleshores, els diners es converteixen en superflus.

A Badalona, aquest 2010, ens han declarat Capital de la Cultura Catalana. Aquest any, doncs, tots plegats vestirem de gala. Per començar la cavalcada de reis ja li ha tocat el rebre. Rebre? Però si fins i tot ens ve a gravar TV3 (sembla que cobrem comissió i tot per anunciar-la per ènessima vegada)! I tant! I quan ve la TV hem de quedar bé! I això implica trencar amb el passat i llensar la casa per la finestra. Per començar l'ajuntament ha contractat una empresa de prestigi i aquesta s'ha pres la llibertat (som en un país lliure, no?) de esbandir tot el que no era de pes i ho ha canviat.

Les veus populars m'han informat sobre alguns dels canvis produïts:
M'han dit que una dona que feia un dels personatges principals de la cavalcada durant anys, per amor a l'art, ha estat substituïda per algú de retribució.
No obstant, i paradoxalment, la empresa va demanant gent voluntària perquè surti a la seva cavalcada. Un exemple és el Club de Patinatge Sant Josep que, fins ara, "cedia" joves aprenentes perquè sortissin per la cavalcada. Enguany s'ha volgut prescindir d'aquestes noies de curta edat. Així doncs, el club s'ha hagut de buscar la vida per trobar i lluïr noies més dretes i fetes.
Enguany canvia el recorregut i es fa de Llefià fins al Centre. Serà doncs, motiu d'alegria perquè la gent de Llefià no es quedarà sense caramels i tampoc els hi arribaran els reis a les tantes. Potser ara serem els del centre qui ens quedarem sense caramels?

Però altres veus com la premsa (ElPunt.cat) informen de les següents coses:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/111291-la-cavalcada-de-reis-comencara-a-llefia-i-sera-retransmesa-per-tv3.html

Encara ara és hora que algú informi oficialment de la Cavalcada. No obstant, serè el primer que anirà a veure l'espectacle. I soc el primer en estar content que per fi una ciutat que, molts cops, és conciderada com un districte de Barcelona, comenci a demostrar la seva pròpia identitat a través de la televisió. Però enguany, en una societat on és dificil ser ignorant, veurè els Reis Mags de la meva cavalcada com a uns borbons capitalistes (carai! Com una conegoda família...) i no com el que havien estat fins ara. Uns Reis Mags com Déu mana: màgics, mítics, afables...

Sense anar més lluny. Quí no recorda un famós Tour de França? Aleshores, amb aquest precedent, Badalona va seguir la mateixa línia que amb la cavalcada. Com aquell esloguen barceloní que deia "Barcelona posa't guapa", però en la versió badalonina: "Badalona posa't guapa que ve la TV".

Però no patiu! Això només serà enguany! L'any que ve tot tornarà ser normal i corrent! I tots direm... Aix, com la Cavalcada de 2010 res! Va ser impresionant! La d'enguany no val res! (com ja va sent tradició dir-ho) I també direm allò de... "Fué bonito mientras duró".

No obstant, tinc la esperança que a Badalona (alies ajuntament) la Capital de la Cultra deixialgo més que no només un any tematic dels que s'han posat tant de moda darrerament.

Alexanderplatz

2009-12-01T09:55:00.000-08:00

Avui estem d'enhorabona! Si! El present bloc estrena un nou "banner" que permet identificar-lo amb més rapidesa i, a la vegada, dotar-lo de més personalitat. Una personalitat amb aire fresc i modern.

Però fixem-nos-hi! Que hi tenim aquí adalt? Un cel blavós amb una torre que sembla que hi voli. Anem a concretar! Aquesta torre, que és més aviat una torre de telecomunicacions, està situada a Alemanya. Concretament a Berlín (a l'Alemanya de l'oest). Berlín és coneguda pel gran mur que va tenir i va separar Berlín en 2 i que fa poc va celebrar el seu 20è aniversari de la caiguda.

Berlín és coneguda per diversos emblemes característics com ara la Brandburguer Tor, el Reichstags (amb la seva fabulosa cúpula) o l'illa dels museus. Però hi ha un element, internacionalment menys conegut. I no serà per la seva mida, perquè fa més de 368 metres! Es tracta del Fransehturn (Torre de TV), una torre de telecomunicacions construïda entre 1965 i 69 segons el model de Hermann Henselman. A Barcelona, amb la Torre de Collserola, i a Madrid, amb Torrespaña, hi han les seves cosines-germanes.

Però per què aquesta torre? La Fernsehturn és una torre que sempre que m'ha captivat. Sempre que he coincidit amb ella (al 2002, 2006 i 2007) m'ha impresionat, sobretot per la seva mida més que extraodinària. Personalment, perd l'encant quan hi pujes a dalt de tot.

Situada al bell mig de Berlín t'acompanya a "tot" arreu on vagis. És una bona eina perquè no et perdis i un bon punt de trobada. La torre de telecomunicacions és coneguda, popularment, com Alexandre. Bé que, està situada en un indret anomenat Alexanderplatz (Plaça d'Alexandre).

Per cloure el post vull dir que Berlín és una ciutat fabulosa. Lluny del que és l'eixample de Barcelona, Berlín ens ofereix una ciutat enorme on cada racó és una sorpresa per descobrir. On els espais són gegants, fet que fa que no et cansis mai de veure coses i de descobrir-ne d'altres.

Per avui ja n'hi ha prou. Seguirem passant el drap per la història, personal o inpersonal, en els pròxims posts.

Pere II, el Gran al 2009

2009-11-26T12:12:00.000-08:00

L'any que ve serà el 850 aniversari de la tumba del, no menys conegut, Pere II el Gran. És per això que avui el Departament de Cultura de la Generalitat, sota la direcció del Museu d'Història de Catalunya, ha anunciat que restaurarà les tumbes reials del Monestir de Santes Creus, que daten del segle XIV. Les tombes, segons historiadors, corresponen als reis Pere II el Gran, Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou i l'almirant de Llúria. Segons sembla la tomba de Pere II és de les poques que queden intactes a tot Europa.

Amb aquesta investigació s'en podràn extreure moltes coses. Era alt? Era baix? Era gras? Prim? Morè? Quí sap, però, per exemple, a Barcelona i a Palamós ens el personifiquen en forma gegantina. El de Palamós és barbut, en canvi el de Barcelona (Parròquia de Sant Pere les Puel·les) va ben afaitadet. El de Barcelona és moreno amb el cavell curt i el de Palamós du el cabell llarg i marronós.

Però deixem de ser superficials. Què pensava Pere II? Quins gustos tenia? Quin era el seu color preferit? Quin era el seu menjar preferit? Tot això, crec jo, seria més dificil d'esbrinar...

Però també em pregunto, que pensariaPere II si aixequès el cap avui mateix? Segurament es voldria informar de com està la Catalunya que va deixar en el seu moment. Per informar-se, segurament, aniria al primer quiosc que trobaria i compraria... La Vanguardia? El Periodico? L'Avui? El Punt? El Mundo???

Tan és quin diari compri! El resultat acabaria sent el mateix: Les mans al cap segur que se les posaria! Catalunya annex d'un altre estat que, poc te a veure amb Catalunya? Amb un estatut gairebé inexisten? Catalunya tampoc és considerada una nació? Pobre Pere, segur que necessitaria seure's en un banc de la Ciutadella perquè no s'ho creuria!

Posem per cas que Pere agafés el diari Avui. El primer que veuria seria una editorial sota el nom que s'anomena "La dignitat de Catalunya". En Pere fliparia colors al veure tot el que l'Avui, i altres diaris, han hagut d'expressar a conceqüència de l'enfrontament de dues maneres d'entendre les coses.

Encara fliparia més quan el posessin davant de la TV i a escoltar la Ràdio. Tot plegat un poti poti tothom hi diu la seva. En definitiva, un bon motiu perquè Pere II el Catolic s'en torni a reposar d'allà on ha sortit.

La Dona + TVE + TV3 + El Cor de la Ciutat

2009-11-25T12:32:00.000-08:00

Avui, com qui no vol la cosa, he decidit anar a pendre el cafè postdinar a Barcelona. Concretamen a Cal Manolo (desconec si realment el bar es diu així, però alguna cosa m'ha fet batejar-lo així). Cal Manolo és un bar situat entre la Plaça del Rei i Plaça Sant Jaume. Té un ambient i encant característic dels anys 70-80. En certa manera em recorda a l'estil que, d'alguna manera, encara conserva casa meva. També té un cert aire al bar de la sèrie televisiva de Cuéntame Como Passó, que transcorra al barri de San Genaro, a Madrid.

Finalitzat el cafè és hora d'anar per feina i fer el que s'havia de fer. Però per fer-ho havia de passar per la Plaça Sant Jaume. El primer que veig, i que rapidament identifico, és el pessebre anual que l'ajuntament col·loca davant del Palau de la Generalitat. Encara estava a mitg montar. Però ràpidament em crida l'atenció un petit escenari que hi ha a un "racó" de la plaça. A mesura que m'hi vaig apropant vaig entenent el perquè de l'escenari. M'hi fixo i veig, els balcons principals de l'Ajuntament i del Palau de la Generalitat, dos crespons violetes. Ostres! Violeta? Que volia dir això? Per sort, de seguida me n'han informat.

Efectivament, avui és el "Dia contra la violència de gènere". I en un dia com aquest no hi poden faltar els motius per les televisions d'arreu. En concret vull donar a conèixer una notícia que avui el Telediario de TVE ha emès durant el vespre.

L'enllaç és el següent: http://www.rtve.es/alacarta/player/636722.html
Fixem-nos-hi:
TVE ens ofereix des del minut 23.00 fins al 29.51 un seguit de notícies sobre el dia internacional.

23.00": Ens posen una mica al dia. Segons el Telediario 49 han estat les morts de dones a causa de la violència de gènere, 14 menys que l'any passat
23.29": Ens informen que la Ministra de Igualtat de Espanya etiqueta els maltractaments de genere a un "Fracaso de la sociedad" (i no li falta raó!). També declara que des de Espanya, durant la presidència a la Unió Europea, es proposarà la creació d'un observatori del maltractament, i la creació d'un número de telèfon únic per aquests casos: 016.
24.30": La mateixa ministra ens explica la petició d'anul·lació del règim de visites dels maltractadors als seus fills. Que amb la excusa turturen psicologicament i fisicament tant al fill com a la mara.
26.25": TVE ens fa un recordatori que, fins no fa tant (i en plenda Democràcia), ells mateixos emitien escenes que frivulitzaven el maltractament. Sense anar més lluny ens mostra un fragment d'una paròdia de "Martes y Treze" de principis dels anys 90.
29.00": Per culminar el "gran" reportatge del Telediario ens mostren el, malauradament, pa de cada dia. Si! Una dona romanesa mor en mans de la seva parella i després, per culminar-ho tot, la dona és tirada a les escombraries com qui tira una planta morta...

Aquesta darrera notícia ens fa veure que això no és només "Tipical Spanish", sinó que, malauradament, és "Tipical World". I la violència no és només cap al sector femení. Sinó que infants i gent de la tercera edat reb les conceqüències d'una societat que es regeix per la llei del més fort, de la supervivència i l'orgull. Recordo una frase d'una pel·lícula de ciència ficció, emese casualment a TVE, del divendres de la setmana passada (del nom no m'enrecordo) que diu: O mates o et maten.

Estem segurs de voler una societat així? Com deia, i fora bromes, en Carles Marco al finalitzar el seu monòleg del final del programa Dinamita (aquest cop de TV3): "Reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi"

Ah per cert! Parlant de Tv3... Avui he hagut, perquè estava fent el cafè a Barcelona, de veure el capítol 1887 del Cor de la Ciutat al 3alacarta. I he vist dues referències molt significatives que podrien complementar aquest text.

Una és la continua investigació de qui ha cremat el Tomàs Llorenç. Recordem que Tomàs Llorenç va violar a dues dones d'un barri qualsevol de Barcelona. Fa poc va sortir, teoricament rehabilitat, de la presó. I sembla ser que necessitava que el perdonessin. Però la avarícia d'aconsegir-ho va fer que acabés en flames. Actualment encara ara s'esta investigant el cas d'omicidi. Curiosament, els primers sospitosos són les tres dones que foren agredides per aquesta persona.

La darrera, i aquí acabo, és el David Peris. Sembla ser que David vol recuperar la seva ex-novia de la qual n'està esperant un fill ilegitim. Però la Marta no en vol saver res i, més quan, en el seu moment, en David li va posar les mans a sobre i es va drogar. En el capítol es veu com en David vol recuperar-la de la pitjor manera. La va a buscar forsosament quan ella estava uns dies de repós a la muntanya. Afortunadament, la Marta és més intel·ligent i se'n sap escapar de la situació. Quan en David retorna a Sant Andreu, el seu pare, Josep Peris, el rebutja com a fill i el fa fora de la seva vida. Un nano que, recordem, en el seu moment ja va estar a la presó un cop per les drogues i per fer mal a altra gent, i més tard... acabaria matant a la que havia estat la seva esposa, l'Alícia.

Si voleu veure el capítol d'avui us deixo l'enllaç: http://www.tv3.cat/videos/1641609

Bé doncs, per avui això és tot. Seguirem reflexionant.

13D, un diumenge com qualsevol altre?

2009-11-24T13:36:00.000-08:00

Comencem bé! Al 3r post del nou bloc i parlem de política! I tant un bloc que es definia apolític i procultural!

Si, si, si... tot una paradoxalitat! Però bé acabarà sent un "tot hi cap"! Bé, aquest text és degut a que una persona me n'ha informat i he trobat interessant fer-ne un post.

Avui parlarem del 13D. Sembla que això de posar nom a dies significatius, i més quan parlem de dies històrics (recordem l'11S i l'11M), s'ha posat de moda. Però que passa el 13D? Si! 13D és un dia
com qualsevol altre, un diumenge de desembre on dona gust passejar tot ben abrigadet (aquest any potser anem amb boles!) per la Rambla. Però... si mal no recordo... Ah si! TV3 fa la seva gran Marató de Tv3 (valguim la redundància), enguany dedicada a les malalties minoritàries. I a Sant Andreu del Palomar s'ens casen el Narcís i la Neus! Uns grans protagonistes del Cor de la Ciutat... i potser es desvetllarà quí va ser el que va cremar al Tomàs Llorenç (recordem, antic violador de la telenovela).

13D, 13D... Què més hi havia aquest dia? Ah sí! Me n'oblidava! Aleshores faltaran 2 dies pel meu aniversari! Però... em sembla que no era això que volia dir...

Ostres! I tant! 13D sembla ser que serà una nova data memorable pels catalans. Tot i que jo m'ho miro amb certa fredulitat, incrdulitat... Que hi farem soc així! :S
Serà un dia utòpic? Ni ideia! Bé us ho explico!

Quí no recorda un passat 13S? Quan un petit poble del Maresme es despertà i va decidir que ells serien els primers! Si! Els primers en fer un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya.

Tota una revolució pel poble català. Els catalanistes esclaten d'alegria i no volen faltar a la cita encara que no pugin votar. Els falangistes es posen les mans al cap i tampoc volen faltar a la cita. Total, un grup de persones surten ben d'hora de casa seva per trobar-se a Arenys de Munt, i passar un bon diumenge.

I que n'ha quedat d'aquell 13S? Doncs ja ho veieu! El 13D (abans parlavem d'11 i ara la cosa va 13!), ha estat el dia escollit per a que centenars de municipis, inspirats en Arenys, diguin SI o NO.

I on es farà? Doncs a un munt de poblacions! Podeu veure una llarga a lllista a següent pàgina: http://www.avui.cat/cat/consultes-independencia.php .

I no! A Badalona, per desgràcia o per fortuna, no es fa! Els betulonians haurem/haureu d'esperar per votar. Sembla ser que en una ciutat tan gran seria inviable.

Doncs ja ho saveu! Diumenge 13 de desembre, després de trucar a la Marató de TV3, sempre podeu anar a votar el SI o el NO (recordeu, a Badalona no es fa!). I si no, podeu anar a veure l'ambient social i festiu que es forma als diversos pobles catalanas. Teniu pobles per donar i per vendre. Ah! i no us oblideu! A la nit a veure l'últim capitol del Cor de la Ciutat!

En definitiva... 13D, un diumenge com qualsevol altre. No creieu?

L'mp4 que no volia funcionar

2009-11-23T09:57:00.000-08:00

Fa poc, una amiga em va deixar a les meves mans un "Creative Zen V Plus" perquè a ella no li funcionava. Així doncs, a casa tranquilament, i amb els meus coneixements informàtics he aconseguir que funciones! Com ho vaig fer? ah! Hi ha coses que no s'expliquen! Secret de professional! ;P

La tecnologia i els neologismes ens faciliten la vida.

Què fariem sense la TV? Què fariem sense la TDT? I sense ordinadors (pels més abançats, MAC)? I sense el mòvil? I, per alguns, potser encara més frustrant... i sense la WI? I sense la PS3???? I els mp3 (actualment mp4, o Ipods si volem concretar)? Que fariem sense poder escoltar i sentir el 4t art pel carrer?

Ostres! Us imagineu? Que d'aburrit seria anar als llocs sols! No ens podriem entretenir sense l'ajuda d'elements aliens als nostres sentits: tacte, vista, la veu, la oida...

Fixeu-vos... Un dia qualsevol d'un mes qualsevol agafeu un metro direcció un indret indefinit.

Què fem en primer lloc? Primer de tot visualitzem un lloc per sentar-nos. I si ens a surt a compte ens asseiem al primer lloc vuit.

Que mirem? Si hem agafat lloc, des de la llunyania mirem quantes parades queden. Però de seguida mirem de trobar el nostra mp3. Quan el trobem busquem, entre milers de musiques, la nostra preferida.

Què palpem? Alhora de trobar el mp3 hem de buscar entre totes les butxaques.. Ja el tinc! Ah no! és el mòvil... ah si és l'altra butxaca! nono! Aquí hi han les claus! Ostres si! el vaig deixar a la ronyonera!
Què sentim o escoltem? Mentre escoltem la música (a vegades només la sentim), hem d'estar atents al... "Pròxima parada... " que se sent cada 2 o 3 minuts.

Què notem? El típic tremolor del tren quan va de parada en parada.

S'ens acaba la bateria! Ostres quin desastre! I ara que faig?

Doncs seguir el camí!

Del Fotolog al Blog

2009-11-23T07:33:00.000-08:00

Després de quatre anys utilitzan la xarxa social del Fotolog, un decideix fer un canvi en el tarannà d'un mateix.

Aquest primer post, és el darrer del Fotolog. Una manera força curiosa d'acomiadar-se d'un Fotolog i alhora de donar pas al Blog. Un Blog que es titula "Diari d'un Betulonià". Aquest nou post reprodueix un fragment del que va ser la primera foto del vell Fotolog. Un fotolog i un blog que reproduiran i compartiran, durant 15 dies, el mateix text i fotografia.

Betulonià és el natural de Betulònia. Betulònia és un planeta que està dins meu. Cadascú té el seu propi planeta on hi viu, on es defineix i on es desembolupa.

Podriem conciderar, també, que Betulònia és la metamorfosi de "Betúlia". Exacte, pels que sou BTVs (i no necessariament) no us costarà compendre que Betúlia és com anomena, en el seu llibre, Maria Aurelia Capmany els seus protagonistes. Un llibre que no m'he llegit mai però que tinc la intenció de llegir més endevant. Però hem de recordar que "Betúlia" parteix de Baètulo, que és com s'anomenava, en època romana, Badalona. I així queda reflexat a la Tabula Hospitalis (exposada al Museu de Badalona), quan parla per primer cop de "Baetulonenses".

Diari d'un Betulonià té la intenció de reproduir les vivencies i creences d'una persona en concret. Una persona que és un betulonià i, a la vegada, un badaloní

Pels qui visiteu el Blog --> fotolog.com/xavi_ge
Pels qui visiteu el Fotolog --> http://diaribetulonia.blogspot.com/